CiU acapara 106 de les 184 alcaldies de la demarcació

El convergent Pere Compte va ser proclamat finalment ahir alcalde de Roda de Berà, amb el suport de 8 dels 13 regidors del nou ple. Als set vots dels membres de la federació –que té majoria absoluta– s'hi va sumar el de l'edil de Ciutadans, José Ibort (l'únic de tota la demarcació). El regidor del PP, Eduardo López, va votar en blanc i el PSC es va decantar per la seva candidata, Mayte Huertas (4), que és l'alcaldessa sortint. En el seu parlament, Compte va lamentar la crispació que dissabte es va viure per l'ajornament de la constitució de l'Ajuntament i va avançar que s'encarregarà una auditoria econòmica per saber quins moviments s'han fet al consistori des de la moció de censura del 2007 amb què el PSC i el PP li van arrabassar l'alcaldia.

El mapa polític resultant de la constitució dels ajuntaments a la demarcació de Tarragona –tancat ahir pendent només que la Generalitat nomeni, d'acord amb el Consell Comarcal del Priorat, una gestora a la Vilella Alta, on per ara hi continua l'antic Ajuntament–, ha confirmat el domini abassegador de CiU, que hi ocupa 106 alcaldies de les 184 que estaven en joc, un 58%. La majoria les ostenta amb majoria absoluta (84), mentre en les 22 restants (tret d'excepcions com el Masroig i Riudecols, on governa en minoria) hi mana fruit de pactes “amb tots els partits”, com recorda el cap de la federació al Camp, Quim Nin. “Els resultats demostren la nostra posició central arreu, i a més ens permeten assolir dos grans objectius: tenir majoria absoluta a la Diputació, i recuperar uns grans resultats al territori, ja que som de llarg la força més votada també als municipis de més de 5.000 habitants”, exposa Nin, que només posa tres taques en aquest impecable expedient en què admet que els resultats “no han estat els esperats”: a Tarragona (on mana el PSC), Falset (PSC) i Montblanc (ERC).

Al Camp, CiU ocupa l'alcaldia en 80 dels 132 municipis, per les 22 del PSC, les 17 d'ERC, les vuit d'independents, les 4 d'ICV (Senan, Aiguamúrcia, en minoria, Altafulla, en pacte amb SI, i Querol, en pacte amb CiU) i una única del PP, a Santa Oliva (en pacte amb CiU, que tindrà el càrrec els dos darrers anys del mandat). L'aliança amb el PP, precisament, ha estat la fórmula més repetida a la regió, en vuit casos: a més de Santa Oliva, a Calafell, Banyeres, Salou (on cedirà el darrer any d'alcaldia al PP), Vilallonga, Torredembarra, Cambrils (també amb la PLIC), Mont-roig (en un pentapartit amb ERC, els verds i la FIC) i, és clar, a Reus. La sociovergència s'ha implantat en tres ajuntaments més: Creixell (també amb ERC i ICV), el Catllar (a canvi de cedir el darrer any d'alcaldia al PSC) i Vilabella, a canvi de cedir els penúltims sis mesos a l'únic regidor socialista, que es dóna la circumstància que en el ple va donar el vot als tres de CiU, mentre els tres d'ERC (que queda a l'oposició) votaven el del PSC. CiU i ERC manen conjuntament a Constantí (també amb ICV) i la Selva; CiU i ICV ho fan a Castellvell, i CiU i la FIC (amb alcaldia per als independents, amb qui ja havien manat en l'anterior mandat) a Rocafort de Queralt. En la resta de pactes que hi ha hagut, CiU s'ha quedat a l'oposició: als Pallaresos (l'únic petit vestigi dels anteriors governs d'esquerres, amb el PSC i ICV, a més del PP i uns independents). Pel seu cantó, el PSC governa a l'Arboç en minoria, a Vandellòs amb la FIC i dóna el suport als independents a Bellvei.