Alcaldes des del 1979
Una vintena de candidats aspiren a repetir mandat a Catalunya després de 32 anys al capdavant de l'Ajuntament
Majoritàriament són a petites localitats de la Segarra, el Berguedà i l'Alt Empordà
Tots són personatges carismàtics al seu poble, però és un fenomen en vies d'extinció
Una vintena dels alcaldes que aspiren a la reelecció en els comicis d'avui ho són des del 1979, les primeres eleccions democràtiques. Què és el que fa que un alcalde duri 32 anys seguits dirigint un ajuntament? És perquè el poble l'aprecia, o perquè no hi ha ningú més capacitat per ocupar el càrrec? Aquesta vintena de representants municipals perennes posen sobre la taula aquestes preguntes. I la conclusió és que hi ha una mica de tot, però sempre amb un notori reconeixement ciutadà. En tots els casos es tracta de localitat petites. Cadascuna és ben bé un món.
L'alcalde de Seva (Osona), Josep Palmarola, és un d'aquests batlles perennes. I explica la seva intenció de repetir perquè la crisi econòmica ha afectat els municipis, i no creu que sigui el moment de plegar. “Hi ha ajudes pendents que estem negociant. I tal com està la situació, vaig prendre la decisió de tornar a encapçalar la candidatura”.
El minúscul grup d'alcaldes degans està molt repartit pel territori, sobretot en comarques com ara la Segarra, el Berguedà i l'Alt Empordà. És el rerepaís de les localitats petites, que generalment han quedat al marge de la massificació.
L'alcalde de Seva aspira novament a les eleccions com va fer fa 32 anys, igual que Andreu Alet (Odèn, Solsonès), Amadeu Duch (els Garidells, Alt Camp), Daniel Górriz (Prullans, Baixa Cerdanya), Jaume Llobet (Montornès de Segarra), Josep Orriols (Castellar de n'Hug, Berguedà), Ramon Pintó (Granyanella, Segarra), Valentí Riera (Aguilar de Segarra, Bages), Narcís Deusedas (Palau-saverdera, Alt Empordà), Josep Vilar (Montclar, Berguedà), Joan Vich (Vilanova del Camí, Anoia) o Pere Moradell (Torroella de Fluvià, Alt Empordà).
Llistes obertes
Hi ha un fenomen que confirma la popularitat que tenen alguns d'aquests alcaldes a la seva població. I és que la majoria d'ells governen amb un gran suport electoral. En localitats petites, com és per exemple el cas d'Aguilar de Segarra, que amb prou feines té 150 habitants, en les eleccions municipals es voten persones concretes, i no pas candidatures. Són les denominades llistes obertes, que s'apliquen als pobles amb menys de 250 electors per facilitar la tria de càrrecs entre els veïns. Però l'alcalde de la localitat, Valentí Riera, està convençut que és més senzill guanyar les eleccions i entrar a l'alcaldia que no pas després mantenir-s'hi.
Palmarola recorda que el primer cop que va presentar-se a les municipals a Seva l'any 1979 va guanyar amb majoria relativa, però després ja va aconseguir sempre l'absoluta. “La clau ha estat la il·lusió d'un projecte al servei del poble. Fer-hi les infraestructures que fan falta.
I, miri, sempre veus coses que falten”.
L'alcalde de Torroella de Fluvià coincideix amb el de Seva que en la política municipal sempre queden coses per fer. Pere Moradell ha governat sempre amb majoria absoluta, cosa que confirma que també és un polític ben valorat a la seva localitat. “Crec que la gent ho interpreta així. Entén que fem les coses prop de bé”.
Tot indica que aquest serà el darrer mandat en què es presenten alcaldes que van entrar el 1979. Són una espècie en extinció, que retrocedeix en nombre a cadascun dels comicis. En aquestes eleccions són tants els alcaldes d'aquella primera fornada que pleguen com els que han optat per continuar. En restaran només la meitat.
Fa quinze dies els que donen per acabada la seva activitat local van ser guardonats en un acte conjunt organitzat per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, conjuntament amb la Generalitat. Hi van assistir els alcaldes històrics de Castellolí (Anoia), Espolla (Alt Empordà), Lladorre (Pallars Sobirà), Móra la Nova (Ribera d'Ebre), Riba-roja (Rivera d'Ebre), Sant Joan de Mollet (Gironès), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Soriguera (Pallars Sobirà), Viver i Serrateix (Berguedà) i Campelles (Ripollès). Tots ells han cedit el testimoni a un altre candidat.
Quan el poble ho demana
L'alcalde de Montclar aclareix que ell encara no ha llançat la tovallola perquè es troba que al poble li diuen que es continuï presentant. “I a més, en tinc ganes”, hi afegeix. En el seu cas, un altre cop la votació es farà amb llistes obertes, perquè és una localitat amb pocs habitants. “Aquesta vegada hi haurà quatre llistes, però la gent vota qui vol. Sortiran cinc regidors, i aquests escolliran qui és alcalde. Fins ara m'ha tocat sempre a mi, i ara ja ho veurem”. El de Montclar és un ajuntament peculiar berguedà, i a causa del poc neguit que hi ha al municipi. Les oficines municipals només obren els dimecres i els divendres a la tarda. En tenen prou.
L'alcalde de Seva subratlla que un requisit important per a un representant municipal és dir la veritat a la gent. “Especialment ara que l'economia es troba en una situació delicada”. El batlle de Torroella de Fluvià coincideix amb l'apreciació, i hi afegeix un altre requisit d'expert per als alcaldables: “Primer de tot, per sobre de tot, aquesta feina t'ha d'agradar. T'ha d'agradar estar al servei del teu poble”. Com en totes les feines, de fet. Aquestes seran les novenes eleccions en què prenen part aquests peculiars polítics. La desena, diuen, serà la bona. Són els degans.