Política

Ricard Gomà

Candidat d'ICV-EUiA a Barcelona

“Entenc que es vulgui un canvi, però cal escollir bé cap a on”

El candidat ecosocialista reivindica una forma de construir ciutat que no té a veure amb les retallades socials de la dreta i que no està ancorat en el passat sinó que imagina una ciutat més verda

  • Ricard Gomà, fotografiat a la plaça del Pedró. ANDREU PUIG.
  • Video: Ricard Gomà, candidat d'ICV-EUiA-E
El nostre és un projecte polític que té identitat i sentit amb independència de ser en el govern

Arriba a la cita al Raval abans que la seva cap de premsa. Tots dos vénen del 22@, però Ricard Gomà ha vingut en bicicleta i la cap de premsa es mou en transport públic. Coses de l'ecosocialisme. Utilitza la bicicleta pels seus desplaçaments de manera habitual i ja fa anys que pedala. Explica que ja anava en bicicleta a la universitat, quan gairebé ningú no les feia servir. L'entrevista la fem a la redacció del diari, però sortirem fora per fer les fotos. A la redacció, es mostra simpàtic sense artificis, saluda els periodistes que coneix i els que li presenten. Després, quan sortim per fer les fotos i enfilem Rambla del Raval amunt, farà tanta via que la cap de premsa i jo quedarem enrere i ens haurà d'esperar. Pugem fins a la plaça del Pedró, on s'uneixen Hospital i del Carme i on s'han recuperat les antigues escoles republicanes per fer-hi un centre social.

A banda d'estar àgil, d'ell expliquen que és un dels millors experts del país en polítiques públiques. No és que facin publicitat des del seu gabinet de campanya. Qui ho diu és el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats, que ha estat el seu mestre i amb qui va formar part del nucli impulsor d'una manera de relacionar recerca i activitat universitària amb implicació directa en processos i de canvi i de transformació social. Ricard Gomà i Carmona (Barcelona, 1964) és doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Polítiques Públiques per la University on Strathclyde (Glasgow, Escòcia) i màster en Estudis Urbans i Metropolitans per la UAB. Des de l'any 1992 és professor titular del departament de Ciència Política i de l'Administració i ha treballat també com a professor visitant en diverses universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes (Anglaterra, Itàlia, Veneçuela, Nicaragua, Guatemala i Brasil). Ha participat en nombrosos treballs d'investigació sobre polítiques socials, estat del benestar, governs locals, participació ciutadana i moviments socials i abans de ser professor a la universitat va treballar d'educador al barri Baró de Viver. Ha format part de diferents moviments socials, com l'antinuclear o contra la guerra.

Va començar a militar a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2000 i ha estat membre de la candidatura a les eleccions municipals del 2003 i del 2007. Ara és el primer home que encapçala la candidatura de la formació per a Barcelona des de l'any 1983. Agafa així el relleu d'Imma Mayol, que va ser la candidata a les eleccions municipals del 1999, 2003 i 2007. Amb anterioritat a la Mayol, Eulàlia Vintró va ser la cap de llista per als comicis del 1987, 1991 i 1995 i ja abans, fins i tot a les llistes del PSUC, va ser Jordi Solé Tura el que aspirava a l'alcaldia l'any 1983. Gomà ha estat regidor d'Acció Social i Ciutadania des de l'any 2003 i l'any 2008 va rellevar Imma Mayol com a líder del grup municipal, per la qual cosa va ser designat també segon tinent d'alcalde.

Pare de tres noies, l'Aina, la Laia i la Jana, de 17, 14 i 12 anys, viu a l'Eixample en un pis de lloguer i es defineix com un home senzill. Lector de la poesia d'Àngel González, Mario Benedetti i Joan Margarit, estima amb les cançons de Joan Isaac i Jorge Drexler i combat al ritme de The Pogues, The Clash i The Proclaimers.


