Feu convergent però sobiranista
Convergència té 24 alcaldies a Osona i la comarca podria ser decisiva per al futur govern de la Diputació si el vot convergent augmenta
Les consultes sobiranistes alimenten l'independentisme al bressol de Plataforma per Catalunya
La comarca més sobiranistaés també el bressol de Plataforma per Catalunya
Aquestes municipals es presenten com una oportunitat per a moltes forces polítiques. En primer lloc per a Convergència. Els nacionalistes aspiren a mantenir l'hegemonia en el territori i a ampliar-la, en detriment de socialistes i republicans.
En les darreres eleccions al Parlament ja van assolir més del 50% dels vots emesos, superant en 30.000 la segona força més votada, ERC. Els republicans van perdre catorze punts i els socialistes, sis, i van passar dels 10.637 vots del 2006 als 6.609 d'aquest 2010. Malgrat les diferències, els socialistes –que tenen el control de 10 alcaldies a la comarca– es juguen molt en aquestes eleccions a Osona. L'equilibri electoral que els permet controlar la Diputació de Barcelona pot esquerdar-se de manera decisiva en cas que Convergència es quedi el segon representant del partit judicial de Vic,
cosa que passaria si s'extrapola el resultat de les eleccions al Parlament a les municipals. Una combinació d'ascensos convergents a Osona, el Garraf i el Barcelonès podria desplaçar definitivament els socialistes del control de la Diputació,
un reducte de poder que han controlat durant dècades.
Divisió sobiranista
Per a qui els averanys tampoc són gaire bons és per a Esquerra Republicana. Els republicans controlen el mateix nombre d'alcaldies que el PSC, deu, i són la segona força a la comarca. Ara bé, les eleccions del 28 de novembre passat ja van marcar una tendència preocupant per als seus interessos. Els republicans van rebre un seriós correctiu: van passar d'assolir un 23,6% dels vots el 2006 a quedar-se amb un 9,4%. En el camí han deixat més de 10.000 vots. Una part dels vots republicans es van transformar en vots útils per a Convergència, altres es deurien quedar a casa, però la resta van anar clarament a mans de dues opcions competidores: Solidaritat per la Independència (que va recollir 7.070 vots) i Reagrupament (1.753). La factura electoral es podria quedar aquí si no fos perquè amb tota probabilitat el partit de Laporta presentarà batalla a Osona. No en va Alfons López Tena té un bon predicament en aquestes terres gràcies a la bona feina feta amb Osona Decideix; un capital que no es poden permetre perdre. A més, Reagrupament, que ja ha anunciat que no es presentarà a les municipals, estudia fer-ho, excepcionalment, en uns quants territoris, entre ells Osona. Finalment, no es pot deixar de banda el paper que pot tenir la Candidatura d'Unitat Popular, que té tres regidors a la comarca i que ja ha rebut l'oferta d'Esquerra per presentar-se conjuntament a Vic (on el partit té dos dels tres regidors). Una aliança independentista a múltiples bandes seria el que permetria a Esquerra conservar al maig la seva capacitat política.
L'opció xenòfoba
Si Osona ha aportat a Catalunya una particularitat política aquesta és, sens dubte, la d'haver donat a llum el moviment que representa Plataforma per Catalunya, el partit que lidera Josep Anglada. Aquest polític populista i xenòfob ha aconseguit consolidar una opció política que advoca sense escrúpols per l'expulsió de Catalunya dels immigrants. La concentració d'immigrants a Vic ha donat ales al discurs racista i simplista d'Anglada que té representació municipal a les dues principals ciutats osonenques: Vic (4 regidors) i Manlleu (2), a banda d'haver estès el seu moviment a altres municipis de Catalunya. El pitjor de tot, però, és que per frenar el discurs d'Anglada, les forces polítiques de Vic han hagut d'assumir, d'una manera o altra, una part del seu discurs i han endurit les mesures contra la immigració il·legal i la incívica i han portat l'alcalde nacionalista Josep Maria Vila d'Abadal
a adoptar un discurs no exempt de suscitar polèmica envers la resta
de forces polítiques amb represen-tació municipal a Vic.
Ara bé, el discurs racista d'Anglada, lluny de dissipar-se, va assolint noves adhesions. El moviment que dirigeix va estar a punt de fer-la grossa en les darreres eleccions al Parlament. Durant bona part de
la nit electoral, Plataforma per Catalunya aconseguia fer-se un lloc a l'hemicicle català, empès pels vots que li arribaven de diverses parts
del país i molt especialment d'Osona (4,48% dels vots) i del Baix Penedès (4,78%). En el cas d'Osona, Plataforma va aconseguir passar al davant d'Iniciativa i del Partit Popular. En bona part, si el discurs dretà de PxC ha pogut anar creixent és perquè no s'ha consolidat cap oferta política conservadora a Osona. El Partit
Popular –que a ciutats com Badalona defensa un discurs agressiu envers els immigrants– no té representació política a Osona. El 2003 tenia 1 regidor a tota la comarca i
el 1995 va arribar al seu sostre: cinc regidors. Ara, els populars d'Alícia Sánchez-Camacho han situat Osona en el punt de mira i ja han anunciat que intentaran assolir-hi representació municipal, cosa que podria implicar associar-se amb alguna
altra marca electoral, com ja fan ERC, el PSC i Iniciativa.
Enllaços relacionats
Notícies de ...
- Vic
- Manlleu
- Alpens
- Balenyà
- Calldetenes
- Centelles
- Collsuspina
- El Brull
- Espinelves
- Folgueroles
- Gurb
- Les Masies de Roda
- Les Masies de Voltregà
- Lluçà
- Malla
- Montesquiu
- Muntanyola
- Olost
- Orís
- Oristà
- Perafita
- Prats de Lluçanès
- Roda de Ter
- Rupit i Pruit
- Sant Agustí de Lluçanès
- Sant Bartomeu del Grau
- Sant Boi de Lluçanès
- Sant Hipòlit de Voltregà
- Sant Julià de Vilatorta
- Sant Martí d'Albars
- Sant Martí de Centelles
- Sant Pere de Torelló
- Sant Quirze de Besora
- Sant Sadurní d'Osormort
- Sant Vicenç de Torelló
- Santa Cecília de Voltregà
- Santa Eugènia de Berga
- Santa Eulàlia de Riuprimer
- Santa Maria de Besora
- L'Esquirol
- Seva
- Sobremunt
- Sora
- Taradell
- Tavèrnoles
- Tavertet
- Tona
- Torelló
- Vidrà
- Viladrau
- Vilanova de Sau