Per un Penedès en xarxa

El previsible i reivindicat desplegament de l'àmbit funcional de planificació territorial del Penedès ha fet sorgir darrerament diverses propostes en favor del territori. Totes fan palès que hi ha un ampli consens davant del fet territorial que mena a una futura vegueria. La Fundació Pro Penedès, Som Penedès, ICV, ERC i el manifest d'un sector significatiu del PSC del Penedès ho concreten proposant la creació d'un ens representatiu que formuli i gestioni un programa d'actuació amb aquestes fites: sostenibilitat econòmica i ecològica, equilibri i coordinació interterritorial; racionalització d'infraestructures, cura pel paisatge, incentivació de l'enoturisme i del sector agrari, de la marca Penedès, etc.

Fer xarxa

El veïnatge entre municipis i la capacitat imaginativa haurien d'estimular a estalviar energies i diners. En la proposta Per un Penedès en xarxa, Som Penedès insisteix en la necessitat que els municipis mancomunin serveis o estableixin convenis de col·laboració. La posada en comú i l'execució dels objectius obriria el camp de la visió política i crearia experiència a l'hora de plantejar el pla territorial. El protagonisme municipal tindria el contrapès del protagonisme territorial que pensa globalment i dialoga unitàriament amb qui realment condiciona la vida col·lectiva; el sentiment d'identitat vindria més directament del treball comú i de les realitats tangibles. Som Penedès, ERC, ICV i el sector penedesenc del PSC proposen expressament que l'eix vertebrador sigui l'actual mancomunitat Alt Penedès-Garraf, que disposa de prou infraestructura logística per a anar-la ampliant a les altres comarques a mesura que el consens territorial l'ompli de continguts.

Quins serveis?

La llista seria extensíssima. Per exemple: l'aigua i la recollida de la brossa (ja mancomunats en les dues comarques esmentades). També el tractament de residus, el desbrossament de boscos i llur aprofitament com a font d'energia; els serveis ADF (defensa forestal); l'enoturisme i la seva complementació cultural... A cada municipi i de forma mancomunada hi podria haver la “finestreta única” adreçada a totes les administracions. Es podria pensar en una policia local mancomunada, que s'estengués a més municipis; en reserves de sòl que permetin una expansió industrial en determinats nuclis urbans més grans, compensada fiscalment en l'àmbit intermunicipal en favor dels petits. Més exemples: una política conjunta de transport escolar i una xarxa interterritorial que incentivi el transport col·lectiu; l'aprofitament de les instal·lacions esportives per a ésser compartides...

Els serveis mèdics d'urgència podrien estar més racionalment repartits amb una especialització hospitalària combinada amb els serveis ja existents; també l'atenció a les persones per raons d'edat i situacions especials; l'acollida d'immigrants... Els serveis judicials podrien tenir una fiscalia descentralitzada que evités el desplaçament obligat a Barcelona... I així aniríem seguint...

Interrogants

És relativament fàcil redactar propostes, però inevitablement sorgeix la pregunta: qui mourà les peces? Fa falta un motor col·lectiu (reduït?, ampli?, Fundació Pro Penedès?, institucional, la mancomunitat?) que ajudi a superar un context de rutines mentals i polítiques lligades a models fallits, dels quals participa la mateixa població. En serem capaços? Per això es fa necessària la creació d'una consciència àmpliament col·lectiva i d'un òrgan que la vehiculi. Hi haurien d'entrar, amb ànim sincer i d'entesa, els sectors polítics, així com els associatius, els sindicals i populars. Per altra banda, les propostes són tot un programa, cosa que demana autoritat moral i política –de les quals, fins ara, no es parla gaire o gens– per a afrontar les contradiccions amb l'administració i els interessos particulars i que fos capaç d'integrar alternatives populars. Caldria, doncs, que l'administració, els partits de govern i l'oposició fessin una veritable política de proximitat. Primer, desplegant ben aviat l'àmbit i, en tot moment, mirant de fer xarxa des dels ajuntaments i proposant-se la redacció d'un pla parcial territorial que deixi enrere els segments de plans parcials que pengen sobre el Penedès. Això captaria l'atenció general i generaria, sens dubte, una dinàmica positiva.

Les idees i un nucli de gent animada hi són. En uns moments de decepció nacional i de crisi econòmica, aquesta és una ocasió que no es pot deixar perdre. Si més no, per començar a caminar.