CiU i PP volen evitar un tercer tripartit

Dos mandats de tripartit i en vies d'acabar amb un tercer. Així es presenta el panorama a Terrassa després del 22 de maig, on el PSC ha estat hegemònic durant 32 anys i on en els darrers vuit –després de perdre la majoria absoluta l'any 2003 amb el relleu de Manuel Royes per Pere Navarro– ha governat amb ICV-EUiA i ERC, tot i tenir 13 regidors. El candidat de CiU per tercera vegada, el conegut parlamentari Josep Rull, té entre cella i cella canviar aquesta tranquil·litat electoral que sempre es respira en les eleccions al municipi.

A la ciutat del bon caliu polític –batejada des de ja fa anys com l'oasi terrassenc, a diferència de ciutats veïnes– Rull és l'únic que en algunes ocasions s'ha despenjat d'aquest guió qüestionant la gestió del tripartit en projectes com el del parc audiovisual, la compra del teatre Principal, la manca de sòl industrial, els plans de barris, la duplicació d'obres o la capacitat d'anestesiar i controlar les entitats, entre altres.

I a la tercera, amb el lema d'El millor canvi per a Terrassa, CiU vol fer créixer els sis regidors actuals i treure un vot més que el PSC. Les enquestes, fetes fa molts mesos, els donen, en el cas més optimista, un empat de regidors amb els socialistes, que ara en tenen 13, però s'ha de veure quina incidència té en l'electorat l'efecte retallades del govern de la Generalitat. En els darrers comicis nacionals del novembre, CiU va guanyar a Terrassa, però tampoc era la primera vegada que ho feia, tot i que sí que ho era amb una diferència tan alta de vot (37,3% per als nacionalistes i 20,14% per als socialistes). El candidat del PSC, Pere Navarro, com molts d'altres, no nega que el context general pugui tenir alguna incidència extrapolable, però en minimitza l'efecte, ja que la història demostra que el ciutadà té clar que vota en clau municipal. En qualsevol cas el tarannà de Navarro sempre ha estat dialogant i buscant el consens, i té el coixí de tranquil·litat que li dóna pensar que la reedició del tripartit és molt factible. I més, si es té en compte que també es va estendre la mà tant a ecosocialistes com a republicans quan tampoc els era necessari.

Amb tot, un dels beneficiats per aquest context pot ser el PP –com també pel context estatal– que estrena candidat, Gabriel Turmo, i que ha rejovenit molt la llista. És conscient que poden ser més decisius que mai i vol el quart regidor. Però els populars només ho seran si l'escenari és el de davallada del PSC i pujada espectacular de CiU, una combinació no descartable, però sí poc probable.

ICV-EUiA també s'apunta al discurs de partit decisiu, en aquest cas per garantir un govern d'esquerres. El seu candidat, Manel Pérez, és un veterà al consistori i un dels actors i defensors principals de la feina feta en els tripartits. La coalició ecosocialista acostuma a tenir garantit el vot d'un electorat molt fidel i tot fa pensar que serà el que tindrà uns resultats més estables.

I més ambigu per a alguns i equidistant per a altres és el discurs d'ERC, l'altre soci de govern, que enguany anirà en coalició amb Reagrupament. El seu candidat, Isaac Albert, prefereix parlar de centralitat política, apel·lant a la condició de formació d'esquerres, però també a la d'independentista. De portes enfora no es casen amb ningú, demanant, d'una banda, a CiU que públicament digui que no pactarà amb el PP i, de l'altra, afirmant que no reeditaran el tripartit si no s'interioritza una altra manera de governar. De portes endins la màxim preocupació és mantenir els dos regidors i aturar l'onada de desgast que el partit pateix a nivell nacional.

A aquestes dificultats dels republicans s'haurà de sumar la presència de les CUP i de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que els poden treure votants. Però no són els únics dels grans partits que estaran amb la mosca darrere l'orella. Fins a 17 candidatures es presenten a Terrassa, nou més que el 2007. Ciutadans (Cs) vol superar els 2.547 vots que va treure fa quatre anys i repeteix candidat, amb Javier González, i les propostes polítiques de Plataforma per Catalunya (PxC), Partit per Catalunya (PxCat) o Via Democràtica, totes amb discursos similars, poden treure vots a PP, PSC i CiU. Als populars els ha sortit una escissió a Terrassa, amb la formació Unió de Centre, i en el panorama municipal també s'ha incorporat a la lluita electoral el nou Partit Avança Terrassa (PAT), mentre que repeteixen el Partit Família i Vida (FiV) i tanquen les candidatures els Escons en Blanc, la Unificación Comunista de España i els ultradretans de la Falange Española de las JONS.

La capacitat de mobilitzar i engrescar l'electorat en una ciutat tradicionalment abstencionista, també tindrà molt a dir en la composició del pròxim ple. En els comicis del 2007 es va enfilar al 55,7%, deu punts més que el 2003, fet que va permetre al PSC mantenir els 13 regidors tot i haver perdut 5.612 vots i a CiU, guanyar-ne un. Aleshores l'única candidatura que va créixer va
ser la CUP.