Iniciativa podria quedar fora del govern municipal després de 32 anys si hi ha un gir a la dreta el 22-M a Barcelona, un escenari que el candidat de la coalició ICV-EUiA no es vol ni plantejar, perquè creu que “Barcelona no se la mereix”. Gomà creu que la ciutat és progressista i que molta gent combrega amb les idees de convivència i ecologia que la seva coalició defensa.

Com està vivint la seva primera campanya com a candidat?

Amb molta intensitat. De fet, és una campanya que va començar fa temps. Des del començament de març anem fent trobades amb tots els barris de la ciutat i és un moment extraordinari, perquè permet la possibilitat d'intensificar el contacte amb la gent, amb propostes i amb un to molt positiu. Estem trobant molt bona sintonia, ens trobem molta i molta gent que comparteix punts de vista i valors amb nosaltres, tant de bo que després es puguin convertir en vots.O sigui que amb molta intensitat, amb moltes ganes, amb molta il·lusió i confiança.

Les enquestes diuen que encara no se'l coneix i també que quedaria amb el mateix nombre de regidors que la coalició té ara. Quina lectura en fa?

Sobre el coneixement és lògic. Jo encara no he fet cap campanya com a alcaldable i la resta de forces polítiques sí que presenten candidats que han fet dues, tres i fins i tot quatre campanyes. Per nosaltres això és un valor de renovació, és una aposta molt valenta per dir que la ciutat ha canviat i que després del 22 de maig no val el continuisme. Cal repensar la manera de fer i una manera molt potent d'expressar-ho és renovant l'encapçalament de la llista. Sí que és veritat que el coneixement, aquests primers dies de campanya, amb moltes més possibilitats d'accedir als mitjans, també s'anirà superant.

Per primera vegada en més de trenta anys podrien quedar fora del govern municipal. S'ho planteja?

Tinc el convenciment que Barcelona és una ciutat que en aquests 30 anys ha canviat molt (totes les ciutats han canviat molt), però, a més a més, Barcelona ho ha fet sobre la base d'uns valors i amb unes orientacions que poques ciutats han fet. L'aposta que Barcelona ha fet per ser una ciutat socialment cohesionada, convivencial en tots els seus barris, l'aposta que en aquests darrers deu anys hem fet en el terreny ambiental, i que sigui referent de sostenibilitat en molts camps, també una manera participativa de fer les coses. Home, doncs, jo hi crec molt en aquest model de ciutat. Però també és veritat que no em costa gens imaginar-me una ciutat més humana, més habitable i, per tant, crec que Barcelona en aquests pròxims anys ha de fer apostes, però no de continuisme sinó apostes molt innovadores, apostes de més esquerra, de més ecologia, de més llibertat. No apostes cap a la dreta i cap a la vella política. Sobre la base d'aquesta manera d'entendre que jo tinc de la ciutat, crec que ICV-EUiA ha de continuar governant Barcelona.

Amb tot, us podeu trobar a l'oposició...

El nostre és un projecte polític que té identitat i sentit amb independència d'estar en el govern o a l'oposició, a Barcelona i a Catalunya. Segurament hi ha una gran diferència entre nosaltres i la resta dels partits de l'esquerra a Catalunya i és que nosaltres hem fet una renovació del nostre projecte polític i una renovació dels nostres lideratges que fa que en aquest moment no tinguem cap interrogant estratègic en el nostre horitzó, a diferència d'altres dos partits que tenen congressos a la tardor i que han de prendre decisions que segurament nosaltres ja hem pres els últims anys.

Si puguessin sumar, reeditaria un pacte tripartit?

