“Hem de mirar més cap a Terrassa i l'euroregió”

En absolut. Sobretot, de propostes territorials, molt de contacte amb la gent, matí, migdia i tarda en diferents barris, però alhora austera. I en passarem comptes al final. Però també reclamem debats públics entre els candidats; són més importants que mai. I com a mínim n'hi hauria d'haver un de caps de llista, en un espai obert a la ciutadania i en què contraposem models de ciutat, propostes i estratègies.

Cal veure si hem estat capaços de comunicar bé la feina feta. Les nostres propostes, les crítiques i també les denúncies. Però tampoc no hem dut als jutjats algunes decisions preses amb poca ètica. La interpretació, també subjectiva, dels jutges ha determinat que allò s'ajustava a la llei. Però no s'ha entrat a valorar qüestions com les irregularitats en les adjudicacions de Sant Oleguer. El 22-M, seran els sabadellencs els que emetran el seu veredicte moral, social i polític.

Ens hi juguem si creixerem prou per ser alternativa de govern, però esperem que el PSC no revalidi una majoria suficient amb el PP, encara que hagi canviat de cares.

Va ser un sotrac, però ens ha enfortit. No vam amagar que tenia avals erronis perquè no actuem de cara a la galeria. I tot i la marxa d'un parell de persones, mantenim la credibilitat de les nostres polítiques d'immigració. Ara bé, trobo lamentable que un tema personal s'intentés convertir en un atac xenòfob.

A priori no ens plantegem aliances amb ningú. Presentem un equip preparat, transversal i amb experiència, amb prou bagatge per governar la ciutat des del primer dia. Només tenim clar amb qui no pactarem. No donarem suport a un PSC en minoria.

La nova candidatura del PSC no és més del mateix. És pitjor, un projecte esgotat que ha arribat al seu límit. No pot ser que una persona que ha comès irregularitats reconegudes per un fiscal sigui el número 2; és una alcaldada prepotent. I si Bustos acabés renunciant, que no m'ho imagino, potser hi hauria d'haver tota una sèrie de renúncies més.

Cal una planificació estratègica urgent, perquè fa 12 anys que estem sense full de ruta i hem deixat escapar moltes oportunitats, mentre altres municipis, com Sant Cugat o Terrassa, sí que ho han fet. Les mancances van quedar tapades durant els temps de bonança i ingressos extraordinaris pel boom de la construcció, però ara veiem que no som referent de res. Hi ha ciutats amb més places d'escoles bressol, o de residències públiques, o amb més carril bici, o amb millor mobilitat. I tenim un nivell de fracàs escolar molt elevat. Tenim 6.000 joves a l'atur i sense estudis.

Tampoc estic suspenent totes les polítiques, però hi ha molts aprovats justos. I també tenim fortaleses, com l'orgull social, l'elevat sentiment de pertinença i una societat civil molt activa. En equipaments, hi ha una bona dotació de biblioteques, centres educatius i centres cívics, però són continents amb pocs continguts.

Aprofitant el sòl industrial disponible i la bona situació geogràfica, caldria fugir de l'actual estil de lideratge individualista cap a un nou lideratge cooperatiu, amb les agrupacions d'empresaris, els sindicats i mirant cap a Terrassa per donar un impuls al districte econòmic del Vallès. No té sentit allargar aquesta relació de distanciament que, d'acord, no ve d'ara, però ens perjudica. Hem perdut el temps barallant-nos mentre Cerdanyola, per exemple, s'enduia el sincrotró. Les dues cocapitals, plegades, s'han de replantejar què es pot fer i què no. No hi ha gaire més marge per endeutar-nos i anem al límit amb la prestació de serveis impropis. Un dels exemples de la suma d'esforços entre municipis i agents privats i socials haurien de ser uns nous programes de formació ocupacional més complets, que no es dupliquessin i fossin més barats.

El nostre programa marc inclou més de 100 propostes. El paper principal de l'Ajuntament ha de ser mantenir la cohesió social. Cal començar a pensar què fem per recuperar la Gran Via, dins d'un projecte transformador de tot l'eix central. Calen més bonificacions de taxes per a emprenedors o autònoms que treballen des de casa, tarifes socials més escalades i mirar més a la UE que a Madrid. Estem ben situats en l'euroregió, tenim un aeroport i hem de fer projectes conjunts amb ciutats com Tolosa o Montpeller.