CiU i PSC amb majoria es posen a prova a Sant Feliu
La ‘coronació' de Joan Alfons Albó (CiU) com a alcalde de Sant Feliu de Guíxols, a més de plàcida, va fer que tots els grups s'oferissin a col·laborar, incloent-hi ERC, que va ser l'únic amb discurs més crític
La crítica i, fins i tot, possibles rancúnies polítiques van brillar ahir formalment per la seva absència en el ple de constitució de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Joan Alfons Albó (CiU) va recuperar l'alcaldia després d'un parèntesis de set anys; un període amb un alcalde de traspàs, Miquel Lobato (CiU), que va donar pas a un govern del PSC, TSF, ICV i ERC, a partir del 2007, i, més endavant, a una moció de censura que va donar l'alcaldia a TSF, amb el suport de CiU.
El nou consistori queda clar, doncs: CiU i PSC, al govern, i TSF, ERC, PP i ICV, a l'oposició. Tot això després d'un ple, d'altra banda, absolutament institucional. Pràcticament res de crítica. Tot al contrari, bones paraules, intencions, felicitacions i molts oferiments de diàleg.
Joan Alfons Albó va agrair l'actitud del PSC, amb el qual “ha estat fàcil posar-se d'acord”. El ja nou alcalde va destacar els reptes de futur que té per endavant, i va dir que el govern apostaria pels valors que té la ciutat, com ara la seva gent. Amb tot, va fer un advertiment: “La manera de comportar-nos entre tots als plenaris marcarà”. I en aquest exercici d'intencions, Albó va deixar clar que CiU estenia la mà a tothom sense la “voluntat d'empetitir ningú”. Pere Albó (PSC), que serà vicealcalde i portaveu del govern, va reiterar que el pacte era només el trasllat al consistori del que la ciutadania amb els seus vots ha demanat: “Els votants demanaven l'entesa entre dos grans partits”, va dir, afegint: “La ciutat no es podia permetre un govern en minoria de set regidors, perquè no es podrien ni representar els Pastorets”.
El més crític, de fet l'únic, va ser el regidor d'ERC, Jordi Vilà, que va dir que a Sant Feliu “aquest era un pacte insòlit”. Ho va exemplificar fent una analogia entre CiU i PSC, comparant-los amb les famílies Capuleto i Montesco, de la tragèdia Romeo i Julieta. De tota manera, Vilà, tot i dir que de la seqüència lògica del pacte hi havia parts que faltaven o no entenia, també va ser positiu, el va qualificar de totalment legítim i natural, i va anunciar que el paper d'ERC seria com sempre constructiu: “Tenen la virtut del poder. Amb tot ja conec com acaben els pactes excloents”, va vaticinar.
Carles Motas, de TSF, que va ser l'únic que no va felicitar l'alcalde de manera directa, va oferir diàleg, però sense donar un xec en blanc: “Som la segona força municipal i alternativa de govern i presentarem propostes i alternatives”. Pel que fa a ICV, Jesús Fernández, que va fer un discurs més ideològic, va anunciar que el seu grup estarà amb els grans projectes de ciutat, però que xocaria en l'aparcament al Passeig. Maria Àngels Sánchez, del PP, va destacar que el seu grup estarà obert al diàleg per tirar endavant molts objectius compartits per tots els grups.
L'ALCALDE
Votació insòlita i juraments
jtrillasEl que sí que va ser un fet insòlit a Sant Feliu és que el PSC no es postulés a l'alcaldia. En aquest escenari, CiU va obtenir 12 vots; els 7 seus més els 5 del PSC. La resta de grups, TSF (6), ERC (1), ICV (1) i PP (1) van optar per votar-se ells mateixos. Aquesta va ser una solució del PSC per evitar que TSF els pogués arribar a votar i, d'aquesta manera, tot i el pacte, trobar-se de cop amb la vara d'alcalde a la mà.
Pel que fa als juraments es van optar entre tres opcions: jurar la constitució i el rei, votar per imperatiu legal o perquè ho mana la llei i és obligat. Dels 21 regidors, 9 van optar per alguna d'aquestes tres fórmules: CiU (3), TSF (1), PSC (3), ERC (1) i ICV (1). La mesa de més edat va estar presidida per Pau Casals (CiU) amb Verònica Lahoya (PSC). En el ple es va tocar l'himne de Sant Feliu, la sardana Juny, de Juli Garreta.