Tot és possible en uns comicis molt oberts

La preparació de les eleccions municipals a Reus s'ha caracteritzat fins ara pels terratrèmols interns i per la impossibilitat de fer pronòstics. Els primers han marcat la confecció de les llistes i la segona es deu al fet que els comicis es presenten més oberts que mai. Segurament que la incertesa i que partits que mai han governat ho puguin fer ara i que els que sempre han governat es quedin sense fer-ho, han fet que les enrabiades internes hagin estat més evidents i nombroses que altres anys. Això sí: tots els canvis s'han dut a terme sota el signe, o la consigna, de la renovació.

Malestar, doncs, al PSC, on Lluís Miquel Pérez ha prescindit d'Eduard Ortiz després de vint anys de regidor. Malestar a CiU, on Carles Pellicer no ha satisfet les ànsies de protagonisme de Jordi Cervera, que ha optat per muntar un partit propi. Malestar al PP, on Miquel Àngel López Mallol, amb una llarga vida com a edil (24 anys), ha estat desterrat al capdavall de la llista, tot i que el polític ha sabut portar millor el mal tràngol que Ortiz, com a mínim de cara al públic. Malestar també a ICV-EUiA, on un grup de militants ha desertat, sobretot a la CUP, pel descontentament amb el tarannà i l'actuació d'Ernest París. Malestar a ERC, on un bon grapat de militants també se n'ha anat, especialment a SI, tot i que és el partit que més gola avall té la crisi perquè és el que fa més temps que l'està purgant. Però és que hi ha hagut malestar fins i tot a la Cori, on Ramon Sans, especialista en jubilats i pensionistes del partit juantxi, ha partit peres amb Ariel Santamaria perquè no l'ha col·locat de número 2. “És qüestió d'anar passant pel davant mentre estan tancant la llista”, il·lustrava fa anys l'exregidor Josep Fernández Rufí a un grup de periodistes sobre com es confeccionaven les candidatures. Sigui com sigui que hagi anat internament, des de fora s'ha vist que quasi tots els partits han patit un procés traumàtic i poc democràtic que ara tothom mira de deixar enrere per partir relaxats en la cursa electoral, conscients que al cap d'un temps ningú no es recorda de les víctimes. Ni en la política municipal ni enlloc.

Lluís Miquel Pérez es presenta de la següent manera: “Tenim una gestió que ens avala i la il·lusió d'afrontar reptes importants”, com ara l'atur i la immigració, va dir el dia que va presentar la polèmica llista, que té cares noves i que tothom és conscient que serà l'última que encapçalarà l'actual alcalde guanyi o perdi les eleccions. El PSC es va amoïnar per la influència que podia tenir en les municipals la victòria d'Artur Mas. Preocupació que ja no és tanta, però que topa amb la velocitat de torpede amb què Carles Pellicer ha impulsat la precampanya i amb les no gaire bones perspectives dels partits que històricament han fet costat als socialistes en el govern de Reus, ERC i ICV. ERC va perdre el 2007 un dels tres regidors que tenia i a partir de llavors ha viscut un discret procés de pacificació, que ha comportat la substitució d'Empar Pont (16 anys de regidora) per Àngel Cortadelles: “No ens plantegem les eleccions només com una batalla per aconseguir l'alcaldia, i tampoc no és el moment de posar-se a fer plantejaments de ciutat que comencin des de zero”, ha dit. ERC fa bandera de la modèstia perquè ja firmaria per conservar els dos regidors actuals. Per la seva banda, Ernest París ha jugat aquest mandat amb l'ambivalència que li cal a ICV per fer la viu-viu en un govern que a vegades pren decisions que estan lluny de l'ideari ecosocialista. La seva gestió ha tingut una forta resposta interna, però també prou confiança perquè torni a liderar el projecte.

Aquesta serà la tercera vegada que Carles Pellicer, un altre veterà de la política municipal (regidor en el mandat 1995-99 i cap de llista des del 2003), intentarà guanyar l'alcaldia de Reus. En el seu primer discurs com a candidat, va demanar reiteradament a la ciutadania que li fes confiança. I va explicar: “Tant de temps a l'oposició m'ha fet guanyar en responsabilitat, coneixement de la ciutat, capacitat d'escoltar, humilitat i autocrítica”. Pellicer, doncs, està fent tot els possibles per aconseguir l'alcaldia. Si no, potser no hi haurà una quarta vegada.

El PP és, juntament amb ERC, l'únic partit que ha canviat de cap de llista. Alícia Alegret ha protagonitzat un dels ascensos més fulgurants en la vida política local i provincial (segons terminologia del
PP) dels últims temps, ja que també ha aconseguit un escó al Parlament. Alegret es fa entendre, tot i que
haurà d'anar concretant temes del seu programa, com ara la gestió “valenta” que, diu, vol fer de la immigració. El PP està eufòric perquè
està convençut que traurà els millors resultats històrics a Reus.

I la Cori repeteix amb l'ànim d'aconseguir l'èxit mediàtic de
fa quatre anys. Durant aquest temps, Ariel Santamaria ha tret
de polleguera l'alcalde i s'ha allunyat de les propostes iconoclastes que el van fer entrar a l'Ajuntament. A priori, és la força que té més punts per saltar. Més que res perquè enguany la competència per aconseguir un seient al saló de plens és
més gran i variada que mai.