Preocupació pel present

Ara ja ho tinc clar del tot. Les explicacions que jo demanava (de manera retòrica, que conste) i la resposta, a l'hora cordial i desinteressada, dels meus col·legues Badenes i Pitarch han dissipat qualsevol dubte. El govern del quadripartit fou, segons ells, un bon invent i un èxit indubtable. Les coses que feren bé (també feren coses bones, clar que sí, com la fira de Sant Sebastià, per exemple), cal anotar-les als actius del PP que es qui gestionava les àrees mes importants (hisenda, urbanisme, obres, ensenyament, personal, etc.). Allò que feren mal (la piscina coberta, els desguassos de pluvials, l'edifici multifuncional, entre d'altres), la culpa és de Romeu, que ni tan sols ha sigut alcalde mai (gràcies als meus col·legues que ho impediren democràticament), o de Baixauli, que ha sigut alcalde abans i desprès de Badenes i Pitarch, però, que no pintava fava mentre ells presidiren el consistori.

Algú ha dit que seria millor parlar del futur, i no li falta raó. El passat del quadripartit ja ha estat jutjat políticament pel poble de Silla, que és el que importa. I el resultat del judici és que les minories que donaren suport al PP en aquell invent legítim, però, políticament incomprensible per a la ciutadania, han estat convertides en grups extraparlamentaris o han perdut un carro de vots. Al mateix temps, una persona desnonada per a la política local com Baixauli, ha fruit d'una segona oportunitat, que mai no hauria tingut sense un quadripartit previ, amb els resultats que tots coneguem.

No cregueu que els vostres arguments guanyarien credibilitat amb un polsim d'autocrítica? Una equivocació la té qualsevol. Més encara en una activitat tan complexa com la política on hi juguen tants interessos com persones. Això ens ajudaria a tots a comprendre millor el present, que és la única cosa que ens hauria de preocupar. El passat ja no té remei i per altra banda és objecte d'estudi per una ciència tan apassionant com la Història, que no és la Política. El futur tampoc no existeix i ja veurem com ve, si es que la natura ens dona vida per veure'l. És el present el que ha de preocupar-nos. En primer lloc, perquè allò que passarà demà dependrà del que fem avui. En segon lloc, perquè la nostra actuació només és possible en temps de present. I el present és tan curt, que no podem perdre ni un segon.

El diagnòstic de la situació actual al municipi de Silla és francament preocupant. Un Ajuntament endeutat fins les celles que no pot suportar la quantitat de serveis públics que presta, una estructura de personal excessiva, gràcies a que uns i altres han anat incorporant professionals (bons i complidors, jo no ho dubte) sense comptar primer si podrien o no pagar-los el jornal que es guanyen; una societat desmoralitzada que veu com, malgrat tants diners com li costa, l'administració municipal és incapaç de donar respostes als enormes problemes que tenen moltes famílies; una economia en recessió i no sols per culpa de la crisi general i etc., etc., etc.

La conseqüència d'això és que la major part de l'electorat d'esquerres està desorientat i abatut moralment. Aquesta és la porta per la que s'ha colat la dreta xenòfoba i feixista al consistori municipal, i ho ha fet principalment amb vots de famílies que fins fa poc havien format part de la base social de l'esquerra. Per altra banda, set candidatures a les eleccions municipals ni són garantia de més democràcia ni un obstacle insalvable per ella. Són les que la frustració de molta gent ha impulsat a crear davant del fracàs successiu dels governs de torn.

Si voleu que abordem el problema de manera rigorosa i amb trellat, de forma constructiva i comptant amb tota la societat sillerenca, des dels més progres als més conservadors, tractant de rearmar-nos moralment i restituir els valors d'una democràcia avançada (solidaritat, justícia, respecte, atenció als més febles, progrés i benestar), compteu amb mi, que segur que ens entendrem. Cadascú des de la nostra capella i respectant-nos recíprocament. Però, si es tracta de dir lo guapos que són els meus confrares i lo lleganyosos que són tots els demés, la veritat és que ho considere una pèrdua de temps. Això ja ho dirà el jutge suprem papereta en mà, que en democràcia no és altre que el poble sobirà. I ja veurem quants sufragis obté cadascú.

Gràcies per la vostra deferència i cordialitat, col·legues.