Cimeres per anar fent

Vivim uns dies de grans reunions en què s'apleguen els governants, polítics, patronal i agents socials. La cita de Pedralbes no resoldrà res. La de La Moncloa, tampoc. Parlen, es fotografien, anuncien més reunions i coincideixen que la crisi és greu i que cal continuar parlant-ne. És a dir, molta roba i poc sabó en un país en què sovint, tal com diu l'anunci publicitari, els grans acords s'han signat en un tovalló de paper lluny de la pompositat.

Amb tot, la pompa d'aquestes reunions aconsegueix donar la sensació que s'està treballant. Que la crisi és prioritària i que cal espavilar-se perquè els problemes no es compliquin. Vist el que s'ha vist, resulta impossible que tots els que intervenen en aquestes grans cites vagin en el mateix vaixell. Hi ha dos eixos en direccions oposades: el de la preocupació per la crisi econòmica i laboral, i el de l'objectiu de les eleccions del 22 de maig. Són dos eixos molt difícils de casar. Des de sempre, les eleccions municipals marquen una tendència per les generals i els aparells polítics no volen ensurts.

Els empresaris han aconsellat a Rodríguez Zapatero que esgoti la legislatura. Fet que coincideix amb el que el president espanyol fa temps que té meditat, que ha d'esgotar el mandat fins al març de l'any vinent conscient que hi haurà un demà millor que l'ahir. Un demà on tindrà possibilitats de remuntar i deixar el camí aplanat per ell mateix o per al seu successor.

És ben curiós que Rodríguez Zapatero estigui complint més ara. Hi ha coincidència a Brussel·les a l'hora de dir que està fent els deures anticrisi al peu de la lletra. Ara, quan els seus índexs de credibilitat estan més per terra que no pas temps enrere quan va esdevenir per a molts sectors l'esperança blanca.