El president accelera

Fa poc deia que el president Mas està entrenat per fer una oposició ferma i no tant per governar en temps difícils i prendre decisions transcendents, cosa que fins ara no ha fet. D'altra banda, l'Estat viu el moment culminant de la crisi i no cal esperar ajuda, ni tan sols comprensió. Ajuda no vol dir amigocràcia: sols el prescrit per llei.

El president, però, ha fet un rodatge intensiu i no para de prendre mesures. A l'estisorada de les 73 promulgades fa dues setmanes, ha d'afegir-s'hi l'intent d'acord anticrisi dels dies 24 i 25, en què reuní les forces empresarials, polítiques, sindicals i la pela catalana. Les propostes de simplificació administrativa, d'impuls a les infraestructures, les mesures per a la solvència i el finançament empresarial, el pacte fiscal i la flexibilitat laboral van sorprendre per l'audàcia. Mas aconseguí acords parcials. Ha canviat el cove pel contenidor.

El dia 28, a les tribunes del Fòrum Europeu i de la cambra de comerç dels EUA, a Madrid, presentà la realitat econòmica catalana, amb la cirereta del pacte fiscal, a un auditori estatal d'empresaris i polítics. “¡Somos los alemanes de España!”, “España ha vivido por encima de sus posibilidades y Cataluña por debajo de las suyas”, i “El mercado español nos importa cada vez menos: tenemos la sede en España, pero el negocio fuera”, cridà constatant l'atreviment. El 31, anuncià la retallada hospitalària. És ben clar que acaba l'últim curs de governar en temps de crisi i fa pràctiques reals sobre el terreny.

En la presentació a Girona del candidat de CiU a l'alcaldia, aquest anuncià al president que l'assabentaria de les mancances de Girona. Mas feia mitja rialleta, sense despentinar-se. Una ovació premià el candidat. Mas digué amb to cordial: “Molt bé! Veniu a la Generalitat, que és la vostra casa, però durant almenys un any no demaneu diners!” L'auditori quedà gelat. “Ostres!”, se sentí. Els polítics municipals, que sempre han tingut problemes d'erari, hauran d'aprendre a regir el poble amb molta voluntat i poca moneda.

És la realitat econòmica de Catalunya. Per sortir-nos-en caldrà imaginació, treball i fe. La líder popular, repetitiva i patètica, diu “que hable menos y gobierne más”. Sols de pensar que aviat pot parlar des de Madrid, se m'escapen vents! Han notat la metamorfosi presidencial. Esperaven un chihuahua i s'han trobat amb un mastí. És el que necessitava Catalunya. Mas s'ha jugat el prestigi i ha tirat pel dret. “Ha plantat cara a Madrid”, han esventat alertats els mitjans. Nadal ha dit: “Menteix! S'inventa la retallada del 20 %”. L'Alícia, des del terrat, afirma que Mas fa de salvavides de Zapatero. Esquerra, Iniciativa i Ciutadans també “diuen”. Tothom diu, però ningú té clar d'on s'han de treure els cabals per sortir del fregat en què estem immersos. La prudència, en aquest cas, no hi té cabuda. S'han acabat els preàmbuls perquè, estigueu segurs, ens han declarat la guerra!