Jo crec que ara estem en un moment en què, en aquests quatre anys, la ciutat ha canviat tant, des d'un punt de vista de teixit humà, de la manera de relacionar-nos i de la relació de la ciutadania amb la política municipal, que no val cap automatisme en la continuïtat. Que cal posar sobre la taula propostes molt innovadores. Nosaltres estem fent una campanya en què expliquem què aportem en aquesta campanya: un accent d'esquerra i ecologia i sobretot un accent de gala política, de plantejaments que mai abans no havíem fet per Barcelona. I això pot tenir a veure des de la reducció substancial de cotxes a la ciutat, a la taxa turística passant per la necessitat que hi hagi habitatge protegit, però no a les zones en desenvolupament sinó cada vegada que tinguem una rehabilitació en un barri i, per tant, són plantejaments nous. La possibilitat d'articular majories progressistes? Doncs, no ho sé. S'haurà de fer sobre la base d'aquests plantejaments nous. Nosaltres som una força política que, sempre ho hem dit, creiem que la pluralitat de l'esquerra és bona per transformar la ciutat, però en tot cas ara s'hauria de fer sobre plantejaments molt exigents i molt innovadors. No posarem mai per davant la fórmula de govern en relació amb les noves prioritats. Això és el que no farem.

S'imagina un escenari amb Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz?

Em costa molt d'imaginar-me'l, perquè aquest és un escenari que entra en contradicció amb molts dels valors que estan arrelats a la ciutat. Més enllà del seu equip de govern. Avui, Barcelona és una ciutat de convivència, que no es mereix els plantejaments d'intransigència i intolerància que fa el PP. Barcelona és una ciutat que creu en la solidaritat i en la justícia social i, per tant, que no es mereix el plantejament de les retallades de CiU, de les quals estic convençut que Xavier Trias seria el braç executor a la ciutat. Barcelona és una ciutat on la gent ha avançat molt en el canvi cultural cap a hàbits de vida quotidiana sostenibles: el reciclatge, la reducció de residus, l'estalvi en el consum de l'aigua, i tampoc no es mereix un govern amb tant poca sensibilitat econòmica com un govern de CiU i el PP.

Els ciutadans diuen que tenen ganes de canvi...

Jo crec que la ciutadania de Barcelona és una ciutadania reflexiva i que, per tant, entenc el plantejament que el canvi és important, però encara ho és més cap a on canviem. I jo crec que Barcelona no ha de voler canviar cap a més injustícia social i cap a més vella política. No ha de voler canviar cap a les retallades, cap a l'autoritarisme, cap a un urbanisme desconnectat dels interessos de la majoria. Crec que Barcelona ha d'obrir una nova etapa, diferent, cap a una nova ciutat amb menys desigualtat, menys cotxes, més ocupació de qualitat, més habitatge assequible. I sincerament crec que això no està en la coalició Convergència i Partit Popular. Jo crec que aquesta Barcelona que és rebel, que és crítica, que creu que s'han de canviar coses, però que, a més a més, creu en la capacitat de la gent per canviar-les, per tant aquesta Barcelona rebel i creativa que pot trobar en ICV-EUiA un referent molt sòlid, en la mesura que hi ha una trajectòria de govern i alhora molt innovador.

ICV-EUiA fa una proposta arriscada en mobilitat.

El que és arriscat és pensar que el futur de Barcelona pot descansar en el cotxe privat, perquè això situa Barcelona en un carreró sense sortida. Sí que fem una proposta molt valenta i que també ens distingeix de la resta de forces polítiques i és que nosaltres diem que hem de tenir més transport públic, per descomptat, però a més a més hem de reduir de manera substancial l'espai pel cotxe a la ciutat i incrementar l'espai per a les persones. Avui a Barcelona només el 19% dels desplaçaments es fan en cotxe a Barcelona i en canvi ocupa el 62% de l'espai públic a la ciutat. I nosaltres li volem donar la volta i que la majoria sigui espai ciutadà per a les persones, la convivència, la relació amb el que això significaria de dinamització del comerç o la petita indústria. Amb la nostra proposta d'estructurar l'Eixample en superilles podem arribar a guanyar en una dècada entre 70 i 90 places de la mida de la plaça del Sol i així restituïm la filosofia original de Cerdà.

