barcelona
Trias tindrà poc marge d'inversió tot i heretar un deute mesurat
objectiu El nou alcalde intentarà negociar noves aportacions financeres de l'Estat i, a la llarga, un nou model de finançament específic per a Barcelona situació Tot i estar a un nivell assumible, l'endeutament municipal ha crescut un 37% en un any
És una dada fonamental per saber quin marge de maniobra política tindrà per tirar endavant el seu projecte. Un dels primers objectius que té al damunt de la taula el nou alcalde electe de Barcelona, Xavier Trias, és conèixer la salut financera de l'Ajuntament, que, com acostuma a passar, ofereix visions modulables a partir del prisma –o sigui, el partit– que interpreta els números. A 31 de desembre del 2010, el deute del consistori era de 1.200 milions –ara ja ha baixat a 1.100 pel venciment recent d'una lletra–, una xifra que encara queda lluny dels límits que fixa la legislació i que és francament envejable si es compara, per exemple, amb el de Madrid –més de 6.500 milions–. Ara bé, també no és menys cert que aquest endeutament es va disparar notablement el 2010 (+37%), en bona part pels 240 milions extres de deute que es van assumir voluntàriament per destinar-los a inversió durant aquest present curs. Aquesta operació ha propiciat que fins al 2013 els comptes municipals siguin tutelats –en cap cas, però, intervinguts– per la Generalitat a través d'un pla econòmic i financer (PEF), l'existència del qual ha marcat les disputes més agres entre l'actual govern sortint (el PSC i ICV-EUiA) i l'entrant (CiU) durant aquest mandat, quan el debat polític ha girat entorn de qüestions econòmiques. Sigui com sigui, però, l'actual tinent d'alcalde en funcions, Jordi William Carnes, garanteix que el traspàs de funcions en aquesta qüestió “serà exemplar” i no vacil·la a l'hora d'assegurar que Trias i el seu equip es trobaran una corporació “sanejada”.
CiU reconeix que el nivell d'endeutament actual, que representa al voltant del 50% dels ingressos corrents i que per tant encara queda lluny del 75% que no es pot traspassar, no és alarmant, tot i el repunt alcista que va experimentar el 2010. Segons el regidor Antoni Vives, un dels elements més preocupants és que, una vegada exhaurida la possibilitat de destinar estalvi corrent a inversió, s'haurà de recórrer necessàriament al deute i, a més, “amb la cotilla que imposa el PEF”. Què vol dir això sobre el terreny? Doncs que, segons els càlculs de la federació nacionalista, el volum d'inversió s'haurà de reduir un 30% o fins i tot un 40%, quan en el conjunt d'aquest mandat haurà sumat més de 3.200 milions d'euros.
En aquest escenari, i en espera de veure quin comportament tenen variables clau en la confecció del futur pressupost com ara les transferències estatals, Trias i el seu equip de govern hauran de fer mans i mànigues per contenir la inversió. Una opció és renegociar el PEF amb la Generalitat, i l'altra, aconseguir de l'Estat noves possibles aportacions financeres. Sobre això CiU no vol donar pistes, però insinua que la legislació vigent encara dóna joc per assolir-ne de noves atesa l'especificitat de Barcelona com a capital. I, a llarg termini, caldrà asseure's a Madrid per parlar d'un nou model, basat principalment en la participació directa en impostos com per exemple l'IVA i l'IRPF.