Diaris híbrids

Els diaris d'avui són un producte híbrid pel que fa a la política i a la informació de la diada. Poden publicar la llista dels col·legis electorals, hores d'obertura i tancament i normes per a la gent de les taules, interventors i apoderats i personal municipal al servei dels col·legis electorals. En cas de publicar aquest rotllo, els editors estan segurs de la seva inutilitat: ningú s'ho mira! Pel que fa als electors, 35 anys de democràcia els han alliçonat degudament. Amb tot, encara es troben missatges a la papereta i algú que vota el señorito. El nivell cultural i polític espanyol és variat com el mapa del temps.

No es pot publicar res que faci ni tan sols olor de propaganda electoral, ni històries, ni biografies, ni entrevistes, ni referències de cap mena dels candidats. Menys encara valorar programes, intencions i promeses. Amb habilitat hiperbòlica, però, es col·loca quelcom amb l'excepció de demanar el vot per a algú, per al qual hi ha pena d'infern!

Llavors l'exemplar del diari del dia electoral, exceptuant algun succés del dia anterior, els programes de televisió, les defuncions i natalicis i les farmàcies de torn, és híbrid tirant a bord. L'editorial i els articles dels intocables parlen de tot menys del que interessa i es llegeix sense llegir, amb la qual cosa la percepció no va més enllà de la retina. És com menjar sopa amb mandonguilles sense mandonguilles: no té cap gràcia.

Fa dies que els mitjans van publicar enquestes amb els resultats previsibles. Dir que el poble resta preocupat pel resultat seria maco, però no és veritat. Exceptuant els polítics, els que viuen de la política, alguns militants que durant dues o tres setmanes fan una mena de ral·li i els candidats, la carrera política dels quals està en joc, els altres no perden el son pel resultat. La simpatia per als partits i candidats només és una actitud. Als catalans, els mou esbrinar què i qui són el més convenient per al seu negoci, comerç, indústria o inversió. Les llistes s'examinen amb atenció: tenir-hi algú a dins és important.

En el col·legis electorals, es comenten notícies d'altres mitjans: “TV3 ha dit que el percentatge de votants fins a les dotze és molt superior al de les últimes municipals”, diu un. “TVE ha comentat que si segueix el ritme de votació de les primeres hores, serà la millor participació d'unes municipals”, fa un altre. Dels diaris d'avui ningú no en parla.

Vistos els resultats, els guanyadors, en lloc de pensar en el compliment hipotètic de les promeses fetes en la campanya, a la nit postelectoral diuen: “Quin sou em fixaré?” Elles fan: “No siguis tonto!”. No ho seran, i ara! Al llit no dormen remenant xifres amb l'esposa. “Acosta't!”, fa melosa aquesta. Durant la campanya havien dejunat. Avui, com al final de festa de la celebració que hi ha hagut, hi haurà premi gros: és la faceta festiva de la libido electoral! El diari d'avui reposa, gairebé verge, en un paperera del despatx.