L'ou de la serp

Per titular aquesta columna he agafat en préstec el d'una magnífica pel·lícula d'Ingmar Bergman, d'aquelles que vèiem a les sales d'art i assaig i cineclubs dels anys seixanta, mig d'amagatotis, quan anàvem perdent-li la por a la dictadura de Franco i ens entusiasmava sentir-nos lliures i europeus. El motiu no és altre que, salvant les distàncies i sense ànim d'exagerar, els moments pels que passa el meu poble, Silla, a la vora de l'Albufera, em fan evocar l'escenari que serveix de fons a la pel·lícula esmentada, amb l'ascens social d' Hitler i el seu ramat de bèsties a l'Alemanya dels anys 20 del segle passat.

L'any 1933 Hitler va arribar al poder mitjançant unes eleccions democràtiques que no havia guanyat. La dreta democràtica, aquell partit polític que es deia Zentrum, si mal no recorde, el vertader vencedor dels sufragis, atemorit per una esquerra comunista combativa i revolucionària, va donar els seus vots per fer canceller (primer ministre) a Hitler. Aquest prometia ma dura contra la subversió i contra els enemics del poble alemany. En poc de temps, aquest desequilibrat va implantar una dictadura que va matxucar els comunistes, desprès els socialistes, a continuació els simplement demòcrates, els jueus, els gitanos, els catòlics, els deficients i els cedrins de cara. La festa, amb perdó, va acabar amb una Europa destrossada per la guerra més terrible que ha patit mai aquest continent.

Hem d'admetre que el moment històric actual no és igual que el d'aquells anys, entre d'altres raons perquè la societat europea ha aprés la lliçó i, fins ara, no admet bromes amb determinades qüestions. Però, predicadors entusiastes de l'odi contra el diferent i profetes d'una hipotètica hecatombe ocasionada pel creixement de la població immigrant no en falten. També és cert que una part dels polítics, els més reaccionaris, no arrufen el nas a l'hora de rascar vots procedents de la inseguretat econòmica que pateix la població més humil. L'extrema dreta culpa els treballadors estrangers de la falta de treball i la disminució de la protecció social, amagant la vertadera causa que no és altra que l'actuació irresponsable d'un capitalisme salvatge i especulatiu. També atribueix tota la delinqüència a les persones de fora, com si ací no en tinguérem de delinqüents nadius. La solució, segons ells, no és altra que ma dura, expulsions i repressió. Els valors com la solidaritat de classe, la justícia, el respecte, la redistribució de la renda, la democràcia, queden com conceptes negatius que cal bandejar i arraconar.

La xenofòbia i el feixisme es varen instal·lar sense fer soroll a l'Ajuntament de Silla, ara fa quatre anys, en unes eleccions democràtiques. Aprofitant el caldo de cultiu de la crisi econòmica i de valors que patim, així com la manca de resposta democràtica des del govern municipal, s'han arronyonat en les seves posicions. Ara, és molt possible que continuen creixent i fins i tot que es converteixen en peça clau per a configurar el futur Ajuntament, cosa que incrementarà de forma espectacular la seua presència social i la seua influència a l'hora de prendre decisions.

El problema seria si el Partit Popular caiguera en la temptació d'aliar-se amb ells i formar una coalició amb el feixisme com la que feu el Zentrum alemany amb Hitler i els seus nazis. Posats a pensar mal, fins i tot cabria intuir que els Populars podrien acabar cedint l'alcaldia a la ultradreta i abocant-nos al pou amb polítics tan poc recomanables per a la salut de la democràcia.

Podria ocórrer això? La veritat és que no ho sé. No sóc profeta, però, estaria bé que el Partit Popular fera una contribució a la tranquil·litat d'esperit dels demòcrates (el 95 per cent de la població sillerenca) i anunciara que això, amb ells, no passarà mai.