Consolidar la nova fornada

En les eleccions del maig vinent, serà la tercera vegada que CiU intentarà aconseguir els relativament pocs vots que en les dues anteriors ocasions l'han deixat molt a prop de la majoria absoluta a Ripoll. El 2003 va ser un tripartit, ERC-PSC-ICV, el que va relegar els convergents a l'oposició i, el 2007, un bipartit d'ERC i del PSC. Sempre amb Jordi Munell, el substitut d'Eudald Casadesús, al capdavant de la llista de CiU. Ara, Munell hi torna i, a més, ho fa en un context diferent. Per una banda, la federació acaba de guanyar uns comicis generals i, per l'altra, hi ha el desgast lògic dels vuit anys de governs que ha presidit Teresa Jordà (ERC), que farà valer la important onada inversora que ha deixat equipaments de primer ordre per a la capital del Ripollès, com el nou museu etnogràfic, com el centre de tecnificació esportiva i com un ambiciós programa de rehabilitació integral del nucli antic amb el vistiplau de la llei de barris.

Amb la incògnita encara de si ICV es tornarà a presentar a Ripoll –el 2007 no va obtenir representació després de tenir-ne els anteriors 8 anys– i també de si Manuel Belda voldrà o podrà fer llista perquè el PP torni a tenir representació a l'arc consistorial de Ripoll, les municipals en aquesta vila tornaran a ser clarament bipartidistes, amb un clar protagonisme de Jordà i Munell.

Enric Pérez s'ha consolidat des de la presidència del Consell Comarcal del Ripollès i des de l'equip de govern de Ripoll com un bon relleu generacional pel PSC de l'etapa dels històrics Pere Jordi Piella, Eudald Fajula i Jaume Camps, tot i que aquest últim aguanta encara al govern bipartit. Això no obstant i amb la inèrcia encara del vot de les últimes eleccions al Parlament, és difícil que pugui aspirar a l'alcaldia. Sí que pot continuar fent un paper clau a l'hora de decidir majories com fins ara.

Pérez i Jordà, i a una mica més de distància Munell, formen part de la nova generació de polítics ripollesos que, precisament a les properes eleccions municipals, es consolidaran ja com una realitat. Els casos més emblemàtics són els de Marc Prat (CiU), a Ribes de Freser; Núria López (PSC), a Campdevànol; Ramon Roqué (PSC), a Sant Joan de les Abadesses; i Esteve Costa (Independents per Llanars), a Llanars. Tots quatre han estat alcaldes per primera vegada i, ara, hauran de passar revàlida.

Prat ha tingut un mandat relativament plàcid, gràcies a la majoria absoluta de què ha disposat. Ni el debat sobre la variant de Ribes i el nou túnel de Toses no l'ha agafat de ple. Mantenir el nombre de regidors actual per la pèrdua de població, li ha estat un maldecap de l'últim moment. La seva homòloga veïna, Núria López, no ho ha tingut tan fàcil. A part del malestar que va causar en una part de la població la revisió del pla general d'urbanisme de Campdevànol, ha hagut de fer front a una crisi interna del govern tripartit, que finalment ha deixat en minoria el PSC i ICV, amb l'expulsió del regidor no adscrit Ramon Perernau, que ha passat a l'oposició. Tot i les tensions internes, ha sabut tirar endavant el pla general, ha aconseguit fer entrar a la llei de barris la rehabilitació integral de la trama viària original del poble i ha afrontat la renovació de serveis bàsics.

Ramon Roqué ha tingut una majoria àmplia, tot i que ha tingut una contundent oposició d'ERC després que Elisabet Regué deixés l'Ajuntament per fer possible una renovació del grup municipal ja amb vista a les properes eleccions. El nou pla general, les ordenances i les finances del consistori i equipaments com els esportius i els docents han estat objecte de litigi polític i, ara, els comicis han de confirmar l'estatus polític actual o bé si ERC recupera el terreny perdut inesperadament el 2007. CiU, amb l'exalcalde Gerard Costa com a únic representant, acaba quatre anys de transició. I, finalment, hi ha Esteve Costa, que a les passades eleccions municipals va posar fi al domini de CiU a Llanars. Al maig, haurà de fer valer la seva acció de govern (nova plaça de l'Om, reconversió del cap de tir, depuradora nova, biomassa, etc.) per superar els convergents, dels quals només va quedar 13 vots per davant.

A la vall de Camprodon, CiU ha estat sempre el clar dominador a Setcases, Vilallonga de Ter i Molló i, fins al mandat passat, també a Llanars. La federació vol centrar esforços a Sant Pau de Segúries, on havia estat forta fins que Joan Solà, del grup independent que dóna suport al PSC, va assolir l'alcaldia i sobretot a Camprodon. En aquest últim municipi, haurà de fer front a l'alcalde històric, Esteve Pujol (PSC), a qui setze anys de govern no han passat factura. Si no hi ha canvis d'última hora, Pujol tornarà a encapçalar la llista de militants del PSC i d'independents, una fórmula que li ha donat bon resultat fins ara. Altres alcaldes històrics podrien no aspirar a la reelecció com Lluís Pairó (Molló). En el cas de Ramon Tubert (Ogassa) ja ha anunciat que no repetirà.