No només és cosa de dos

El mapa electoral nítidament bicolor que es va dibuixar les passades eleccions municipals de 2007 al País Valencià està esguitat per comptades notes de policromia, que no arriben ni al tres per cent dels 542 municipis que conformen el territori. I és que en tan sols 16 ajuntaments, cinc o més formacions van aconseguir representació política: Dénia (6), el Pinós (5), Poble Nou de Benitatxell (5), Sant Fulgenci (5), la Vila Joiosa (5) i Xàbia (5) a la demarcació d'Alacant; Benicàssim (5) i Nules (5) a Castelló; i Alginet (5), Bétera (7), Catarroja (5), el Puig (5), Sagunt (6), Silla (5), Simat de la Valldigna (5) i Sueca (6) per part del la demarcació de València.

Podria considerar-se que són les administracions locals més plurals, allà on el concepte democràcia aconsegueix el màxim de significat.

Una característica es repeteix pràcticament aquests municipis: la fragmentació del seu vot és històrica. Una consulta als resultats electorals permet comprovar com en municipis, com ara Sagunt, Bétera, Benicàssim o Dénia, per citar-ne alguns, la paraula coalició o pacte de govern formen part de la seua idiosincràsia des de les primeres eleccions democràtiques.

Una situació que probablement tornarà a repetir-se en els comicis del pròxim 22 de maig, segons del parer de José Andrés Pérez, tècnic de l'empresa Empymer, que ja ha fet públic un primer infobaròmetre amb la tendència de vot en algunes poblacions valencianes “significatives”, com ara Bétera.

Segons aquest estudi, es confirma la gran fragmentació del vot que hi ha al municipi —actualment governat en coalició per PP, Unió i Progrés Independent de Bétera i un regidor adscrit al Grup Mixt, però que va ser elegit per Unió Valenciana— i l'empat tècnic entre PP i PSPV-PSOE, tant en percentatge de vots com de regidors.

“La participació en la gestió pública dels partits independents o minoritaris els fa visibles i reconeguts i, això els permet projectar-se i repetir, en la majoria dels casos, l'èxit electoral”, indica Pérez.

La clau de govern

Tanmateix, el major èxit electoral d'aquestes formacions és poder convertir-se en la clau de la governabilitat. “No sempre ha de governar el partit que obté més vots”, afirma Josep Lluís Pitarch, alcalde de Silla pel Bloc –amb un únic regidor– els dos últims anys de la passada legislatura (2003-2007) gràcies al quadripartit que va formar junt amb el PP, UV i l'Entesa. “Les majories absolutes és el més paregut que tenim al partit únic. Com més participació i més pluralitat tinguem en les institucions, més grau de democràcia aconsegueixen els nostres representats”, defén Pitarch.

El nacionalista assegura que la convivència de forces tan dispars no ha de ser obligatòriament difícil. “Crec, amb sinceritat, que amb el quadripartit es van fer més coses que mai, ja que la gestió diària va estar per damunt d'objectius de partit i de principis ideològics, això sí sense renunciar-hi”, indica.

Pitarch es mostra convençut que l'experiència ha servit perquè Silla guanye en pluralitat i en confiança en l'Ajuntament. “És important que les minories estiguen representades i que, a més, sàpien que tindran força. Han de confiar a ser la clau en el govern municipal, que no sols veuran els bous des de la barrera”, expressa l'exalcalde.

El perill de la moció

Però no sempre la pluralitat dóna bons resultats. En alguns casos, el pacte acaba en drama quasi sempre en forma de trencament o de moció de censura en el pitjor dels escenaris.

És el que va passar a Dénia quan a penes havia començat a rodar el govern PSPV-Bloc, mitjançant el qual va accedir a l'alcaldia la socialista Paqui Viciano. Una moció de censura de la resta de grups amb representació en el consistori (PP, Centre Unificat de Dénia, Gent de Dénia i Partit Socialdemòcrata), més un trànsfuga del PSPV, van atorgar la vara de comandament a la popular Ana Kringe.

“Que un ajuntament tinga una representació plural és símptoma de la maduresa dels seus ciutadans, però la immaduresa d'algunes persones també pot canviar, i molt, les coses”, indica Josep Crespo, regidor del Bloc i cap de la formació per a les pròximes eleccions. Crespo lamenta els perjuís que les “obsessions personals”o la creació d'un partit amb una causa única —en clara referència a la qüestió urbanística— poden provocar en els votants. “Les mocions causen la desafecció dels ciutadans envers la política”, subratlla.

Significa això que a Dénia no tornarà a configurar-se una ple plural després del 22 de maig? “No cal dir, ara per ara, s'hi han presentat 12 partits i les enquestes parlen d'una clara polarització del vot cap a les forces majoritàries. Per tant, podria desaparéixer alguna de les formacions que hui hi tenen representació”, aventura Crespo.