Tendències de cent dies de govern

Quan va arribar la passada campanya electoral, feia un parell d'anys que CiU s'entreveia com a guanyadora i va jugar-ho tot a Artur Mas. En campanya van desaparèixer polítics de renom, que van quedar mig amagats. Puig, Recoder, Oriol Pujol... Fins i tot Duran i Lleida va estar menys actiu que en l'actualitat. Llavors, CiU, com fan a les campanyes nord-americanes, va fer que la imatge i la validesa del missatge fóra exclusivament per al candidat. Lluny de la política, quelcom similar va fer Sandro Rosell a l'hora de conquerir la presidència del Barça.

A CiU li va anar bé l'estratègia i aquesta setmana ha pogut celebrar que fa cent dies que són a la plaça Sant Jaume. Cent dies que res han tingut a veure amb la campanya.

En aquella campanya presidencialista ningú no va parlar que hi hauria retallades pressupostaries sense solta ni volta, nomenaments injustificats que només han servit per crear malestar en l'àmbit municipal gironí, “errors” de currículums, un pes exagerat a Madrid i Catalunya de Duran i Lleida, que s'haurà de valorar d'aquí a uns mesos i, sobretot, cap acord de govern “brillant” al Diari oficial de la Generalitat.

Les legislatures són de quatre anys i els primers cent dies només marquen una certa tendència. Les valoracions que s'han fet fins ara indiquen que a partir d'ara Mas haurà de fer com en la campanya electoral. Posar-se al davant del projecte i ser visible a tothora per donar solucions als problemes catalans i portar el timó d'un possible enfrontament per les finances que tard o d'hora tindrà amb el govern de l'Estat. En aquests últims cent dies, Mas no ha perdut la credibilitat que tenia al novembre. Fet reconegut en veu baixa per tothom malgrat els cent dies d'un cert desconcert que només es podran curar agafant el timó.