maRESME
Temps de tornar a ser bons amics
CiU
La federació s'imposa a la majoria d'alcaldies, però ho ha de fer amb aliances de tota mena
El PSC té segur el govern a només tres dels vint-i-vuit municipis del Maresme
-
El pacte tancat de Canet entre Cati Forcano (UMdC) Jordi Marín (CiU) i Toni Romero (PP). E.F /LL.M /G.A/T.M. -
Un dels nous alcaldes convergents: Joan Mora de Mataró. E.F /LL.M /G.A/T.M. -
Un dels nous alcaldes convergents: Pere Parés del Masnou E.F /LL.M /G.A/T.M. -
Una de les noves alcaldesses convergents: Montserrat Candini de Calella. E.F /LL.M /G.A/T.M. -
Una de les noves alcaldesses convergents: Lina Morales de Cabrils. E.F /LL.M /G.A/T.M.
Ja ho deia Miquel Martí i Pol, encara que fos en un sentit ben diferent: “Tot està per fer i tot és possible”. Malgrat que el Maresme es va llevar el dia 23 de maig amb un panorama polític força sacsejat i amb algunes alcaldies històriques davant l'avenç imparable de CiU, avui, a una setmana de la composició dels nous ajuntaments, encara queden molts serrells per tancar. I és que Convergència era molt conscient que guanyar és una cosa i governar una altra de ben diferent. Per aquest motiu, els missatges repetitius dels candidats demanant majories àmplies estaven del tot justificades a l'hora d'estalviar-se tants maldecaps.
Exceptuant aquells municipis com Tordera, Santa Susanna, Vilassar de Mar, Caldes d'Estrac o Òrrius, on la victòria és incontestable per a CiU i no demana cap aliança, en d'altres, com Premià de Mar, Premià de Dalt, Calella o Sant Iscle de Vallalta, la falta d'un regidor obliga el futur alcalde a prendre una decisió: governar en minoria o refer ponts de diàleg perduts amb altres forces.
El company del PP
Les urnes van convertir el PP en la tercera força a la comarca del Maresme, amb un pes en nombre de vots i de regidors que l'ha convertit de la nit al dia en el millor aliat per a CiU, que veu que sovint la resta de forces li giren l'esquena. Els populars es deixen estimar i, subtilment, van sumant governs locals com els de Canet, Cabrils o Sant Andreu de Llavaneres. Tot i això, tampoc reneguen d'altres formacions, com el PSC, si el pacte és prou satisfactori, com sembla que passarà a Premià de Dalt i a Dosrius. En qualsevol cas, la reedició de les bones relacions entre CiU i el PP prospera i un bon exemple són les converses en aquest sentit per governar el Consell Comarcal del Maresme.
L'altra cara de la moneda correspon al PSC, ferit de mort com a garant del municipalisme: a dia d'avui només pot garantir tres alcaldies dels vint-i-vuit municipis del Maresme. Una única majoria absoluta, la de Pineda, una amb majoria simple, a Palafolls, i una tercera amb el suport del PP, a Dosrius. En el camí de les eleccions els socialistes han anat perdent els llençols del Masnou, Calella, Canet, Arenys de Mar i Cabrils.
L'illa d'ERC
Alella, després dels mals resultats d'ERC arreu del país, s'ha convertit en l'Ítaca de les forces republicanes en un mar pintat de CiU. Andreu Francisco aguanta el tipus amb elegància. L'altre municipi on ERC ha quedat com a segona força, Arenys de Munt, darrere de la CUP i amb opcions per governar, encara no s'ha pogut resoldre per divergències sobre l'entrada o no de CiU.
Cas a part són els tres pobles on s'han imposat els grups independents. Mentre a Teià, Gent per Teià sembla abocada a no poder pactar amb ningú, a Cabrera, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, ja no vol cedir l'alcaldia a CiU dos anys com ha fet en aquest mandat que ara acaba i els convergents, de moment, no accepten la condició. Finalment, Tots per Argentona no té garantit el govern, perquè es mantenen les negociacions a tres bandes per donar l'alcaldia a CiU.
L'escenari obert i incert de Mataró
El panorama que van deixar els comicis a Mataró és tan complicat que a hores d'ara no hi ha res tancat. CiU va guanyar per primer cop en unes municipals però la victòria va ser ajustada i la federació va obtenir vuit regidors, un més que fa quatre anys. Els mateixos que va aconseguir el principal rival, el PSC. L'aritmètica fa que l'únic pacte que donaria una certa tranquil·litat al mandat i un govern amb majoria és la sociovergència. Una opció que, més enllà de les diferències en el programa electoral, té com a principal entrebanc ni més ni menys que els propis caps de llista. El convergent Joan Mora i el socialista Joan Antoni Baron han mantingut una relació tensa i freda i ni l'un ni l'altre s'han entès mai. Tot i això, mentre el PSC ja ha fet públic un document en què detalla les condicions programàtiques que considera innegociables per començar a parlar d'aliances, l'alcaldable de CiU, Joan Mora, aposta per intentar convèncer tothom i fer un govern de concentració al voltant d'un gran acord de ciutat “per treure Mataró de la crisi econòmica”. La proposta, però, deixaria fora Plataforma per Catalunya i els seus tres regidors a l'oposició. L'estratègia no ha agradat a ningú, ni a la CUP, ni a ICV-EUiA, ni al PP, ni al PSC, que no van trigar ni un dia a rebutjar-la.
L'únic partit que més obertament s'ha mostrat partidari de pactar amb CiU són els populars de José Manuel López, que consideren que són imprescindibles perquè a la capital del Maresme es faci el canvi “de veritat” després de 32 d'anys d'hegemonia socialista. Malgrat això, el govern continuaria en minoria. Per aquest motiu, des de la federació no s'han cansat de repetir que “no tenen por” a governar sols i que els vuit regidors que van treure el 22-M estan “capacitats” per fer-ho si es dóna el cas.
