Segon assalt de Bustos contra el front opositor

L'ambient plàcid de precampanya que es respira aquests dies a Sabadell té poc a veure amb la tensió i les tibantors que han escenificat el govern del PSC i quatre dels cinc grups de l'oposició –CiU, ICV-EUiA, l'Entesa i ERC– des de la darrera investidura de l'alcalde, Manuel Bustos, el 2007. Aquell dia el PP, l'altre grup de la teòrica oposició, es va abstenir. I l'aquiescència dels dos regidors populars al llarg de quatre anys ha permès als socialistes fer bona l'amplíssima majoria simple –13 regidors de 27– per governar.

La resta de forces han emprat durant tot el mandat un to crític amb la manera de gestionar del PSC local. Bustos hi contraposa el premi a l'Ajuntament més transparent de l'Estat –ben visible en una vitrina al mig de la sala d'espera del servei d'atenció als ciutadans–. Però han estat anys de litigis promoguts per l'oposició. Des del contenciós contra el conveni de reversió de la caserna –desestimat per errors de forma en
el seu tràmit– fins a la polèmica per l'adjudicació dels pisos tutelats de Sant Oleguer sense procediment administratiu, arxivada per la fiscalia en descartar-se qualsevol rastre de prevaricació. Bustos va celebrar la notícia amb una dura càrrega contra ICV-EUiA, que ha prosseguit el litigi per la via administrativa. Fent balanç, el PSC ha sortit força ben parat dels plets de l'oposició tot i que també s'ha trobat un parell de sentències adverses per haver contractat personal sense concurs, que afectaven un seguit de casos que avui asseguren que s'han corregit.

Per això, malgrat l'aposta comuna per una campanya positiva i de propostes, tot fa pensar que fins ara la calma era el reflex d'una treva tàctica per concentrar la tensió just abans del 22-M. De fet, abans-d'ahir, CiU ja va endurir el discurs en dir que si governa encarregarà una auditoria dels comptes municipals perquè la federació sosté que hi ha 75 milions d'euros impagats pendents de cobrar. El tinent d'alcalde d'Hisenda, Joan Manau, li va replicar ahir que “pot fer totes les que vulgui, perquè a més de clars, els comptes estan sanejats del tot i amb superàvit” i que la morositat pressupostada sempre ha estat superior al nivell real d'impagaments.

El candidat a la reelecció, Manuel Bustos, ha plantejat una campanya plebiscitària entre ell i el risc que governi una coalició de perdedors, fent prevaldre la seva condició d'alcalde actual a la d'aspirants dels altres caps de llista. Nega haver deixat en segon terme les sigles del PSC, en declivi després dels darrers resultats de les eleccions al Parlament i discutides pels canvis de rumb i les retallades del govern estatal del PSOE. Però en el míting de la seva presentació només es van repartir entre el públic banderes de Sabadell –cap de socialista– i aspira a congregar un vot transversal –sota el lema Junts per Sabadell– que reconegui la seva
gestió durant dotze anys.

Davant la precampanya de Bustos, que a diferència del 2007 –quan va limitar moltíssim les seves aparicions electorals– ara ha assumit un rol protagonista, les altres forces tot just intensifiquen aquests dies la seva activitat pública, després de setmanes preparant programes i el terreny en petites reunions amb simpatitzants i entitats veïnals i socials. CiU posa sobre la taula la condició de segona força i el bon resultat del 28-N per presentar-se com a alternativa; i a l'esquerra del PSC, les dues formacions hereves de l'exalcalde Antoni Farrés, ICV-EUiA i l'Entesa arriben a la tercera campanya seguida per separat, després d'una negociació tan reivindicada per les bases com estèril en
el diàleg entre direccions polítiques. El PP s'ha centrat a desmarcar-se, fins ara, del col·laboracionisme d'aquest mandat amb el PSC. ERC i Rcat pretenen aglutinar el vot independentista davant el risc de perdre l'única acta de regidor. I la CUP, escindida de l'Entesa i amb un discurs municipal molt similar; Solidaritat Catalana; Ciutadans, i Plataforma per Catalunya competiran per esgarrapar sufragis als altres partits.