Els nous consells comarcals ja s'han posat a treballar
Els plens gironins es constitueixen amb normalitat, i el del Gironès ho farà a final de mes
Crides a la unitat per fer front a la crisi i reivindicacions del paper dels consells comarcals
Baix Empordà
Joan Català (CiU) va ser escollit president del Consell Comarcal del Baix Empordà, amb 23 vots a favor (els de CiU i el seu soci de govern, el PSC) i 10 en blanc (d'ERC, ICV-EUiA, TSF i PP). Català va confessar que li hauria agradat un govern d'unitat en el Consell, però que finalment, l'acord de CiU amb el PSC va venir condicionat per la política de pactes dels partits arreu de Catalunya i en l'àmbit municipal. Català va mostrar la seva voluntat de diàleg i consens. Dolors Padilla (PSC) va recordar que les circumstàncies i la suma de programes van portar a l'acord amb CiU. Josep M. Rufí (ERC) va advertir que el vot en blanc no deixa de ser un vot de confiança i Erik Solés (ICV-EUiA) va fer una crida a afrontar els reptes amb un Consell fort. Carles Motas (Tots per Sant Feliu) va lamentar haver quedat fora de les opcions de formar govern.
La Selva
Si una cosa va estar clara en el ple de constitució del Consell Comarcal de la Selva, és que tots són molt amics. Bona prova en va ser que el candidat a la presidència, Robert Fauria, va ser escollit per una majoria aclaparadora amb els 12 vots del seu partit, CiU, amb els 7 del PSC, i amb els 6 d'ERC. Només els tres regidors de la federació d'Independents, els dos d'ICV-EUiA, els dos del PP i el de Millor de Lloret, es van abstenir. És a dir, cap vot en contra i 25 a favor dels 33 consellers comarcals. De fet, sempre s'han mantingut molt bones maneres amb ERC, amb qui CiU va compartir govern entre el 2003 i el 2007; amb el PSC, amb qui Robert Fauria es va partir el mandat amb dos anys cadascun amb Jordi Gironès. Ara, li ha tocat de nou a ERC, amb qui CiU farà un govern conjunt, amb la diferència respecte de l'anterior mandat que la presidència CiU la mantindrà els propers quatre anys.
Alt Empordà
L'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavi Sanllehí (CiU), va prendre possessió com a nou president del Consell de l'Alt Empordà en substitució de la fins ara presidenta, Consol Cantenys (PSC). Tot i la majoria absoluta, Sanllehí va obrir la porta al grup socialista a una futura col·laboració que podria implicar renovar el pacte de govern que hi havia fins ara. Sanllehí va prendre aquesta decisió després que el grup comarcal del PSC, que ara lidera Magda Casamitjana, va votar a favor de la seva investidura. La resta de formacions (ERC, ICV i PP) van votar en blanc, però van oferir col·laboració. Sanllehí va destacar els reptes del nou Consell entre els quals hi ha la planta de tractament de residus, i infraestructures com la MAT, el TAV i l'A-2. A més, va avançar que per reduir despeses es reduiran les dedicacions. Només n'hi haurà dues de parcials, la seva i una altra.
La Garrotxa
L'alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), va ser reelegit president del Consell Comarcal de la Garrotxa per segona vegada –fa 5 anys que és al càrrec–, però aquesta vegada governarà amb majoria absoluta. Espona va ser elegit amb els 15 vots dels consellers de CiU i els 8 vots en blanc dels d'ERC (3) i del PSC (5). No va ser al ple l'alcalde de Besalú, el convergent Lluís Guinó. Tot i la majoria, Espona va dir que mantindrà el mateix tarannà de buscar el diàleg amb la resta de grups. “Estem en un moment econòmic que marcarà un abans i un després i, ara, cal ser prudents i estar al costat de la societat que més pateix”, va sentenciar. Espona va reivindicar el paper dels consells comarcals, els quals va qualificar de “grans oblidats”, i va recordar la tradició de treball conjunt a la Garrotxa amb la mancomunitat prèvia al Consell. El portaveu socialista, Jordi Valverde, va afirmar que la democràcia és el millor sistema de govern i va convidar els altres consellers a treballar per canviar les coses que calen perquè sigui més bona. El d'ERC, Josep Garcia, va recordar que els consellers de l'oposició, tot i que no són necessaris aritmèticament, sí que ho són qualitativament.
El Ripollès
Miquel Rovira (CiU) va ser escollit ahir nou president del Consell Comarcal del Ripollès, que els convergents recuperen amb una majoria de 10 regidors després de 8 anys de governs tripartits. Ara, ERC té 4 consellers i el PSC 5. Rovira va destacar com a temes capitals per treballar el suport a les empreses i a l'economia, la implantació de les noves tecnologies, l'aposta per l'educació com a centre de totes les polítiques, el reforçament del Servei d'Assistència Tècnica i la millora de les infraestructures.
Pla de l'Estany
L'alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay (CiU), va ser reelegit per tercera vegada president del Consell del Pla de l'Estany. Va obtenir els 10 vots dels consellers de CiU i els vots en blanc dels 8 d'ERC i el del PSC. Xargay va oferir la col·laboració a l'oposició per treballar junts. Va apostar per consolidar el centre d'iniciatives empresarials i per donar més pes polític al consell d'alcaldes.
La Cerdanya
L'alcalde d'Alp, Ramon Moliner (CiU), va afirmar que centrarà bona part dels seus esforços a fer que prosperi al Parlament una llei pròpia per la Cerdanya per superar la divisió administrativa en dos estats i dues demarcacions fruit del Tractat dels Pirineus i de la llei de divisió provincial de 1833. Va ser escollit amb els vots dels 10 consellers convergents. Els vots en blanc dels dos d'ERC i el del PSC. Els 4 d'Endavant Cerdanya van votar Bartomeu Baqué.
Ens desconeguts i amb recursos limitats
Els consells comarcals van ser creats l'any 1987 (41 en total) arran de la llei d'organització territorial de Catalunya, que donava marc legal al règim provisional de les Diputacions, els Consells, l'àmbit municipal i la trama urbana de Barcelona. Des de llavors, la feina dels Consells Comarcals ha estat poc o gens coneguda pels ciutadans i el seu marge d'acció és força limitat, tenint en compte que són molt poques les competències i els recursos propis dels quals disposen. Tenen l'avantatge de ser un punt de reunió d'alcaldes i regidors representants de cadascuna de les comarques i presten serveis mancomunats o delegats als municipis que no poden, per si mateixos, dur-los a terme. Delegacions de recaptació d'impostos, campanyes comarcals diverses o prestacions sanitàries i assistencials són alguns dels serveis donats. Un exemple de proporció d'aportacions econòmiques d'un Consell de tipus mitjà situaria en aproximadament un 85% els recursos que provenen d'altres administracions, sobretot la Generalitat, amb destinació concreta –obres i serveis–, i en un 15% la resta de partides, bona part de les quals dedicades al personal i a la infraestructura. Els Consells, com les Diputacions, resten pendents d'una futura reorganització territorial.