Ricard Gomà
Candidat d'ICV-EUiA a Barcelona
“Entenc que es vulgui un canvi, però cal escollir bé cap a on”
El candidat ecosocialista reivindica una forma de construir ciutat que no té a veure amb les retallades socials de la dreta i que no està ancorat en el passat sinó que imagina una ciutat més verda
Arriba a la cita al Raval abans que la seva cap de premsa. Tots dos vénen del 22@, però Ricard Gomà ha vingut en bicicleta i la cap de premsa es mou en transport públic. Coses de l'ecosocialisme. Utilitza la bicicleta pels seus desplaçaments de manera habitual i ja fa anys que pedala. Explica que ja anava en bicicleta a la universitat, quan gairebé ningú no les feia servir. L'entrevista la fem a la redacció del diari, però sortirem fora per fer les fotos. A la redacció, es mostra simpàtic sense artificis, saluda els periodistes que coneix i els que li presenten. Després, quan sortim per fer les fotos i enfilem Rambla del Raval amunt, farà tanta via que la cap de premsa i jo quedarem enrere i ens haurà d'esperar. Pugem fins a la plaça del Pedró, on s'uneixen Hospital i del Carme i on s'han recuperat les antigues escoles republicanes per fer-hi un centre social.
A banda d'estar àgil, d'ell expliquen que és un dels millors experts del país en polítiques públiques. No és que facin publicitat des del seu gabinet de campanya. Qui ho diu és el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats, que ha estat el seu mestre i amb qui va formar part del nucli impulsor d'una manera de relacionar recerca i activitat universitària amb implicació directa en processos i de canvi i de transformació social. Ricard Gomà i Carmona (Barcelona, 1964) és doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Polítiques Públiques per la University on Strathclyde (Glasgow, Escòcia) i màster en Estudis Urbans i Metropolitans per la UAB. Des de l'any 1992 és professor titular del departament de Ciència Política i de l'Administració i ha treballat també com a professor visitant en diverses universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes (Anglaterra, Itàlia, Veneçuela, Nicaragua, Guatemala i Brasil). Ha participat en nombrosos treballs d'investigació sobre polítiques socials, estat del benestar, governs locals, participació ciutadana i moviments socials i abans de ser professor a la universitat va treballar d'educador al barri Baró de Viver. Ha format part de diferents moviments socials, com l'antinuclear o contra la guerra.
Va començar a militar a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2000 i ha estat membre de la candidatura a les eleccions municipals del 2003 i del 2007. Ara és el primer home que encapçala la candidatura de la formació per a Barcelona des de l'any 1983. Agafa així el relleu d'Imma Mayol, que va ser la candidata a les eleccions municipals del 1999, 2003 i 2007. Amb anterioritat a la Mayol, Eulàlia Vintró va ser la cap de llista per als comicis del 1987, 1991 i 1995 i ja abans, fins i tot a les llistes del PSUC, va ser Jordi Solé Tura el que aspirava a l'alcaldia l'any 1983. Gomà ha estat regidor d'Acció Social i Ciutadania des de l'any 2003 i l'any 2008 va rellevar Imma Mayol com a líder del grup municipal, per la qual cosa va ser designat també segon tinent d'alcalde.
Pare de tres noies, l'Aina, la Laia i la Jana, de 17, 14 i 12 anys, viu a l'Eixample en un pis de lloguer i es defineix com un home senzill. Lector de la poesia d'Àngel González, Mario Benedetti i Joan Margarit, estima amb les cançons de Joan Isaac i Jorge Drexler i combat al ritme de The Pogues, The Clash i The Proclaimers.
Iniciativa podria quedar fora del govern municipal després de 32 anys si hi ha un gir a la dreta el 22-M a Barcelona, un escenari que el candidat de la coalició ICV-EUiA no es vol ni plantejar, perquè creu que “Barcelona no se la mereix”. Gomà creu que la ciutat és progressista i que molta gent combrega amb les idees de convivència i ecologia que la seva coalició defensa.
Com està vivint la seva primera campanya com a candidat?
Amb molta intensitat. De fet, és una campanya que va començar fa temps. Des del començament de març anem fent trobades amb tots els barris de la ciutat i és un moment extraordinari, perquè permet la possibilitat d'intensificar el contacte amb la gent, amb propostes i amb un to molt positiu. Estem trobant molt bona sintonia, ens trobem molta i molta gent que comparteix punts de vista i valors amb nosaltres, tant de bo que després es puguin convertir en vots.O sigui que amb molta intensitat, amb moltes ganes, amb molta il·lusió i confiança.
Les enquestes diuen que encara no se'l coneix i també que quedaria amb el mateix nombre de regidors que la coalició té ara. Quina lectura en fa?
Sobre el coneixement és lògic. Jo encara no he fet cap campanya com a alcaldable i la resta de forces polítiques sí que presenten candidats que han fet dues, tres i fins i tot quatre campanyes. Per nosaltres això és un valor de renovació, és una aposta molt valenta per dir que la ciutat ha canviat i que després del 22 de maig no val el continuisme. Cal repensar la manera de fer i una manera molt potent d'expressar-ho és renovant l'encapçalament de la llista. Sí que és veritat que el coneixement, aquests primers dies de campanya, amb moltes més possibilitats d'accedir als mitjans, també s'anirà superant.
Per primera vegada en més de trenta anys podrien quedar fora del govern municipal. S'ho planteja?
