L'exèrcit europeu
Unes 1.500 persones tradueixen i verifiquen lingüísticament els textos de l'Eurocambra
Hi ha 506 combinacions bilaterals possibles entre les llengües oficials de la Unió Europea, però no sempre és possible disposar del personal necessari per a cadascuna de les combinacions, malgrat els 700 traductors i els 400 intèrprets en plantilla –el nombre d'aquests últims augmenta fins a 800 o 1.000 en dies de ple–. Quan no és possible, entren en joc les llengües pivot, unes quantes escollides que fan de pont, a partir de les quals es tradueix per escrit o oralment a la resta. El maltès i el gaèlic disposen d'un règim específic segons el qual només es tradueixen els reglaments. El Parlament Europeu és la institució comunitària que utilitza més professionals de la traducció, juntament amb la Comissió Europea.
És tanta la diversitat lingüística al continent, que el 2007 es va crear una àrea específica tutelada pel comissari europeu de Multilingüisme, ocupada pel romanès Leonard Orban. «Romanesos que viuen a Barcelona m'han explicat que estan impressionats per la capacitat de molta gent de canviar d'una llengua a una altra [català i castellà] sense cap dificultat i sense ni tan sols adonar-se que ho estan fent», deia Orban l'any passat en una visita a la capital catalana. El català serà llengua oficial de la Unió Europea quan ho demani un estat membre i els altres estats membres ho acceptin per unanimitat. La Comissió Europea rebutja decantar-se en conflictes sobre llengües «regionals» i es remet a la decisió de cada estat en matèria de política lingüística. El primer pas és, doncs, en mans del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
L'argument del cost
Sovint s'argumenta que el català no pot ser oficial a la UE per operativitat o perquè les 23 llengües oficials actuals ja són prou costoses. En total, el servei suposa, al conjunt d'institucions europees, prop de l'1% del pressupost total, o el que és el mateix, 2,30 euros anuals per ciutadà. Si bé és cert que un particular o una associació pot enviar una comunicació en català (i basc i gallec) a l'Eurocambra –Madrid en paga la traducció–, també ho és que els eurodiputats catalans no poden utilitzar la llengua catalana ni en les comissions ni en les sessions plenàries del Parlament, ja que el català no té el rang d'oficialitat a la UE. Tan sols és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions.