El govern d'Artur Mas sembla que els ha fet un favor amb les retallades. Ho dic per la campanya.

Tant de bo no s'haguessin produït, perquè les retallades no són només una col·lecció d'anuncis o un discurs polític sinó que malauradament avui les retallades ja són fets concrets als barris de la ciutat. L'altre dia Xavier Trias deia que no parlaria de les retallades, que parlaria de Barcelona. I doncs, parlem de Barcelona: parlem de com s'han tancat les urgències ambulatòries del Clínic al carrer València, o de com es tanquen els serveis d'urgències de l'hospital de l'Esperança. Que no és Barcelona l'Esperança i el Clínic? O parlem de com no es fa l'escola Mediterrània de la Barceloneta o l'institut d'Angeleta Ferrer del carrer Marina o perquè la residència de gent gran del Bon Pastor que està acabada no es posa en marxa. Que no són Barcelona? Tant de bo no s'hagués produït aquest escenari. Nosaltres el que diem és que cal superar la por i la resignació. És molt important que hi hagi mobilització social i la gent pugui expressar la seva indignació i que això es pugui traduir en un vot d'esperança per a la transformació d'alternatives més socials i més ecològiques a Barcelona.
Aquest argument també l'utilitza el PSC...
Puc dir que avui ICV-EUiA és l'única força política que sempre ha estat en contra de totes les retallades. Les d'Artur Mas en el govern de la Generalitat, però també totes les retallades que ha fet el govern Zapatero, perquè és el govern de l'Estat el que l'any 2010 després de fer regals fiscals a les rendes més altes suprimint l'impost del patrimoni, el que diu que s'han de congelar les pensions, que s'ha d'allargar l'edat de jubilació, que s'ha de rebaixar el sou dels funcionaris i que planteja una reforma laboral que fa més fàcil i més barat acomiadar i que no genera ni ocupació ni ocupació de qualitat. No hi ha cap altra força política i, evidentment, no el PSC, que pugui dir de manera coherent que ha fet una trajectòria colze a colze amb les lluites contra les retallades. I ara ens toca fer una cosa molt important, que és construir alternatives a aquestes retallades, una cosa que en el govern de la ciutat ja hem demostrat que sí és possible, transitar la crisi sense retallades socials i aplicant un concepte radical d'austeritat que no té res a veure amb ajust i no té res a veure amb desmantellar els drets socials
Com ha estat aquest darrer mandat per la seva relació amb el PSC?
Nosaltres fem una valoració positiva de com ha anat el desplegament d'un programa de govern a la ciutat que estic convençut que va tenir, quan el vam signar el 2007, un grau d'ambició en la millora social i ecològica de la ciutat probablement sense precedents. I estem molt satisfets de com això s'ha anat convertint en realitat, com al cap de quatre anys, per posar alguns exemples, hem doblat el nombre de places d'escoles bressol o hem universalitzat l'atenció domiciliària i la teleassistència o hem invertit més de 3.000 milions d'euros en equipaments públics de proximitat, com les biblioteques, centres cívics o casals de gent gran, o hem arribat als 328 quilòmetres de zones 30 a la ciutat o tenim un Bicing amb més de 100.000 usuaris consolidats. Tot això ho valorem molt positivament. També és veritat que al costat d'això hi ha hagut alguns moments en aquest mandat que, han estat pocs, però qualitativament molt importants en què al nostre entendre el PSC ha fet girs cap a la dreta, s'ha situat molt en el terreny de Convergència i, lògicament, Convergència l'ha rebut amb els braços oberts i s'han fet majories sociovergents que ja sabem el resultat que han tingut per Barcelona: la requalificació del Miniestadi, l'hotel W, l'enduriment de l'ordenança, la privatització dels serveis funeraris... I aquest és un model de ciutat que no és el nostre.
Dieu que sou l'única opció verda i en feu un ús transversal de l'ecologia, també per sortir de la crisi.