Tinc el convenciment que Barcelona és una ciutat que en aquests 30 anys ha canviat molt (totes les ciutats han canviat molt), però, a més a més, Barcelona ho ha fet sobre la base d'uns valors i amb unes orientacions que poques ciutats han fet. L'aposta que Barcelona ha fet per ser una ciutat socialment cohesionada, convivencial en tots els seus barris, l'aposta que en aquests darrers deu anys hem fet en el terreny ambiental, i que sigui referent de sostenibilitat en molts camps, també una manera participativa de fer les coses. Home, doncs, jo hi crec molt en aquest model de ciutat. Però també és veritat que no em costa gens imaginar-me una ciutat més humana, més habitable i, per tant, crec que Barcelona en aquests pròxims anys ha de fer apostes, però no de continuisme sinó apostes molt innovadores, apostes de més esquerra, de més ecologia, de més llibertat. No apostes cap a la dreta i cap a la vella política. Sobre la base d'aquesta manera d'entendre que jo tinc de la ciutat, crec que ICV-EUiA ha de continuar governant Barcelona.
Amb tot, us podeu trobar a l'oposició...
El nostre és un projecte polític que té identitat i sentit amb independència d'estar en el govern o a l'oposició, a Barcelona i a Catalunya. Segurament hi ha una gran diferència entre nosaltres i la resta dels partits de l'esquerra a Catalunya i és que nosaltres hem fet una renovació del nostre projecte polític i una renovació dels nostres lideratges que fa que en aquest moment no tinguem cap interrogant estratègic en el nostre horitzó, a diferència d'altres dos partits que tenen congressos a la tardor i que han de prendre decisions que segurament nosaltres ja hem pres els últims anys.
Si puguessin sumar, reeditaria un pacte tripartit?
Jo crec que ara estem en un moment en què, en aquests quatre anys, la ciutat ha canviat tant, des d'un punt de vista de teixit humà, de la manera de relacionar-nos i de la relació de la ciutadania amb la política municipal, que no val cap automatisme en la continuïtat. Que cal posar sobre la taula propostes molt innovadores. Nosaltres estem fent una campanya en què expliquem què aportem en aquesta campanya: un accent d'esquerra i ecologia i sobretot un accent de gala política, de plantejaments que mai abans no havíem fet per Barcelona. I això pot tenir a veure des de la reducció substancial de cotxes a la ciutat, a la taxa turística passant per la necessitat que hi hagi habitatge protegit, però no a les zones en desenvolupament sinó cada vegada que tinguem una rehabilitació en un barri i, per tant, són plantejaments nous. La possibilitat d'articular majories progressistes? Doncs, no ho sé. S'haurà de fer sobre la base d'aquests plantejaments nous. Nosaltres som una força política que, sempre ho hem dit, creiem que la pluralitat de l'esquerra és bona per transformar la ciutat, però en tot cas ara s'hauria de fer sobre plantejaments molt exigents i molt innovadors. No posarem mai per davant la fórmula de govern en relació amb les noves prioritats. Això és el que no farem.
S'imagina un escenari amb Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz?
Em costa molt d'imaginar-me'l, perquè aquest és un escenari que entra en contradicció amb molts dels valors que estan arrelats a la ciutat. Més enllà del seu equip de govern. Avui, Barcelona és una ciutat de convivència, que no es mereix els plantejaments d'intransigència i intolerància que fa el PP. Barcelona és una ciutat que creu en la solidaritat i en la justícia social i, per tant, que no es mereix el plantejament de les retallades de CiU, de les quals estic convençut que Xavier Trias seria el braç executor a la ciutat. Barcelona és una ciutat on la gent ha avançat molt en el canvi cultural cap a hàbits de vida quotidiana sostenibles: el reciclatge, la reducció de residus, l'estalvi en el consum de l'aigua, i tampoc no es mereix un govern amb tant poca sensibilitat econòmica com un govern de CiU i el PP.
Els ciutadans diuen que tenen ganes de canvi...
Jo crec que la ciutadania de Barcelona és una ciutadania reflexiva i que, per tant, entenc el plantejament que el canvi és important, però encara ho és més cap a on canviem. I jo crec que Barcelona no ha de voler canviar cap a més injustícia social i cap a més vella política. No ha de voler canviar cap a les retallades, cap a l'autoritarisme, cap a un urbanisme desconnectat dels interessos de la majoria. Crec que Barcelona ha d'obrir una nova etapa, diferent, cap a una nova ciutat amb menys desigualtat, menys cotxes, més ocupació de qualitat, més habitatge assequible. I sincerament crec que això no està en la coalició Convergència i Partit Popular. Jo crec que aquesta Barcelona que és rebel, que és crítica, que creu que s'han de canviar coses, però que, a més a més, creu en la capacitat de la gent per canviar-les, per tant aquesta Barcelona rebel i creativa que pot trobar en ICV-EUiA un referent molt sòlid, en la mesura que hi ha una trajectòria de govern i alhora molt innovador.
ICV-EUiA fa una proposta arriscada en mobilitat.
El que és arriscat és pensar que el futur de Barcelona pot descansar en el cotxe privat, perquè això situa Barcelona en un carreró sense sortida. Sí que fem una proposta molt valenta i que també ens distingeix de la resta de forces polítiques i és que nosaltres diem que hem de tenir més transport públic, per descomptat, però a més a més hem de reduir de manera substancial l'espai pel cotxe a la ciutat i incrementar l'espai per a les persones. Avui a Barcelona només el 19% dels desplaçaments es fan en cotxe a Barcelona i en canvi ocupa el 62% de l'espai públic a la ciutat. I nosaltres li volem donar la volta i que la majoria sigui espai ciutadà per a les persones, la convivència, la relació amb el que això significaria de dinamització del comerç o la petita indústria. Amb la nostra proposta d'estructurar l'Eixample en superilles podem arribar a guanyar en una dècada entre 70 i 90 places de la mida de la plaça del Sol i així restituïm la filosofia original de Cerdà.
El govern d'Artur Mas sembla que els ha fet un favor amb les retallades. Ho dic per la campanya.