L'hegemonia de CiU no té capital

Poc s'escapa al color blau de Convergència i Unió a l'Urgell. Sols alguns ajuntaments marxen d'aquesta lògica i han passat a mans d'Esquerra Republicana els darrers anys. Pels convergents, l'objectiu principal és augmentar encara més el seu domini, assegurant la continuïtat en la presidència del consell comarcal i contribuint de manera important a recuperar per a CiU la presidència de la Diputació de Lleida, ara en mans d'Esquerra Republicana.

Ara bé, des del 2003, els convergents no governen la capital, la segona ciutat en població de la plana de Lleida amb més de 17.000 habitants. L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, és un polític veterà, que va ser escollit regidor ja l'any 1983 i des d'aleshores s'ha mantingut sempre al consistori. Dins i fora del govern. Les dues darreres legislatures han significat un canvi històric a la capital, ja que el pacte Agrupació Independents, Progressistes i Nacionalistes-PSC (al qual pertany l'alcalde) i ERC han desbancat CiU per primer cop des de la transició. Els resultats van fer possible, el 2007, la incorporació de l'únic regidor d'ICV, tot i no ser necessari en el còmput de majories. Ara, l'estabilitat del pacte no fa moure les candidatures dels partits de govern. Tots repeteixen com a caps de cartell, inclòs Amézaga. Esquerra, amb Jordi Ramon al capdavant, espera consolidar almenys el tercer regidor, i continuar sent clau per a la formació del futur govern, sense descartar cap tipus de pacte postelectoral. IC-V tampoc fa un recanvi de candidat, Miquel Gascón.

Els moviments de llistes són a l'oposició. CiU vol recuperar l'alcaldia, però haurà de remuntar almenys dos regidors si vol aspirar a algun tipus d'acord de govern. Per fer-ho, la fins ara cap de l'oposició, Rosa M. Perelló, ha deixat pas com a candidat a un executiu destacat, Josep M. Solé, exdirector general del grup Borges, però novell en política activa i poc conegut a la ciutat. El primer objectiu de CiU és barrar el pas a un nou acord de govern d'esquerres. Confien en un llegat de legislatura complicat. L'endeutament municipal és molt alt (120%) i, arran de la crisi, el consistori ha hagut de fer mans i mànigues per retallar deute alhora que mantenia els serveis i complia els compromisos amb la resta d'administracions respecte a les inversions previstes amb menys ingressos. La remodelació de l'antiga N-II per convertir-la en via urbana no ha agradat a tothom a la ciutat: les obres han estat llargues i alguns comerciants se n'han queixat reiteradament. L'aspecte final del passeig tampoc ha convençut alguns. No obstant això, les retallades no vénen sols del consistori i, com arreu, hi ha qüestions pendents i anunciades que estan en l'aire. El nou govern nacional no pot amanir amb promeses la campanya de CiU a Tàrrega: el promès hospital lleuger i el llargament reclamat desviament de la C-14 són els exemples més sagnants. Se n'ha salvat el projecte de presó. Aquest equipament, que no acostuma a ser entre els més populars, no ha generat gaire oposició. Els targarins consideren que aportarà més població –hi treballaran 350 funcionaris– i riquesa econòmica a un municipi força tocat pel fre immobiliari. Les obres, amb una inversió de 131 milions, ja estan adjudicades i es preveu que comencin en els propers mesos. Si el marge de maniobra dels convergents és limitat a la capital, la resta de l'oposició també opina que li cal un rentat de cara. El PP, que el 2007 va veure que perdia l'únic regidor, aquest cop estrena candidat i ho intentarà de la mà del president de la federació de veïns, Joan Pujal, que les passades ja va aspirar a entrar al consistori de la mà del Partit Blau, sense aconseguir-ho. En el camp independentista, Esquerra i Reagrupament han mantingut contactes, però és força improbable que arribi a formar-se alguna candidatura conjunta. A més, Reagrupament ha tancat una aliança amb Solidaritat i presenta Jaume Ponsarnau com a candidat.

A la resta de la comarca, les novetats les poden aportar els dos principals municipis en població: Bellpuig i Agramunt, on els dos alcaldes no aspiren a la reelecció. A la vila del torró, Convergència gaudia fins al 2003 d'una còmoda posició, però ERC i el PSC van donar la sorpresa aconseguint el govern. La passada legislatura, l'empresari Amadeu Padullés va recuperar l'alcaldia per a CiU, però ara es retira per dedicar-se de ple a l'activitat empresarial. La federació nacionalista decidirà, els propers dies, el seu substitut. De la seva banda, ERC ha apostat per fer un relleu generacional: l'exalcalde Ramon Moixí deixa pas a Bernat Soler, actualment regidor i vinculat a l'associacionisme local amb l'esperança de retornar a l'alcaldia.

Per contra, a Bellpuig és Convergència i Unió la que vol arrabassar l'alcaldia a Esquerra. El 2007, els convergents van perdre tres regidors i l'increment del nombre de vots dels republicans i socialistes va permetre el canvi de govern. Ara, l'alcalde Ramon Jounou renuncia a presentar-se. Els republicans estan treballant una llista amb part del seu equip i independents per aconseguir més gruix electoral, i els socialistes treballen per fer una candidatura forta. Darrerament, l'oposició d'una part dels veïns al POUM aprovat per l'equip de govern ha encès el debat, fins i tot amb manifestacions al carrer. Per CiU, recuperar l'alcaldia de Bellpuig és una qüestió quasi d'honor, ja que sempre l'havien tingut en una comarca bastió de la federació, i que, amb més de 5.000 habitants, és el municipi més gran de la comarca després de Tàrrega. Si recuperen un regidor, poden tornar a governar-la. CiU confia ara el cap de cartell a un nou candidat, el regidor Salvador Bonjoc.

CiU també posa els ulls damunt Verdú, l'únic municipi on no va presentar llista el 2007 –també, l'únic governat pels socialistes en solitari, que repeteixen candidat– i està treballant per formar-la. Més repartits estan els regidors a dues poblacions mitjanes, la Fuliola i Castellserà, on segurament manaran els acords postelectorals. A la resta de l'Urgell sols ERC aspira a continuar arrabassant una mica de poder a CiU.