La cúpula d'ERC dimiteix per “reinventar” el partit
Accelera el congrés i el fixa pel setembre i l'octubre
Dirigents censuren el model de Barcelona i altres defensen la unió independentista
Ja es parla de teixir ponts amb les CUP a nivell local
Esquerra vol fer cau i net. La clatellada electoral ha accelerat el procés intern que ha de servir per escollir la nova direcció i per intentar “reinventar”, “refundar” o “replantejar” el partit en funció de les tesis que s'acabin imposant i que ja han començat a aflorar. Ahir la cúpula va dimitir en bloc i va quedar en una situació d'interinatge fins al congrés, que se celebrarà el 17 de setembre i l'1 d'octubre.
L'executiva nacional va valorar els resultats, i va ser una reunió llarga i complexa en què van voler parlar gairebé tots els membres. Un dels principals punts de divergència va ser la coalició unitària de Barcelona, que ha baixat de quatre a dos regidors. Un sector del partit, amb el secretari general en funcions, Joan Ridao, al capdavant, creu que l'experiment ha fracassat. Des d'un començament Ridao ja no va veure de bon ull Unitat per Barcelona i, sobretot, l'entrada de Joan Laporta, el qual està bastant lluny de la branca més esquerranosa del sobiranisme. Ara és de l'opinió que s'ha d'advocar per una esquerra més nacional, que superi els perímetres de les aliances amb formacions com ara Rcat, Solidaritat o Democràcia.
El costat contrari
Per contra, altres dirigents, amb la federació de Barcelona com a principal estendard, no veuen amb tant mals ulls l'aliança i, tot i reconèixer que no han aconseguit aturar la sagnia general, recorden que en llocs on ERC ha anat sola, com ara Girona, han estat “escombrats”. És per això que aposten per compatibilitzar el model de l'esquerra nacional amb els fronts independentistes. El president en funcions, Joan Puigcercós, també va defensar Jordi Portabella, però va voler deixar clar que el sostrat de fons dels republicans no ha de variar gaire, perquè Esquerra és una formació “d'esquerres i independentista”.
Opcions diverses
Com sargir aquestes dues vessants podria ser un dels punts de fricció a l'hora de redreçar el rumb del partit en el congrés. Algú ahir ja parlava de teixir ponts amb les CUP a nivell local, sobretot després d'haver vist com aquesta formació els ha passat la mà per la cara en molts municipis com ara Girona, Mataró, Sant Cugat o Reus. En aquest sentit, en els dies vinents es definirà una comissió que treballarà per a l'organització del congrés i la redacció dels nous estatuts i l'estratègia política. El 30 de juliol estaran enllestits els documents i després s'enfilarà la cimera amb la intenció de la cúpula d'articular una sola llista unitària per encapçalar el partit.
Ahir, l'executiva no va parlar de cap nom en concret, tot i que a les travesses apareixen Anna Simó, Joan Ridao, Oriol Junqueras, que va obtenir bons resultats a Sant Vicenç dels Horts, o Jordi Portabella, que tot i la derrota a Barcelona, encara no està descartat del tot.
Pel que fa als estatuts, la intenció és modificar el moll de l'ós, però sense tocar l'assemblearisme. S'intentarà potenciar la participació dels militants i agilitzar l'estructura del partit. També es pretén ampliar la direcció. Una altra cosa ben diferent és l'estratègia política. Aquí és quan se sent a parlar de “refundació”, “renovació” o, fins i tot, de canviar la marca. L'expresident del Parlament, Ernest Benach, que tancava la llista a Reus, recordava que s'hauran de “reinventar”, mentre que l'encara alcalde de les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, que ha perdut les eleccions, va assegurar que la marca està “ensorrada” i que convé una reorientació.
Pèrdua a les ciutats
Els resultats demostren que ERC ha perdut les batalles a les grans ciutats. No entrar a Tarragona, Girona –en aquestes dues ciutats formaven part de l'equip de govern– ni Lleida ha estat un revés molt dur. També han caigut en llocs com ara Badalona, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Sant Boi o Salt i no han entrat en poblacions com l'Hospitalet, Blanes o Sant Adrià del Besós. Una altra patacada ha estat l'abrupte descens a Figueres, on també governaven, i una de les decepcions és que no han guanyat a Arenys de Munt –els ha superat la CUP–, el bressol de les consultes. Tampoc no han pogut ser primera força a la Segarra, on havien teixit una potent aliança amb uns independents, i han perdut el pes predominant a la Cerdanya i el Priorat. En línies generals, Esquerra va obtenir 257.000 vots, 77.000 menys que el 2007. Però comparat amb les catalanes, puja 39.000. Pels republicans, les causes de la davallada s'emmarquen en la pèrdua de confiança dels electorals, en el “tomb a la dreta” del país i en el “càstig” als que estaven en els governs. “Hem donat la sensació que estàvem instal·lats en les institucions”, sosté Puigcercós.
El costat positiu és que ERC manté el tercer lloc en nombre de regidors –1.384– i continua forta en els municipis més petits. Ha guanyat en tres capitals de comarques, Montblanc, Solsona i la Bisbal d'Empordà i en poblacions destacades com ara Manlleu, Caldes de Montbui o Alcanar. En total, ha aconseguit el primer lloc en 137 poblacions.
