La marca de Mas s'estén arreu del territori català

La de CiU ha estat una victòria força homogènia. La federació ha superat per primer cop el PSC en nombre absolut i percentatge de vots perquè ha aconseguit créixer arreu del territori i erosionar els socialistes catalans a les comarques barcelonines. CiU s'ha imposat en 29 capitals de comarca, incloent-hi Vielha, i és la segona força en vuit més.

Fonts de la formació expliquen el perquè de tot plegat amb tres arguments: la solvència de la marca d'Artur Mas, en alça des del 28-N, la feina de pedra picada que ha fet la federació durant els vuit anys a l'oposició, i el desgast del projecte socialista en feus històrics del PSC, com Barcelona i Girona. A hores d'ara tenen ja alcalde de CiU, amb nom i cognoms, una desena llarga de ciutats mitjanes, siguin o no capital comarcal. És el cas de Banyoles, Figueres i Ripoll, a la demarcació de Girona; Valls, Tortosa, Amposta i Móra d'Ebre, a la de Tarragona, i Mollerussa, Puigcerdà, Pont de Suert i Sort, a la de Lleida. En tots aquests municipis –amb l'excepció de l'últim, en què els de Mas han revalidat els mateixos regidors obtinguts fa quatre anys– els candidats de CiU han aconseguit incrementar el seu pes al ple municipal.

A la demarcació de Barcelona hi ha dues ciutats de pes en què la federació ha conservat la majoria absoluta: Martorell i Sant Cugat del Vallès. A la primera té la governabilitat garantida malgrat que hi ha perdut un regidor, i a la segona Mercè Conesa ha millorat els resultats de l'ara conseller Lluís Recoder, que es va convertir en l'anterior mandat municipal en l'alcalde de més pes de la federació.

Hi ha un reguitzell de ciutats importants en què CiU obtindrà l'alcaldia si juga bé la carta dels pactes puntuals o estables. Al capdamunt de totes, com a cap i casal del país, hi ha Barcelona. Però no és l'única de les comarques barcelonines en què és primera força i ha millorat els resultats del 2007. A la llista també hi són Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Masnou, Premià de Mar, Mataró, Igualada, Manresa, Verga, Vic, Molins de Rei i Esparreguera.

Girona és la cirera del pastís de la demarcació homònima. CiU s'ha enfortit i també disposa de majoria relativa a Salt, Sant Feliu de Guíxols i Olot. A Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar es manté com a primera força tot i perdre regidors. A les comarques tarragonines es troben en aquesta situació Calafell i Reus. Pel que fa a les comarques de ponent, CiU és la formació principal a les Borges Blanques, Cervera, Balaguer, la Seu d'Urgell i Tàrrega. En totes tret de l'última ha millorat el resultat de fa quatre anys. Un cas a part és Vielha, on els nacionalistes s'han presentat amb les sigles CDA-PNA.

Hi ha un rosari de ciutats en què CiU podria ser decisiva com a segona força. Aquí l'aritmètica manarà. Hi ha vuit capitals de comarca: Tarragona –la federació no ha descartat ordir-hi un pacte amb el PP per expulsar el PSC de l'alcaldia–, Lleida, el Vendrell, Gandesa, Tremp, Solsona, Sabadell i Terrassa. CiU, de fet, ha millorat notablement els seus resultats a les capitals del Vallès Occidental. Es troben en aquesta situació, també, ciutats importants com ara Blanes i Palafrugell, a les comarques gironines. A les barcelonines, hi ha Sant Pere de Ribes, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat i Montcada i Reixac.