Mites i llegendes de la participació a les europees

La participació més elevada a Catalunya en unes eleccions al Parlament Europeu va donar-se el 1987, fet que es podria explicar pel recent ingrés de l'Estat espanyol a l'aleshores club dels deu, l'any anterior. El percentatge va davallar i va anar vorejant el 50% fins al 2004, quan l'abstenció va batre rècords. La participació no va arribar ni al llindar del 40%. Aquella convocatòria electoral registrava l'índex de mobilització més baix de qualssevol comicis a Catalunya des que hi ha democràcia. A l'altre extrem se situen les eleccions del 1987, en què la participació va superar la de totes les eleccions al Parlament de Catalunya. En canvi, va quedar per sota de les estatals (excepte l'any 2000).

Tanmateix, el present no és gaire afalagador. L'Eurobaròmetre de l'abril dóna algunes pistes de com aniran les coses al juny i apunta que només un 27% dels espanyols estarien disposats a votar. Malgrat tot, la secretària de la Generalitat per a la Unió Europea, Anna Terrón, considera que la tradicional abstenció és «un mite» i remarca que «hi ha hagut europees a Catalunya que han tingut més participació que altres eleccions». En qualsevol cas, Terrón atribueix la baixa participació al fet que «encara és poc clar què fa el Parlament Europeu», tot i el poder que té i el que tindrà en cas que entri en vigor el Tractat de Lisboa. «El desconeixement del que realment ens hi juguem» és un dels motius de l'abstenció, també segons l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, a més de l'errònia percepció que les europees són eleccions de segon ordre.«L'abstenció es reduirà en la mesura que siguem conscients del que ens hi juguem», considera.

Un altre factor que s'ha de tenir en compte és l'encaix de Catalunya en la Unió Europea. El fet de poder-se adreçar en la llengua pròpia a les institucions comunitàries esperonaria els catalanoparlants a les urnes. És la tesi del candidat de CiU Ramon Tremosa, que apunta que «si la construcció d'Europa sacrifica els interessos locals Europa no interessarà». El cap de llista de la federació opta per fixar-se en l'euro per destacar els beneficis de la unió monetària, sobretot davant la crisi, i crida a no ser catastrofistes abans d'hora en relació amb la participació.

Per Oriol Junqueras (ERC), la construcció europea s'ha fet d'esquena als ciutadans, que no van poder votar els parlamentaris fins a l'any 1979. Anteriorment, els eurodiputats eren designats pels parlaments estatals. «És poc just que s'estranyin que els ciutadans no els responguin amb la seva participació, s'han sentit exclosos», diu. A més, tots els caps de llista catalans pensen que una circumscripció pròpia per a Catalunya també acostaria la ciutadania a les eleccions. Romeva, però, preveu que no serà realitat a curt termini. França, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Irlanda o Polònia tenen diverses circumscripcions.

Hi ha països que utilitzen la fórmula de les llistes obertes, perquè els votants indiquin a la llista la preferència per una o més persones. A Catalunya, això permetria, per exemple, votar únicament els candidats del PSC a la llista del PSOE o triar els d'ICV de la coalició amb Izquierda Unida.

En el conjunt dels estats de la Unió, tot i que els poders de l'eurocambra han augmentat, la participació ha passat del 62% de mitjana el 1979 al 45,5% ara fa cinc anys. El 2004 va tenir lloc l'ingrés de deu països, i els comicis van registrar poca mobilització excepte a Malta i Xipre. En general, l'abstenció a les europees va lligada a la de les eleccions locals i generals de cada estat.