“Tenim un gran projecte i segur que seré alcalde ”

Amb il·lusió, responsabilitat i fins i tot una mica de por, perquè soc un nouvingut en la política. Això és el pitjor i, sobretot, el millor que tinc, perquè no arribo contaminat a aquest món.

El partit a Montgat es vol reinventar, perquè era necessari i la població ho requereix. Ho ha deixat en les meves mans i ho ha fet sense coaccions i amb suport. La renovació de les llistes és de veritat. Hi ha gent que no hi és, però en línies generals, té un equilibri de persones experimentades –com ara Fina Verdera– i d'altres més joves, marcats per un perfil més tècnic. Fer les llistes ha estat una prova dificilíssima, perquè el meu discurs incorpora unes bases de qualitat que a vegades, dins d'un partit, costa inculcar.

Només un parell de coses. Ha professionalitzat el regidor d'Hisenda, que ha estat una aposta perfecta perquè sense ell tindríem un daltabaix econòmic. També ha mirat de reduir la despesa ordinària i racionalitzar els pressupostos.

El govern no ha escoltat el ciutadà. No té qualitat, té regidories ineficients que no han ajudat les persones en les seves necessitats diàries, com ara haver perdut la residencia geriàtrica de forma inexplicable. La manca de preparació dels seus responsables els ha impedit decidir i treballar, deixant de banda que totes les decisions passen per l'alcalde. Més de 70 famílies s'han quedat sense plaça de guarderia, perquè no s'ha apostat per expandir-la. Hi ha un 9% d'aturats al poble i les famílies necessiten aquests serveis públics. El desenvolupament econòmic del poble l'han basat a fer llibres i quatre cursos, i així no s'ajuda en la situació empresarial i laboral.

La crisi no és cap excusa. Nosaltres arribarem, perquè estic segur que seré alcalde, en el pitjor moment econòmic. Però com que és una crisi coneguda serà el millor moment per innovar, per escoltar les experiències de persones preparades. I això no està renyit amb la crisi. Si una persona està capacitada, com passa amb el regidor d'Hisenda o amb la regidoria de Cultura, farà bona feina amb crisi o sense. La crisi ha de ser un incentiu per treballar més, no per buscar quotes de poder. Jo no faré, com diuen, un govern d'universitaris. Formaré un govern de gent capacitada, ja sigui en el sentit laboral, acadèmic o social.

Amb el que està passant, és prioritari treballar la promoció econòmica, perquè ajudarà les famílies i consolidarà el teixit comercial i empresarial de Montgat, evitant que marxi. Cal obrir noves vies d'activitat fins ara no explorades que aportin qualitat empresarial. Hi haurà comunicació en dos sentits amb la gent, sense caure en mítings o lliçons magistrals. Amb el que està passant, no és moment perquè l'Ajuntament gasti diners en publicitat signada per l'alcaldia sobre els serveis que ofereix la policia, que serà un eix del nostre programa, perquè la gent hi està inquieta i perquè ha sortit a la premsa més vegades de les que convindria. Cada aposta nostra serà real, no serà un tríptic.

Tenir majoria absoluta. Demanarem que la gent confiï en nosaltres, perquè si no tindrem un tripartit o qualsevol altra fórmula que continuï la política de quotes de poder, d'afinitats, de valorar les persones perquè poden fer guanyar, sense considerar si estan capacitades o no.

S'ha de ser positiu. Necessitem una majoria àmplia per no sentir-nos emmanillats, però això no vol dir que no pugui col·laborar amb altres partits. M'agradaria disposar de l'experiència de determinats regidors de l'actual govern, perquè tenen una capacitat de treball admirable.

No entraré a dir quins. Només dic que jo valoro les persones per sobre de les forces polítiques i hi ha responsables de regidories en què s'ha fet un treball excel·lent. Si jo governo, seria suïcida no comptar amb ells, sempre que ho vulguin, es clar.

No és moment de respondre a això. Que la gent tregui les seves conclusions. Per lògica, hi ha partits i persones amb qui som afins, com ara Esquerra. Però el que més valoraré serà què ha fet cada responsable polític quan ha tingut el poder.

Tinc clar que respectaré totpacte o decisió, però el nostre projecte és tan bo, tan planer, tan obert, tan necessari i tan engrescador que serà difícil oposar-s'hi. Si arribat al cas no succeeix això, acceptaré les normes del joc, tot i que em sabrà greu perquè el poble haurà perdut llavors una ocasió de veritat per canviar.