El Pla de l'Estany, feu nacionalista
A Banyoles, on CiU té tots els números per tornar a ser la força més votada, el pròxim mandat estarà marcat per l'elaboració del nou POUM
La novetat a la capital –on reapareix la CUP– podria ser una candidatura conjunta d'ERC, Rcat i SI
Mirant els números a l'engròs, no hi ha dubte que la comarca gironina més jove –va ser creada al 1988– és un feu de CiU, tant si parlem de les eleccions municipals com de la resta de comicis. I ho continuarà sent, molt probablement. Si bé en les últimes municipals la federació nacionalista va estar lluny d'aquell domini aclaparador que va mostrar l'any 1987 (va recollir gairebé el 57% dels vots de tot el Pla de l'Estany), el respectable 42,3% obtingut fa quatre anys, juntament amb la inèrcia favorable de les recents eleccions al Parlament i el moment de dubtes que travessa el seu principal rival, Esquerra (el 2007 va rebre el 38,8% dels vots) indiquen que el tarannà polític de la comarca de Banyoles difícilment canviarà.
Una altra cosa és el domini poble a poble, un apartat en què en aquest mandat els convergents comparteixen el mapa amb els republicans. Avui, CiU governa en cinc dels onze municipis del Pla de l'Estany (a Banyoles, amb el suport del PSC), Esquerra ho fa en quatre; en un (Porqueres) hi governen els independents d'AM, i a Cornellà del Terri, uns independents amb el suport de la formació republicana. Reflex d'aquest equilibri de forces és la composició del Consell Comarcal, on CiU i ERC tenen els mateixos representants i els primers governen amb el suport de l'única consellera del PSC.
És molt probable que els convergents conservin Banyoles i suposaria una sorpresa majúscula que no ho fessin també en dues places fortes seves com són Palol de Revardit (on l'alcalde i candidat és el president comarcal de CDC i president del Consell Comarcal) i Vilademuls (la seva alcaldessa i candidata és diputada al Parlament). A Crespià, també procliu a CiU, caldrà veure què succeeix en passar del sistema de llistes obertes a candidatures tancades, mentre que tenen opcions de recuperar l'alcaldia a Cornellà del Terri. A Camós també hi governa CiU, però es va imposar a Esquerra per un sol vot, un precedent que deixa aquesta alcaldia en un interrogant. De la seva banda, els republicans no sembla que tinguin competència a Sant Miquel de Campmajor, mentre que a Serinyà, els bons resultats de l'any 2007 combinats amb un mandat sense polèmiques, se'ls ha de considerar favorits. Tampoc han tingut mandats excessivament moguts a Esponellà i Fontcoberta, però en aquests municipis l'avantatge d'ERC no va ser tan folgat. En aquest últim poble, per exemple, van aconseguir la majoria absoluta per 15 vots i prou. A Porqueres, molt haurien de canviar les coses perquè els independents amb ADN republicà no tornin a guanyar.
A Banyoles, CiU
Els pròxims quatre anys seran especialment transcendents a Banyoles perquè s'ha d'elaborar el nou pla general. Per tant, l'elecció de qui governi té una transcendència que depassa els quatre anys del mandat. I si un alcalde del Pla de l'Estany té clar que tornarà a ser-ho, aquest és Miquel Noguer (CiU) que ara governa amb el suport del PSC. La seva victòria contundent el 2007, el tsunami convergent de les eleccions al Parlament del 28-N, el moment delicat que viu Esquerra –el segon grup més nombrós del ple– i un mandat sense polèmiques són arguments suficients perquè CiU afronti les eleccions del maig amb optimisme, fins al punt que entre la militància hi ha qui confia assolir la majoria absoluta, a la qual el 2007 no van arribar per un sol regidor. L'equip que presentarà no està tancat del tot, però Noguer té al cap mantenir força dels seus principals col·laboradors.
Front independentista
La novetat d'aquestes eleccions municipals a Banyoles podria ser una candidatura conjunta de tres formacions que comparteixen l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya: ERC, Reagrupament i Solidaritat per la Independència. Els contactes per mirar si aquesta idea pot agafar forma tot just han començat i els mateixos protagonistes de moment veuen aquesta llista com una possibilitat remota. Si s'arribés a concretar, sens dubte augmentarien les possibilitats de bastir un grup municipal potent alternatiu al de CiU. De la seva banda, la CUP es torna a presentar, en solitari. Tant el possible front independentista com la CUP disposen de l'aval de la gran participació en la consulta per a la independència a la comarca.
PSC o Plataforma Progressista?
El PSC, soci minoritari de CiU en el govern de Banyoles, tornarà a confiar (no l'han proclamat oficialment encara) en l'independent Jordi Bosch Barraca per encapçalar la llista als comicis del 22-M. La idea de Bosch és renovar la llista (Núria Carreras no repetirà de número dos) i incorporar-hi com més independents millor. Fins i tot es parla de tornar a posar el nom de Plataforma Progressista (el grup que havia governat la ciutat a la dècada de 1990) al davant de les sigles del PSC. En qualsevol cas, el repte d'aquesta candidatura serà explicar la feina feta a l'Ajuntament: tot i portar una àrea de tanta transcendència com la d'Urbanisme, Bosch està sent invisible per l'ombra que projecta el soci majoritari. “S'ha d'evitar que CiU mani en solitari”, repeteixen des del PSC, pensant sobretot en la redacció del pla general.
ICV tornarà a tenir de cap de llista la seva única regidora d'aquest mandat, Núria Langa, mentre que el PP –que s'ha presentat sempre, des del 1983– està treballant per bastir una candidatura. Ara fa quatre anys no van aconseguir representació.
Els moviments que s'estan produint a Cornellà del Terri fan preveure que tornaran a presentar-s'hi moltes llistes. Estan confirmades les dels independents GpVT, de nou amb l'alcalde Pere Vilà al capdavant, i de CiU, que proposa d'alcaldable Salvador Coll en lloc de Jaume Figueras. De la seva banda, ERC treballa per fer llista, el PSC gairebé segur que tindrà candidatura i els independents IdCdT i el PP deixen oberta aquesta possibilitat.