Enlairant els somnis d'un país

De menut, a la platja de Vilanova i la Geltrú, al president més llegendari de la Generalitat li agradava fabricar estels als quals lligava un paper amb un desig. Alguns queien, d'altres s'enlairaven, però aquell nen va continuar tota la vida esperonant somnis de llibertat i justícia social. Des de les Borges Blanques, la seva figura cabdal a la història catalana es rellança avui, quan
fa 80 anys de la proclamació de
la República Catalana.

L'Espai Macià, promogut per l'Ajuntament i finançat íntegrament amb fons europeus, catalans i estatals, s'estrena al poble dels seus pares, pel que va ser diputat al Congrés i on el seu record es manté viu. “Macià podria ser una olivera plantada a la platja”, assenyala l'alcalde Miquel A. Estradé. L'espai pretén “cohesionar la identitat garriguenca, recuperar la memòria històrica i aportar al país una reflexió per conèixer millor les arrels dels moviments lligats al dret de decidir dels pobles, que als anys vint ja existien”. El museu, un edifici de nova construcció que ha costat 900.000 euros, s'articula en dues plantes. Mitjançant animacions, audiovisuals i plafons on es poden llegir i consultar discursos del mateix president, es narra el viatge vital i polític, des de la infantesa a la mort. Josep M. Garcia, de l'empresa Stoa, que n'ha elaborat el projecte, remarca: “Era un home lliurat a una causa amb fermesa, honestedat i intensitat. Això hem volgut explicar a través de tres metàfores”. La primera, les maletes d'un Macià actiu, que viatja constantment a Madrid com a diputat i s'ha d'exiliar a París amb la dictadura de Primo de Rivera, exemplifiquen la relació Catalunya-Espanya. Les vies de tren, que “obren l'horitzó de la persecució del progrés, la llibertat i la justícia”. A la segona planta, el somni, on un audiovisual de caire reflexiu intenta transmetre un sentit contemporani als valors i el discurs de Macià. Les tres metàfores estan relligades a través de nou àmbits diferents i cronològics, que es contextualitzen alhora amb fets remarcables de la història de Catalunya en què Macià va ser-ne el protagonista: els fets del Cu-cut, el complot de Prats de Molló, el judici a l'exili i el retorn i la proclamació del 1931. S'interrelacionen amb d'altres experiències, com ara la revolució soviètica, la insurrecció irlandesa i les lluites de pobles que ja han aconseguit els seus anhels. “No hi ha llibertat individual sense llibertat col·lectiva”, s'escolta a la sala. El discurs del mateix Macià aquell 14 d'abril del 1931 legitima i esperona el somni català, intemporal encara: “...ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles...”