Retorn a Barcelona
SARRIÀ-SANT GERVASI· Residencial, educatiu i benestant, aquest districte comença a rebre inversió municipal, jaque l'Ajuntament va prioritzar durant dècades l'equipament i la urbanització dels desatesos barris obrers
Els noms de Sarrià, Vallvidrera, les Planes, les Tres Torres, Sant Gervasi, la Bonanova o el Putxet sonen a part alta de Barcelona, casa rica, clínica privada i col·legi religiós. La seva annexió a la ciutat com a barris d'estiueig de l'alta burgesia al tombant del segle XIX n'ha determinat un estatus que no els va beneficiar quan, després del franquisme, va arribar l'hora de l'urgent democratització socioeconòmica. Durant dues dècades, el districte no va ser el centre d'atenció del recuperat Ajuntament democràtic perquè la ciutat tenia barris industrials i obrers que estaven per fer, sense equipaments ni carrers ni places cíviques. La falta d'inversió municipal ha durat massa temps segons l'oposició i ha arribat quan tocava segons el govern.
En qualsevol cas, aquests darrers quatre anys, l'Ajuntament ha portat a terme dues actuacions simptomàtiques del canvi de tendència. Ha declarat els nuclis històrics de Sarrià, Sant Gervasi, Putxet i Farró àrees de rehabilitació integral i ha aprovat un pla de protecció del nucli antic de Sarrià. Per primer cop a Barcelona, s'aborda la rehabilitació de façanes, carrers i places no per la urgència socioeconòmica sinó pel valor històric dels nuclis. Els veïns reben subvencions de fins a un 40% del cost de la rehabilitació dels habitatges i avui el nucli antic de Sarrià ja té la meitat de carrers amb la plataforma única que dóna prioritat als vianants. Per la regidora del districte, la socialista Sara Jaurrieta, aquest és el principal èxit del mandat. Quin èxit, es pregunta el president del districte, el convergent Joan Puigdollers, tenint en compte que la iniciativa no ha arribat fins al cap de 30 anys de govern socialista de la ciutat? El segon símptoma d'aquest canvi de tendència ha estat la construcció de cinc escoles bressol municipals en un districte que té moltes guarderies privades. Aquí, la visió és diametralment oposada entre el govern i l'oposició. Puigdollers considera que s'ha malgastat aquesta inversió podent concertar el servei amb les guarderies privades existents, l'aposta de futur si l'equip de Trias governa la ciutat. “El model de CiU és escola pública a Nou Barris i concertada a Sarrià, però jo vull que el meu barri tingui les millors guarderies que, avui, a Barcelona, són les que fa l'Ajuntament”, defensa Jaurrieta.
Només una actuació d'aquest mandat aplaudeix l'oposició: la construcció de quatre aparcaments subterranis amb 1.162 places d'estacionament als jardins de Josep Amat, al Putxet, a Cardenal Sentmenat i a Wagner-Llongueras. Donen resposta a les necessitats del vehicle privat, que constitueix un dels maldecaps principals en aquest districte, on predomina com en cap altre l'urbanisme de ciutat jardí i els grans col·legis privats, d'on entren i surten cada dia desenes de milers d'alumnes, molts provinents d'altres punts de la ciutat. Tenint en compte que l'únic mitjà de transport subterrani del districte són els històrics Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el vehicle privat és el mitjà principal que utilitzen els pares per portar i recollir els seus fills de les escoles, fet que provoca cues diàries a la ronda de Dalt. L'oposició considera que no s'ha fet res per resoldre el problema i proposa per al futur la importació a la ciutat del bus escolar que funciona als Estats Units, així com la senyalització de l'espai públic a tocar de les escoles com es fa amb els carrils bici per garantir la seguretat física dels alumnes davant del trànsit. Jaurrieta no està d'acord a pagar amb diners públics el transport de les escoles concertades i defensa la feina feta. Des de la ronda de Dalt fins a la Diagonal, els carrers secundaris han estat pacificats al trànsit per la limitació de velocitat a 30 km/h. S'ha ampliat el recorregut del bus de barri de Sarrià per arribar a les zones dels col·legis i s'han començat a crear camins escolars. Però la solució definitiva, avisa, la donarà la nova L9 de metro, que traurà de la superfície bona part d'aquest trànsit. Per CiU, la línia de metro permetrà la connexió amb la resta de la ciutat però no solucionarà els embussos.
Vallvidrera reivindica la ‘segregació' com a protesta
Al 13 de març de l'any passat, Vallvidrera celebrava una consulta sobre la segregació o descentralització de Barcelona. El resultat va evidenciar el malestar del veïnat, bona part del qual se sent desatès per l'Ajuntament. Gairebé un de cada tres veïns va votar a favor que “un govern de la muntanya” gestioni els seus afers. “Es fan inversions pensant en la gent que puja de Barcelona i no pas en la d'aquí, que no se l'escolta”, denunciava Francesc Comulada, portaveu de l'Associació de Veïns Mont d'Orsà. L'oposició ho considera un exemple de la “prepotència” amb què el govern del PSC i ICV gestiona la ciutat i denuncia que, fins i tot, es va rebre amb recel la nova escola bressol perquè l'Ajuntament no la va pactar amb els veïns. Jaurrieta reivindica que en quatre anys s'han invertit 20 milions al barri i que la construcció de la guarderia demostra que el govern s'avança a les necessitats perquè la matrícula no ha arribat a esgotar-se. A Vallvidrera funcionen tres busos de barri mentre que a Sarrià només n'hi ha un, afegeix. “És una aposta per atendre un barri aïllat i poc urbà", conclou.