El càntic de l'orgull recuperat

Dues nenes miren a càmera i somriuen, alcen els braços perquè les seves encara no prou acurades lletres es vegin bé, perquè els tímids colors escollits per a cada paraula ressaltin prou damunt el blanc de la pàgina. Una d'elles fa esforços per aguantar, amb una mà, la pancarta i una petita bandera dels Estats Units, que no dubta, malgrat tot, a brandar amunt perquè les últimes bufades que encara resten en la primavera nord-americana la facin voleiar. La seva mare les observa amb una mirada altiva, orgullosa, amb els braços encreuats i la boca ben oberta, amb un somriure que deixa veure totes les dents frontals. Els lectors que, l'endemà, cacin la fotografia als diaris llegiran en les pancartes el missatge que ha empès al carrer milers de nord-americans: “Ussama ha mort”.

L'assassinat de l'enemic públic número u ha provocat un moment de catarsi col·lectiva als Estats Units, on tothom comparteix sentiments i emocions en esclats d'alegria espontanis. Les televisions nord-americanes han aturat la programació habitual per oferir la notícia d'última hora; la notícia que feia deu anys que esperaven escoltar. Els càirons deixen clar que no hi ha dubtes: “Ussama ben Laden, assassinat”. Els presentadors anuncien que el president dels EUA, Barack Obama, compareixerà al cap d'uns moments a la Casa Blanca per confirmar i fer oficial allò que, en el fons, molts no s'acaben de creure.

Però n'hi ha que no esperen. Tal com han fet les dues nenes de la pancarta i la seva mare, centenars de persones s'acosten a Times Square, una de les places més cèntriques de Nova York, la ciutat que va veure perdre la vida de més de 3.000 persones en el pitjor atemptat de la història en sòl nord-americà. Porten banderes, encenen espelmes, mostren pancartes casolanes i precàries –“Els EUA són Superman”, es llegeix en una–, i repeteixen una vegada i una altra el mateix càntic: “EUA, EUA, EUA!”, una senzilla i repetitiva tonada que serveix com a símbol de l'orgull recuperat.

“El tenim”, crida un jove que tanca els punys amb força. “Em sento més orgullós que mai de ser nord-americà”, confessa un home. “Hem esperat deu anys per poder sentir això”, diu una noia. Els taxistes no paren de fer sonar el clàxon al pas per Times Square, cosa que provoca els crits d'alegria dels que hi ha congregats, que alcen una bandera mentre els llums de neó dels marcadors situats a la plaça repeteixen incessantment la mateixa notícia: “Els ciutadans celebren la mort d'Ussama ben Laden”.

Els esclats d'alegria s'estenen per diferents punts de la ciutat, però cap de tan simbòlic com el World Trade Center, l'epicentre de la tragèdia de l'11-S. La policia ha tancat el pas per alguns carrers i s'ha de fer una volta llarga per arribar a l'encreuament de Minsey Street i Church Street, al punt més proper possible a la Zona Zero, una petita àrea presidida per gratacels, deu anys després, a mig construir i a tocar d'un museu que guarda alguns objectes recuperats entre la runa després de l'atemptat i que mostra una maqueta que descobreix al visitant com serà el nou World Trade Center. Hi ha dos passos tancats, però tant és. Centenars de persones, la majoria joves, ja s'hi han congregat per fer sentir la seva joia en forma de càntics (la popular Na na, Hey hey, kiss him, goodbye, de Steam, emprada pels joves nord-americans de forma satírica), abraçades i crits.

El toc de color el donen dos homes abillats amb vestimenta tradicional escocesa que, en un punt de la nit, es converteixen en els protagonistes de la manifestació espontània. Jeuen damunt una paradeta de menjar ràpid, una de les moltes que ocupen els carrers d'aquesta ciutat, i amb la gaita a la mà toquen peces de tan diversa índole com l'himne nord-americà o el famós We will rock you, de Queen, i provoquen l'admiració de la multitud. El punt culminant de la seva actuació arriba quan un d'ells branda una gran bandera nord-americana, acció que va seguida d'un esclat d'aplaudiments. Quatre policies vigilen la congregació i obliguen un parell de joves a buidar les ampolles de begudes alcohòliques: no es permet beure al carrer. Les forces de seguretat no fan els ulls grossos ni a altes hores de la nit.

Els novaiorquesos que s'han quedat a casa observen als televisors grups de gent que corren en direcció a les portes de la Casa Blanca, a Washington, on una cada cop més àmplia multitud es reuneix per celebrar la mort d'Ussama. Saben que no veuran el president, però no els importa. El que compta és ser-hi. El que compta és guardar un record que no oblidaran mai. El que compta és deixar anar tot allò que s'ha mantingut dins durant deu llarguíssims anys.