“Serem vot útil dels que van dir «estat propi» el 30-M”

Des del primer moment estàvem d'acord que havíem de sumar i això ha facilitat les converses sobre dos pilars fonamentals, el de l'ètica política i el de la construcció nacional des del consistori. Tampoc hi ha hagut cap problema per fer la llista, on només 10 persones seran militants d'Esquerra i la resta pertanyen a Rcat o són independents, i s'hi han sospesat més els criteris de vàlua personal.

Ens hauria agradat sumar amb ells també, però després de la situació interna i les baixes que han patit, i sense voler-los menystenir, la manca de presència en aquesta precampanya ens fa pensar que seran testimonials.

Ho expressaré a l'inrevés: crec que nosaltres serem el vot útil real per a totes aquelles persones, més de 20.000, que van votar el 30 de maig de l'any passat per tenir un estat propi i una manera diferent de fer política municipal.

Cal més suport i igualtat d'accés per als ciutadans i el teixit associatiu, com per exemple més transparència i objectivitat en els criteris que s'apliquen per atorgar subvencions. O preses de posició municipals ara que constantment es qüestiona el nostre autogovern nacional. O fer del català la llengua d'acollida per als nouvinguts per part dels funcionaris de l'administració local.

Potenciar el comerç de proximitat per aconseguir que Sabadell torni a ser la capital comercial dels municipis de la rodalia, perquè lamentablement Terrassa ens ha passat la mà per la cara; planificar l'extensió de l'illa de vianants del centre, debatuda amb els comerciants; agilitar tràmits i eliminar burocràcia; i elaborar un pla estratègic empresarial per saber on serà més profitós concentrar els escassos recursos econòmics que tindrem. Cal eliminar burocràcia, agilitar els tràmits i especialitzar-nos i diferenciar-nos de les altres ciutats de l'entorn. I crec que estem perdent l'oportunitat de Sant Pau de Riu-sec. És un espai molt ben comunicat i amb moltes possibilitats, però està esdevenint un polígon comercial com qualsevol altre per les urgències de la promotora per recuperar la inversió feta.

Això no ho ha de dir cap partit sol. Cal consens, deixar de banda els partidismes i treballar plegats amb el teixit econòmic i social. Caldria fer una anàlisi de mancances i fortaleses. Però, per exemple, el parc del Ripoll podria ser un nou pol d'atracció d'activitats amb valor afegit. Esports, lleure, apostar per una branca concreta de les noves tecnologies i treballar en xarxa amb Barcelona. El treball cooperatiu no només suma, sinó que multiplica. I això és encara més important ara mateix.

Una ciutat més sostenible, on el vianant i el transport públic estiguin al centre de les polítiques de mobilitat. Calen més carrers per als vianants, també als barris, i començar a pensar com volem que sigui la Gran Via quan ja no calgui passar-hi per anar de Barcelona a Castellar.

Continuem apostant per una ronda del Vallès que ressegueixi la traça de la carretera de Polinyà i preservi els espais naturals. Demanarem blindar com a zones protegides els àmbits de Sant Julià i Togores.

A mitjà termini caldran més escoles bressol públiques, un institut al centre o a la Creu Alta, ampliar l'escola d'aquest barri, fer la residència Sud, que estava encarrilada, obrir el CAP de Gràcia... Però, sobretot, la clau hauria de ser treure més suc dels equipaments que tenim, fer-hi més activitats i fer-los més eficients.

L'endemà de les eleccions començarem a decidir. Però calen canvis. L'alcalde està esgotat; ho diré les vegades que calgui, i la força de la nostra coalició serà imprescindible. Defensarem el nostre programa i no descartem un pacte alternatiu al PSC, sempre que sigui aritmèticament possible i tingui garanties d'estabilitat. I si hem de fer oposició, la farem, però no voldríem que torni a ser un mandat de trifulgues polítiques, perquè tampoc aporten cap solució.