Hereu assumeix que treballarà des de l'oposició

Les cares llargues que van dominar tota la nit a la seu del PSC es van convertir en alguns ulls plorosos quan va sortir a parlar el candidat socialista, Jordi Hereu. Aleshores el PSC estava tres regidors per sota de CiU. Després de la seva compareixença, l'escrutini final va situar CiU amb 15 i el PSC amb 11, la qual cosa va fer la derrota encara més dolorosa. Un Hereu força sencer, rebut amb llargs aplaudiments, va acatar el resultat sense ambigüitats. “Barcelona ha parlat amb claredat”, va admetre, bo i explicant que havia trucat a Trias, “el futur alcalde de la ciutat”, per desitjar-li encert.

“Vull reafirmar que el nostre projecte continuarà treballant per Barcelona”, i ho farà, segons va reconèixer, “des del lloc en què els ciutadans ens han posat”. Amb aquestes paraules, Hereu va assumir que, per primer cop en la història de la democràcia, el PSC estarà a l'oposició a Barcelona. En la segona part del discurs, va fer una crida a “reconstruir el projecte del PSC” i a treballar per “la regeneració democràtica”. “El nostre partit viu a tot arreu un context difícil, haurem de treballar per fer del projecte del PSC una eina útil i aproximar la política als ciutadans”, hi va afegir.

Tant Hereu com el primer secretari del PSC de Barcelona, Carles Martí, van confessar a aquest diari que la diferència de quatre regidors no entrava en les seves càbales. El pitjor pronòstic es referia a una possible derrota per tan sols dos regidors, i no a una sagnia de vots (50.000 menys) com la rebuda. Els motius? La sensació és que “el context general” de feblesa socialista ha pesat massa.

Hereu va parlar envoltat del seu equip, en què Montserrat Sànchez i Imma Moraleda, membres de la llista i regidores a l'Ajuntament aquest últim mandat, semblaven més afectat. Assumpta Escarp i Jordi William Carnes, en canvi, eren els que aguantaven millor el tipus. La seu del PSC va rebre pocs militants, i gairebé tots moixos. De mica en mica, es van fer visibles líders històrics com ara Isidre Molas i Manuel Royes, que van abraçar càlidament Hereu, i simpatitzants, com ara Carles Flavià, que potser li va arrencar l'única rialla de la nit.