“Si guanyem, el PSC passarà a l'oposició”

Sí, perquè ha disminuït la visibilitat que pensàvem que tindríem durant la precampanya. Ara bé, si per tenir visibilitat m'han de muntar unes primàries, demano que no me les muntin.

Em deixa parat que vulguin fer fora Hereu i no entenc que la senyora Montserrat Tura s'ofereixi per ser candidata a l'alcaldia de Barcelona si no sap res de la ciutat ni ha estat mai interessada pel que hi passava. Tot això ha estat orquestrat al carrer Nicaragua quan han vist que les enquestes per a les properes eleccions els són desfavorables. És gruixut veure que aquest Ajuntament el manipulen al carrer Nicaragua. Quan un és alcalde, ho és d'una ciutat i no pot estar movent-se pel que diu el seu partit.

Oh, i tant! Han respectat sempre la meva manera de fer política, de fer les coses, d'escollir col·laboradors –tot i que no sempre els han agradat–. Fins i tot en els moments difícils, he comptat amb el suport de Mas, Duran i Lleida i Pujol.

Penso que sí, diguin el que diguin és lògic que la llista més votada sigui la que dirigeixi la ciutat. Així ho hem defensat en aquest anterior mandat, si no hauríem pogut fer una opa estranyíssima en contra de la persona que va guanyar les últimes eleccions municipals. Però des del primer dia vaig dir que no tenia cap sentit crear aliances estranyes per desplaçar el que ha guanyat les eleccions. El sistema per nomenar un alcalde és: o tu aconsegueixes 21 regidors –la majoria a Barcelona– o si no ha de formar govern la força més votada.

Sempre dic que no ha de ser tan difícil trobar gent capaç de col·laborar amb nosaltres. Pots nomenar comissionats, pots nomenar gent perquè dirigeixi parts de l'Ajuntament. Haurem d'estar disposats que persones d'altres partits puguin entrar per portar qualsevol tema. Les decisions que es prenguin, però, hauran de ser lleials i col·legiades –no pot ser que s'ataqui el govern des del mateix govern—. Aquesta manera de funcionar és una lliçó per als del meu partit, però també per a aquells que puguin entrar a col·laborar.

El meu plantejament personal és liberal en matèria econòmica i socialdemòcrata en temes socials. S'han de trencar barreres perquè et pots entendre amb molta gent, pots fer acords puntuals amb tothom. Sempre dic que intentarem contractar gent de primera fila, siguin del color que siguin. Quan he governat ja ho he fet i m'ha anat bé. El que no faré de cap manera és dir: amb aquest no vull entendre'm, com sí que ha fet l'actual govern municipal.

Si guanyem, el socialistes han de passar a l'oposició, perquè si no no es produeix un canvi real. Però jo puc col·laborar amb alguna gent socialista, poden donar un suport adequat des de l'oposició, per què no?

Puc pactar amb uns i altres. Ho haurem de veure l'endemà de les eleccions. Llavors haurem d'asseure'ns per determinar quina capacitat d'acord hi ha. Ja li puc dir que amb el PP hi ha un abisme molt gran pel que fa a les formes, però en el fons d'algunes qüestions no hi hauria d'haver tanta distància. Ara bé, jo no trairé aspectes tan bàsics com la defensa de la nostra llengua, del que som i de Barcelona com a capital de Catalunya. Amb ICV-EUiA tenim plantejaments diferents, però també hi ha punts de trobada en matèria social.

És bo que hi hagi representació de l'esquerra independentista a l'Ajuntament. La llàstima és que les picabaralles i les estratègies puguin fer que un vot que existeix es dilueixi i acabi no sortint ningú. El pitjor seria que hi hagués una realitat i no aflorés. És més còmode que hi hagi una gent que entri a formar part de l'Ajuntament i no que hi siguin, però com que s'han dividit no entrin.

Hi haurà una altra manera de funcionar que en molts casos serà de col·laboració i de buscar punts d'entesa fins i tot amb la gent de l'oposició que haurà deixat el govern. Tot això demana entrar a l'Ajuntament amb una mentalitat de govern molt diferent de la que hi ha hagut fins ara. Jo, per exemple, no presidiré el ple. Pel que fa als districtes, els governarem amb la col·laboració d'aquells partits que hagin tret millors resultats. Algú em pot dir que em complico la vida, però estic convençut que complicar-se la vida buscant maneres noves de gestionar no és cap complicació. Al final, en molts casos, genera unes complicitats que permeten avançar molt més. Ha de quedar clar que moltes decisions són a mitjà i llarg termini i, per tant, necessiten la complicitat del govern i del cap de l'oposició.

L'Ajuntament no està tan endeutat com diuen, fins i tot s'hauria pogut endeutar una mica més. Actualment té un problema de falta d'ingressos que el porta a tenir un dèficit de funcionament que no ens podem permetre. Sí que és cert que hi ha moltes empreses i situacions que s'han d'analitzar.

Sí, ho faré per saber en quin moment està, però quan entri a l'Ajuntament no perdré temps buscant tota la porqueria. Ara bé, tot i que no em dedicaré a burxar, també aviso que si trobo porqueria no tinc intenció d'amagar-la sota l'estora.

Com a capital de Catalunya, hem d'entendre que si la Generalitat està en situació límit és evident que no podrem fer segons què. Però hi ha coses que s'hauran de tirar endavant perquè són necessitats que té la ciutat. Hem de ser capaços de pactar en quins ritmes i com s'apliquen les inversions que Barcelona necessita. Hi haurà inversions que potser no les pot fer una administració perquè no té capacitat d'endeutament, però podem fer una concessió, que uns facin la infraestructura que necessitem i que el cost es perllongui en el temps. D'altra banda, com a Ajuntament, si se'm demana que avanci diners per fer segons quines coses, estic disposat a fer-ho sempre que després me'ls tornin.

Ja estaven compromeses abans. Els governs del senyor Montilla i el senyor Hereu van firmar molts acords de caràcter sociosanitari, d'escoles... i no n'han complert ni un. Amb algunes coses anem amb un retard de tres anys!

No. Serem lleials, però exigents. Per exemple, el senyor Felip Puig ha dit que en comptes de 800 agents dels Mossos d'Esquadra n'hi haurà 600. Doncs hem de veure com afecta aquesta retallada a Barcelona. El que és clar és que la ciutat necessita aquests agents dels Mossos d'Esquadra.

L'alcalde de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Treballaré amb polítiques de proximitat i d'atenció social per donar resposta a problemes que a vegades semblen senzills però no ho són. El meu objectiu és que els barcelonins se sentin orgullosos de la ciutat on viuen i estiguin convençuts que és la millor del món. Si, a més, podem fer uns jocs olímpics d'hivern, els farem. Però les decisions han de ser coherents. No pot ser que Barcelona aculli una etapa del Tour de França i, en canvi, encara estiguem pendents de cobrir el velòdrom. Aquesta manera de fer no té cap sentit.