Política

Quan sumar resta

Les coalicions que va signar ERC amb altres formacions independentistes, sobretot amb Reagrupament, han estat un absolut fracàs

En la immensa majoria dels municipis on s'ha provat aquesta fórmula s'han perdut regidors

Dos i dos no sempre fan quatre. En matemàtiques sí, però en política no. I, si no, que li ho preguntin a Esquerra, que va fer l'esforç titànic per lligar coalicions independentistes per les municipals i el resultat ha estat un fracàs. Aquestes enteses, més que sumar, han restat, perquè en gairebé tots els municipis en què s'ha experimentat la fórmula els republicans han perdut regidors en comparació amb el 2007.

La formació de Joan Puigcercós va tancar 300 coalicions pel 22-M. La
gran majoria eren amb entitats locals i prop d'una trentena amb partits sobiranistes, sobretot amb Reagrupament. Aquestes últimes iniciatives intentaven tapar la via d'aigua que s'havia obert a Esquerra després dels mals resultats dels comicis al Parlament, provocats,
entre altres motius, per la fragmentació independentista. Però res no ha funcionat i el vaixell republicà ha continuat
enfonsant-se una mica més.

Fent una anàlisi dels resultats de les candidatures unitàries es pot comprovar que només en un municipi, Talarn, s'aconsegueix augmentar el nombre de regidors. En la resta, res de res. En tres pobles sí que aturen la davallada, mentre que en tots els altres experimenten un abrupte descens. Fins i tot en llocs com ara Blanes, Mataró, Badalona, Esplugues de Llobregat, Terrassa o Sant Feliu de Codines perden la representació que ERC havia tingut els últims anys.

En el mapa falten algunes poblacions en què també hi ha hagut una certa entesa entre ERC i Reagrupament o amb altres formacions sobiranistes per anar plegats, però no s'han considerat coalicions pròpiament dites i no s'han signat davant de notari com la resta, segons les dades que va facilitar ERC a aquest diari abans de les municipals. Amb Solidaritat no van teixir cap coalició, mentre que amb les CUP es van aliar a Tagamanent. I després hi va haver la prova pilot de Barcelona, entre Esquerra, Rcat i Democràcia Catalana, que tampoc ha reeixit.

L'estratègia del futur

Precisament continuar potenciant ponts d'unió amb les organitzacions sobiranistes o advocar clarament per una esquerra nacional que superi aquests perímetres és un dels debats interns que més coïssor està provocant a les files republicans. El secretari general en funcions, Joan Ridao, creu que s'ha de superar l'etapa dels reagrupats i laportistes, mentre que d'altres dirigents clamen
per combinar els dos vessants. Mentrestant, ha aparegut amb força un nou actor, les CUP. Abans del 22-M, Esquerra no els veia com un rival directe, però ara ja se senten veus que reclamen un acostament cap a aquesta formació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.