Nou Barris trenca tòpics
Una taula del barri de Porta tanca la jornada amb més de 600 vots
L'afluència de gent en algunes zones sorprèn fins i tot els organitzadors
Una noia jove que arrossega un nen petit s'acosta decidida a la taula que Barcelona Decideix ha muntat a la sortida del metro Llucmajor, al districte de Nou Barris. Són dos quarts de dues del migdia. “No tindrà una bossa per deixar-me?”. La pregunta descol·loca els voluntaris de la consulta. No tenen cap bossa, però aprofiten per preguntar a la noia si vol votar. “A qui...?”, demana. Li ho expliquen, però sense gaire èxit. “A veure si quan torni tinc temps, clar que les vuit és una mica just...”.
Més enllà d'aquesta anècdota, el resultat de la consulta sobiranista a Nou Barris va sorprendre fins i tot els mateixos organitzadors. “Veníem mentalitzats que tindríem una participació baixa i la veritat és que està anant molt bé”, comentava l'Oriol Papell, voluntari de Castellar del Vallès. A la taula de Llucmajor es van arribar a formar petites cues i a la una del migdia ja havien votat 140 persones. La sorpresa en majúscula, però, la va donar la taula de Virrei Amat, al barri de Porta, que va tancar la jornada amb més de 600 vots. Les cues van ser constants d'onze del matí a dues del migdia i de cinc a vuit de la tarda.
Al districte de Nou Barris es van col·locar ahir 25 taules. El temps va animar la participació i també va insuflar una certa eufòria a l'ambient reflectida en alguns comentaris. “Ja saps que amb la independència la gent guanyarà 1.000 euros més a l'any?”. “Si ho aconseguim, serem l'Holanda del Mediterrani...”. Tot plegat, en un districte amb fama d'abstencionista que, segons l'organització, ja va trencar tòpics amb els 14.000 vots anticipats i que fins ahir al matí situava la participació en un 11,27 %.
La Mercè Caparrós, de 32 anys, va ser una de les persones que va votar a Llucmajor. Venia de participar en una cursa. “Nosaltres som de l'Eixample i allà no hem votat perquè anàvem justos de temps”. Ella i el seu company ho tenien molt clar. “Volem que Catalunya sigui independent per no haver de mantenir tothom”. La Judith Borràs, de 34 anys, trobava un únic inconvenient: el futbol. “L'únic que no m'agrada és que si finalment som independents no podrem apallissar el Madrid”, deia.
A Ciutat Meridiana, amb una immigració del 36%, els resultats no van ser tan bons. El 25 de març van muntar quatre taules i van aconseguir 300 vots. Ahir, a les tres de la tarda, l'única taula instal·lada a la plaça Roja havia esgarrapat 62 vots, 18 d'immigrants. Tot i així, la jornada va acabar amb 115 vots. “Ja hi comptaven que no passaria gaire gent”, reconeixia el Josep Colomer, un dels voluntaris. Azmat Ullah, pakistanès de 32 anys, va ser un dels immigrants que va votar a Ciutat Meridiana. I això que no sabia de què anava. “Fa dos anys que sóc aquí i mai he treballat. A veure si aquest vot m'ajuda a trobar feina”, va comentar. Altres immigrants miraven la parada amb desconfiança. L'Arrajid, marroquí de 36 anys, ni tan sols no s'hi va acostar. “No sabem res, no sabem res...”, repetia. La Rita, nigeriana, no entenia el sentit de la consulta. Després de cinc anys a Catalunya, no entén el català i amb prou feines parla castellà. Busca feina. “Si voto, m'ajudaran?”, preguntava.
