Alguna disquisició a l'equador

S'ha acomplert aquests dies la meitat del mandat municipal si tenim com a referència la data de les eleccions. Hem traspassat l'equador del mandat. Això significa que possiblement res del que no s'hagi començat serà ja inaugurat abans de les pròximes eleccions, vol dir que ha començat el compte enrere, ara ja el compte és: «Només queden tants dies per a les noves eleccions.» Com a conseqüència d'això les maquinàries dels partits escalfen motors, encara que entremig hi hagi dues convocatòries prèvies, però la selecció –canvi, substitució o confirmació– de candidats no pot fer esperar gaire més. A partir d'ara i en funció de l'enquesta de satisfacció que es feia fa unes setmanes el govern modularà la deriva que calgui en alguns aspectes per consolidar la posició.

Algunes de les forces polítiques han fet les corresponents substitucions dels seus caps de llista. És el cas de CiU i de la CUP. La primera, substituint (sense autocrítica per fer-ho encara no a mig mandat) el líder històric, va protagonitzar un relleu molt ben treballat i amb una certa dosi d'expectació i de bona posada en escena, però, amb el major respecte, crec que la candidata s'ha anat desinflant per alguna de les seves actuacions i per una certa dissolució amb absències notables seguides en el grup. La CUP ha protagonitzat un relleu usant el mecanisme de substitució legítim però que també havien criticat en el cas d'alguna altra força. La resta de partits segurament repetiran amb els seus caps de cartell. En el cas dels socialistes si no hi ha cap tema greu sembla cantada la repetició de l'actual alcalde. A ICV, si tornen a fer primàries és una incògnita, però tampoc no sembla gaire lògica una substitució després d'aguantar i haver aconseguit superar ERC com a segona força en el govern. ERC necessita rellançar el seu projecte i recuperar el regidor i els vots perduts, pèrdua que va significar també la reducció de força del tripartit en nombre de regidors. No és una papereta fàcil, però no sembla que la prudència política requereixi un canvi de candidat en aquest moment. L'obligació d'una força política que ha retrocedit, i no crec que hagi estat pel candidat, sinó per determinades circumstàncies de més abast, és recuperar el vot i l'espai perdut. Ho han de fer per ells però també per l'aposta estratègica del govern tripartit local, si es vol seguir amb aquesta fórmula, és clar. Canvis amb poc temps i tenint una responsabilitat molt determinada, com té ERC, no han estat mai bons companys. Els canvis de persones i projectes a llarg termini em sembla, modestament i naturalment amb tot el respecte per les decisions del partits, que cal fer-les des de la fortalesa i mai des de la debilitat.

Som al pas de l'equador que abans els estudiants celebraven amb festes i rauxes. El govern no sé si està per celebracions. La crisi colpeja amb duresa, però el Pla E (Zapatero) ajuda i si n'hi ha l'any vinent i ja està anunciat serà com un altre bé de Déu. Sembla que tampoc no hi ha gaires conflictes greus (?) a la ciutat més enllà d'algunes cridòries circumstancials que poc afecten, crec, la realitat del dia a dia i de les perspectives electorals. La clau està a saber què responen espontàniament els enquestats quan es pregunta si es recorda alguna realització important del govern. Si aquells grans compromisos que van centrar la campanya electoral són realitat, si estan embastats o si encara dormen als llimbs de la política-ficció. En ocasions, qualsevol indici d'haver caigut en la rutina o en la manca d'ambició pot fer més mal –electoralment parlant– que els conflictes oberts. En la perspectiva que abans de les municipals s'escauen dues eleccions més poden ser indicadors, si no del vot concret, sí de la participació. En les darreres municipals el percentatge de votants va tenir una davallada important. No és un fenomen local, però des del localisme es deuen poder fer algunes aportacions per incentivar les ganes –i el deure– de participar. La participació també pot acabar distorsionant el resultat. Ara, en passar l'equador no estaria malament una reflexió sobre el tema. Fer-ho és a les mans dels que després analitzaran, gaudiran o en patiran el resultat.