“S'ha convertit el ciutadà en client exigent i passiu”

Els ajuntaments som els que visualitzem primer les conseqüències de la crisi especulativa, de model, etc. Quines opcions tenim si no tenim recursos, ni capacitats ni competències? Tenint una actitud proactiva atenent les urgències en ocupació i serveis socials, amb mesures pal·liatives i temporals. S'ha de posar l'accent en formació, a reciclar persones que tenien ocupacions en sectors que no tindran la musculatura que han tingut fins ara. També hem sabut definir estratègies i canvis en l'òptica de la diversificació conjuntament amb els agents econòmics, socials i innovadors. Hi ha les condicions per tenir una marca i territori atractiu quan es produeixi el canvi. Un tercer aspecte és dinamitzar l'emprenedoria i, el quart, anar a buscar activitats generadores d'ocupació: l'economia verda, la innovació i l'emprenedoria social. També hem de ser actius amb el sòl públic per a activitat econòmica.

Estem pagant que gran part de l'activitat econòmica de finals dels noranta i els primers anys del segle XXI s'ha basat en el creixement del sector de la construcció. Quan esclata, les dades són demolidores.

Algú pot buscar responsabilitat política, tot i que nosaltres al principi no hi érem, però no crec que hi hagi hagut una voluntat política, sinó que hi ha un seguit de condicionants que situen un creixement econòmics al voltant del sector perquè venia més població i hi havia més sòl per construir... Si hagués sigut així el creixement hauria tingut uns fonaments amb aluminosi. Hem prioritzat adaptar el creixement a la demanda de serveis fent equipaments. Per exemple a l'AEG i a Can Montllor hi haurà l'escola abans que es desenvolupi. Es tracta més de fer una gran ciutat que una ciutat gran.

No es pot fer servir el discurs de la crisi i l'austeritat com una agressió al que fa molts anys que estem intentant construir i que és un estat del benestar, encara feble. Podem partir del discurs de l'austeritat, l'eficàcia i l'eficiència, però hi ha línies vermelles i el govern de la Generalitat les està traspassant. En nosaltres hi trobaran un mur.

O no ingresso més i retallo, o vaig a buscar una major capacitat per generar ingressos. Però com a mínim els ingressos que ja tenies no els evitis, com per exemple l'impost de successions. O persegueix el frau fiscal. Els que han provocat més aquesta crisi des d'una visió especulativa, les grans economies i mercats i les entitats financeres, tenen gran quantitat d'ajudes per pagar el seu endeutament i no per generar crèdit. No pot ser que els beneficis vagin per a uns poquets i les pèrdues se socialitzin. Els ajuntaments som la primera trinxera de defensa dels drets i del paper de l'estat del benestar i de drets socials. També som la primera porta on truca tothom. Fem tots els papers de l'auca i la gent no ha de saber si rebem el 12% o el 13% dels impostos... Ens diuen que al món local és molt fàcil posar-nos d'acord per una escola, una plaça, un sistema de neteja, però ara hi haurà més debat polític que mai. És on es pot visualitzar més els efectes de la dreta i l'esquerra. La gestió no és neutra. Ara s'haurà de partir de zero per fer els pressupostos i no retallar linealment les partides.

Després de veure que el PSC pactava amb ERC i Iniciativa estant a un vot de la majoria, algú pot pensar que al PSC s'hi incorporaran automàticament els nostres vots en una motxilla comuna. I no. El partit s'ha de jugar i tampoc el jugaran dos, només. Alguns diuen que necessitem un canvi, que hi ha cansament... Nosaltres no estem cansats, tenim més energia que mai i voluntat de ser decisius en un moment complicat. El futur no és de roselles i camps verds; hi ha pedres, sots i núvols grisos... Ens trobaran si no entren en retallades. No facilitarem que espais conservadors guanyin capacitat de gestió.

Si m'ho haguessis preguntat el 2007 t'hauria dit que ni ells pensaven que tenien opcions. Aquesta vegada està molt obert. Em preocupa el nivell de participació. Hi ha una marca que electoralment no ven; una que ara està a la cresta de l'onada i n'hi ha una altra que en l'àmbit espanyol té certa tendència a l'alça... Aquesta vegada hi ha una confrontació ideològica i de marca. No volem per a la ciutat el que ens està ensenyant el govern de la Generalitat, el que ha ensenyat més d'un cop el PP, ni els tics que té el govern del PSOE a Madrid.

Som una ciutat abstencionista. Si amb aquest context d'ara no hi ha una participació i mobilització, no guanyarà la ciutat ni tindrà credibilitat el govern que es doni. A vegades aquestes situacions afavoreixen els populismes amb taques xenòfobes. Si es diu que les solucions passen per la política, doncs actuem i no només per votar, sinó per canviar la imatge de la política. S'ha convertit la ciutadania en un client exigent, passiu i que veu la política com un distribuïdor de serveis gratuïts. Hem de fer participar la gent amb capacitat de decidir. En temes importants clau de la ciutat s'han de seguir models com el de les consultes i en el pressupost s'ha de buscar complicitat i ampliar els nivells de participació.