La CRÒNICA
El preu de la glòria
Unió exigeix presidir una de les quatre diputacions catalanes que governarà CiU, però Convergència tempta Santi Vila per a la Diputació de Girona
Vuit dies després de les eleccions municipals del 22-M 2011 els partits tenen preocupacions diametralment diferents. Convergència i Unió han d'organitzar-se per governar les diputacions i la majoria dels consells comarcals. Si discuteixen és per noms. Unió Democràtica, per exemple, exigeix la presidència d'una diputació, ara que totes quatre són a mans de la federació de CiU.
Al PSC i a Esquerra han enfocat la mirada més avall. Tenen tants “per què?” a respondre que farien perdre l'alè a Mourinho. De resposta, el PSC en deu necessitar alguna més. La patacada va ser forta: els socialistes han deixat de ser la segona força en nombre de regidors a les comarques gironines. Esquerra ha tingut 32 majories absolutes i quatre de relatives i suma 364 regidors. I, a més, perd un diputat provincial i tindrà cinc representants a la Diputació de Girona. El PSC comptabilitza 25 majories absolutes i vuit de relatives i 351 regidors, i ocuparà set escons a la Diputació, dos menys que durant el mandat 2007-2011. En nombre total de vots, els socialistes van rebre 56.255 sufragis (el 19,75%) i els republicans 42.294, el 14,85%. Tots dos han perdut vots i regidors. En canvi, CiU ha crescut en tot respecte de les eleccions municipals del 2007. Va rebre 105.388 vots, el 36,99%, i va aconseguir 102 majories absolutes i 27 de relatives, i 926 regidors.
El PSC i ERC tenen previst fer els congressos nacionals el mes d'octubre i després baixaran cap a les federacions i les agrupacions (locals i comarcals). A les xarxes socials ja hi ha una campanya de militants, perquè es comenci des de baix. Una resposta al desencís de la política i a les mobilitzacions dels “indignats”. Es demana un canvi generacional, desembussar els taps històrics que encallen la renovació i tornar a il·lusionar unes bases molt desmoralitzades. A les comarques gironines, no s'han aixecat veus contra el primer secretari de la federació, Joaquim Nadal. Qui gosarà enfrontar-s'hi? Li demanaran la retirada? Se n'anirà voluntàriament? Què faran els joves? De fet, les veus crítiques contra l'elecció digital i sense primàries de Pia Bosch com a candidata a l'alcaldia de Girona van callar el mes de desembre quan va ser proclamada amb 67 vots a favor, cap vot en contra, dos vots en blanc i dos més, nuls.
Esquerra també funciona de dalt a baix; diuen que el fet de ser assemblearis els fa més democràtics; de fet, els ha portat alguns problemes que la història ja estudia. Primer faran el congrés nacional i, després, els regionals. Però els problemes afloraran a les assemblees locals. ERC té tres taques grosses: Girona i Salt, on han quedat a fora del ple, i Figueres, on només han aconseguit un sol regidor. El cas de Girona és el més sonat. Avui ja es qüestiona Josep Maria Aguirre, president de l'executiva local d'ERC de Girona. Ell va fer l'aposta per Blanca Palmada i per arraconar Cristina Alsina, la qual ni va anar a la llista ni tan sols va fer campanya. Tanmateix, l'anàlisi dels resultats de Girona és complexa.
En el polinomi hi ha el factor del càstig nacional que ha sofert Esquerra arreu del país, però també cal afegir-hi la valoració del paper d'ERC en el govern de Girona i la imatge de Blanca Palmada, enfrontada a sectors del seu partit mateix. Cristina Alsina ha tingut unes relacions tenses amb l'hostaleria de Girona i amb un sector de comerciants, sobretot els del mercat del Lleó.
Al PSC i ERC i també a ICV-EUiA els ha afectat d'una manera proporcionalment inversa l'efecte onada que tant ha beneficiat CiU, arran de la victòria en les eleccions al Parlament del 28-N 2010.
Convergència i Unió ja té noms a sobre la taula per presidir la Diputació de Girona. I sembla que ara per ara ja n'ha desaparegut Miquel Noguer, alcalde de Banyoles. El polític més valorat –a dins i a fora de CiU– és Santi Vila, alcalde de Figueres, tot i que ell ja ho va descartar cinc dies abans de les municipals: “A mi no em lligaria que, després d'haver-me compromès tant amb una manera de fer, ara canviés. Jo, que vaig donar la cara per Convergència i Unió en les eleccions al Parlament del mes de novembre, en sis mesos dimiteixo? No veuria correcte plegar de diputat”. Davant aquesta disjuntiva, UDC malda per presidir la Diputació. Jaume Torramadé, que acaba de guanyar l'alcaldia de Salt, té suports, però se li pot complicar per la seva implicació en el sumari del cas Gasol. Joan Giraut, alcalde in pectore de Castell-Platja d'Aro, és el polític d'UDC més ben situat per presidir la Diputació, però l'última paraula, com sempre, la tenen les direccions.