L'ecologia és la millor palanca en aquests moments per sortir de la crisi. Ho estem veient en el país que és més econòmicament competitiu d'Europa que és Alemanya, és també el país on no només hi ha més consciència ecològica, sinó també on Els Verds tindran la presidència del land més industrialitzat d'Alemanya i això és significatiu, que la ciutadania alemanya confiï en els verds en aquest moment de crisi econòmica
Quines seran les seves propostes en seguretat ciutadana?
Nosaltres tenim una concepció de la seguretat que no té res a veure estrictament amb la concepció estrictament policial, que és antagònica a la concepció autoritària de l'ordenança del civisme. Creiem que una altra concepció de la seguretat és possible a Barcelona i s'ha de fer a tres nivells. El primer és estructural, perquè un barri és més segur quan estan assegurats els drets de la gent, com el del treball o el de l'habitatge. En segon lloc, un nivell preventiu. Un barri és segur no quan més policies demana sinó quan menys en necessita i això passa per estratègies de prevenció i acció comunitària, com els camins escolars o els educadors de carrer. I en un tercer nivell, a Barcelona necessitem un bon servei públic de policia amb Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra coordinats i sobretot un servei de policia molt comunitari, de molta proximitat, amb un coneixement molt intensiu dels barris.
El vostre electorat té un perfil jove. Les candidatures d'Unitat per Barcelona i la CUP els poden afectar?
La nostra proposta és una proposta nítida, amb perfil, amb identitat, i creiem que està esdevenint una esquerra ecologista i d'acollida des del punt de vista de persones que no necessàriament havien votat altres forces polítiques, però sí que n'estaven decebudes o se n'havien abstingut. I que ara, en un espai polític que és molt jove i té molta voluntat de repensar la política a fons i que presenta un encapçalament nou amb nous elements i que és un espai que a través d'experiència de govern a la ciutat, ha demostrat que això no és un discurs sinó que es pot traduir en fet, sí que troben la seva opció. M'agrada dir que som un projecte que té trajectòria i que aquesta trajectòria la posa al servei d'una il·lusió profundament renovada de transformació ecològica i social de la ciutat. Sincerament, crec que som l'espai polític que més s'ajusta a aquest missatge. Per a la gent jove i pels que han de repolititzar el seu rebuig i la seva indignació davant les injustícies.
No sé si anar a votar. Convenci'm que ho faci.
Ara necessitem més política que mai. Joan Fuster deia: “La política, o la fas o te la fan”. I jo diria a la gent senzilla, que és usuària de l'escola pública, de la sanitat pública, dels serveis socials, que som la majoria, la gent dels barris, la de la ciutat: “No deixis que et facin la política, fes-la tu, agafa el futur amb les mans i participa. I a partir d'aquí pensa si la millor manera de defensar els teus interessos és que Barcelona faci un canvi cap a la dreta i cap al passat o que la Barcelona del futur sigui una Barcelona amb menys desigualtats socials i amb menys cotxes. On tots els projectes de vida siguin possibles i la gent pugui viure amb salut”. Jo crec que la majoria dels ciutadans poden estar d'acord amb aquest plantejament i la millor manera d'expressar-ho és votant ICV-EUiA.
La consulta del 10-A farà que aquests comicis s'aposti pel fet sobiranista?
Crec que, sortosament, el sobiranisme o la voluntat de més autogovern per a Catalunya s'ha transversalitzat i segurament totes les forces polítiques catalanistes tenim un electorat que ens diu que avancem en l'autogovern i a mi em sembla un element important, aquest. Els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona que creuen que s'ha d'avançar en l'autogovern també poden tenir en ICV-EUiA un referent clar. Sempre hem dit que hem de desencallar la situació de conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol i la manera de fer-ho és amb més autogovern i la màxima unitat possible de les forces catalanistes i això és la demanda que es va expressar en la manifestació del 10 de juliol del 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.