“Barcelona m'ha donat més del que jo li he donat”

Jo sempre he dit que, com a mínim, ja havia tingut dues legislatures de regal, ja que tradicionalment el PSC aposta per renovar molt la seva llista. I jo superava la mitjana de permanència, de llarg [riu]. Per tant havia arribat el moment de retirar-me a una segona línia. Perquè jo no plego de la política, que quedi clar; continuo plenament implicat en el projecte socialista i treballaré a fons perquè l'alcalde Hereu revalidi el càrrec. I si algun dia el partit em demana que faci alguna cosa que cregui convenient, no em tanco portes.

Hauria costat. Jo vaig tancar ràpidament les portes perquè això no passés; vaig enviar amb prou temps una carta a l'alcalde en què li vaig comunicar la meva voluntat. I li va agafar de sorpresa, però va entendre les meves raons. Perquè, repeteixo, no rebaixo ni un mil·límetre el meu grau de compromís amb Jordi Hereu. Però quan prens una decisió, has de ser conseqüent.

En aquest escenari jo no sé si es parlaria tant de renovació, però s'hauria produït igualment. És una aposta de partit, de la mateixa manera que obrim les llistes a persones que no són militants.

No, no, no... Seria una opinió miop que fessin aquesta anàlisi només en clau barcelonina. No som aliens al que està passant en l'àmbit general amb la nostra marca. Estem immersos en una crisi, i el que governa normalment en paga les conseqüències. Ara bé, recordo que el 1995 la situació era similar. Vam estar a punt de no guanyar, ja que estàvem en crisi i a Madrid hi havia un escenari molt dur. Per tant haurem de fer un sobreesforç com el que vam fer aleshores.

Aquest és un discurs molt repetitiu per part de la dreta nacionalista i l'espanyolista. No tenen cap altre argument, perquè si expliquessin de veritat el seu model de ciutat, els ciutadans no els votarien. I nosaltres, en canvi, sí que ho fem, i a més posem damunt la taula polítiques que els ciutadans valoren. Una altra cosa és el tema electoral, ja que hi influeixen altres elements externs. En el discurs de ciutat, la dreta no ens guanyarà.

Jo lamento molt el que està passant. És veritat que aquest missatge no beneficia CiU, però qualsevol cosa que perjudiqui els ciutadans i ciutadanes de Barcelona a mi em molesta. I molt. És molt trist que una consellera d'Educació busqui un subterfugi en una polèmica estúpida, la de les bates, per posar una cortina de fum que tapi les retallades en l'escola pública. Això és vergonyós.

O no [riu]. Jo sóc un entusiasta de la ciutat, perquè m'ha donat més del que jo li he donat, per la meva procedència, per la manera com vaig arribar-hi... Però estic convençut que n'hi ha molts més que tenen aquest entusiasme, siguin o no del PSC i, per això, han de poder formar part de la llista.

Ben al contrari; estic francament content d'aquesta mesura. Quan diversos veïns coincideixen a fer un diagnòstic d'una decisió que prens, és que alguna cosa hi ha. I en aquest tema, més de 300 persones me n'han parlat positivament, tant vianants com motoristes. En el moment de prendre la decisió potser tenia algun dubte, però ara no en tinc cap.

En política cadascú té el seu caràcter, i això marca un perfil. El que jo faig –com ara ser proper– els falta a molts altres, però a vegades això no sobresurt. Sovint es ven una imatge molt formalista de la política. I això és culpa de tots, també dels mitjans de comunicació.