Tots contra un per evitar un altre ‘corró'

Tots contra un. És el resum ràpid del que ens
espera als lleidatans
en aquestes eleccions.
El PSC té majoria absoluta i la vol revalidar, mentre que
la resta somia impedir-la i, si és
possible, desbancar els socialistes que han guanyat sempre les municipals a Lleida i han governat durant 30 anys, amb l'excepció del
bienni 1987-1989.

L'alcalde Àngel Ros ho té tot a favor, fins i tot les enquestes, tant les que ja han sortit com les que precisament avui publicaran alguns mitjans. Sempre amb el mateix resultat: és molt a prop de repetir l'absoluta. Seria la primera vegada que es repeteix aquesta majoria de manera consecutiva i és que la història de resultats a Lleida ha estat com unes dents de serra: una absoluta i una simple. Ros és un dels valors emergents del socialisme català i s'ha fet valer a Lleida i a Catalunya, junt amb una projecció mediàtica, que també ha cuidat.

CiU aposta per un independent, Joan Ramon Zaballos, director de l'Escola Oficial d'Idiomes, per intentar capgirar els resultats. És el sisè cap de llista que prova la federació i és que Artur Mas mateix ha reconegut que Lleida és una de les grans assignatures pendents.

El PP manté una oscil·lació d'entre dos i cinc edils que el situa com a tercera força, i ara aposta per una cara nova, Inma Manso, després de quatre anys convulsos internament.

ERC confia en aquests comicis per remuntar després de la caiguda lliure que ha tingut des del 2007 en totes les eleccions. Les escissions de Reagrupament i Solidaritat han fet mal i han dividit l'electorat independentista, i a Lleida no han estat capaços d'arribar a un acord per a les municipals. Les dues noves formacions, però, no es presenten. La CUP, que creix, sembla lluny de donar una sorpresa, però es podria aprofitar d'aquesta divisió.

Finalment, ICV manté un vot fidel, però es manté en una línia vermella: la de sortir o no.

El PSC espera treure rendiment de les millores, inqüestionables, que s'han fet a la ciutat en quatre anys gràcies a una pluja de milions, 422 en quatre anys, que han transformat Lleida. La majoria, aportats per una Generalitat i un govern estatal afins i uns plans de Zapatero generosos. Àngel Ros, a més, ha fet algunes operacions d'habilitat, com ara finançar la Llotja, teatre i Palau de Congressos de singular arquitectura, gràcies a la venda d'un solar poc abans d'esclatar la bombolla immobiliària i la crisi. El cobriment de les vies que partien en dos la ciutat, el Parc Científic que ha generat 1.100 llocs de treball qualificats, tres plans de barri, més de 40 places renovades i dos ponts més sobre el riu Segre són alguns dels projectes que ara llueixen a la capital.

Però tota l'oposició carrega contra ell, i fort, per un endeutament elevat que se situa en el 90% del pressupost corrent, és a dir, força alt, però per sota del límit per ser
tutelat. La demora a pagar proveïdors, 2,3 milions pendents a final del 2010, i una tributació elevada
se sumen a la llista de crítiques rebudes. La majoria absoluta també
ha generat moltes queixes dels grups municipals sobre una falta
de diàleg i transparència.

El mandat 2007-2011 a la Paeria, però, ha estat marcat també per la immigració. D'una banda, per la polèmica no resolta sobre una mesquita. Hi ha un ampli col·lectiu musulmà que no té on resar ni diners per construir un oratori. De l'altra, per ser pioners a prohibir el burca i el nicab. Una mesura que van copiar altres ajuntaments i que ha estat suspesa de manera cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, sembla que al final serà el govern català el que regularà aquesta manera de vestir.

Un altre focus d'atenció nacional que ha generat la Paeria en aquests quatre anys ha estat la persecució
de la prostitució en carreteres i a
la via pública. La mesura ha estat molt efectiva, però ha amagat les prostitutes en pisos o les ha traslladat a municipis veïns.

La seguretat ha millorat, ampliant de manera notable la plantilla de la Guàrdia Urbana, creant unitats especialitzades i amb una nova caserna. I s'ha engegat una iniciativa pionera i elogiada arreu, que no només és merit de la Paeria. Es tracta de Globalleida, un ens que fusiona tots els organismes de promoció econòmica que tenen l'Ajuntament, la Diputació, la Universitat de Lleida i les Cambres de Lleida i Tàrrega.

L'aeroport de Lleida-Alguaire, tot i engegar quan ja havia començat la crisi és una de les infraestructures més valorades pels ciutadans i que ha capitalitzat part del debat polític lleidatà i amb força consens.

Finalment, queda pendent per al proper mandat que Lleida pugui tenir mitjanes i grans superfícies comercials. És la segona capital de
província de l'Estat amb menys comerços d'aquests formats, tot i l'interès de diversos operadors. La Generalitat sempre hi ha posat traves
i sembla que ara hi ha consens polític perquè arribin les grans superfícies comercials, sempre que sigui
en trama urbana i que la seva obertura dinamitzi també la resta del
teixit comercial de Lleida.