“Què hi fem, aquí?”

La gent de Premià de Dalt que treballa en favor del dret a decidir va organitzar dijous al vespre un acte per parlar-ne que va aplegar un tercet singular: l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, el radiofonista Justo Molinero i, en el paper de moderador, Lluís Cabrera, director del Taller de Músics i autor del llibre provocador Catalunya serà impura o no serà. La singularitat del tercet queda matisada si se sap que Jordi Pujol i Justo Molinero tenen casa a Premià de Dalt, són gent vinculada al poble, veïns als quals la gent saluda quan els troba pel carrer a l'hora d'anar a comprar el pa.

Aquesta gent va omplir dijous el pavelló esportiu de Santa Anna-Tió. L'alcalde Baliarda i Marta Ferrusola a primera fila. Calor, molta calor. Tanta, que membres de l'organització repartien ventalls i ampolles d'aigua fresca. Es podrien haver obert les finestres de ventilació, però ens van explicar que el dispositiu que ho permetia estava tancat en un armari i no en trobaven la clau. Coses de poble. No s'ofenguin, els de Premià de Dalt: aquestes coses també poden passar a ciutat. Hi ha ciutats que són com pobles.

El moderador Lluís Cabrera ho va fer molt bé, amb preguntes incisives i molta simpatia, però estava cantat que l'acte se li escaparia de les mans. Quins uns, en Pujol i en Molinero. Quins dominadors de l'escena, quins lladregots de focus i protagonisme. En Pujol, a la seva: “Jo des de jove he cregut que una Espanya democràtica i integrada a Europa seria respectuosa amb el fet català. On som ara, després de tants esforços i d'una obra de 23 anys de govern en aquest sentit i després de la sentència de l'Estatut? En l'agressivitat contra Catalunya, en la incomprensió”. Aplaudiments. Justo Molinero, també a la seva: “Un referèndum sobre la independència de Catalunya? Vinga el referèndum. Però abans, reforçar la personalitat del país, fer que els joves tinguin feina, crear una marca Catalunya que ens faci coneguts al món!”. Aplaudiments. La gent va botre de la cadira quan Justo Molinero es va aixecar i es va treure una sabata per dir que un dels productes que els catalans podríem fer i distribuir pel món són sabates com les d'ell. En aquell moment ens vam adonar que Molinero, que havia vingut a l'acte amb americana i corbata, no duia mitjons. També en aquell moment va semblar que en comptes de trobar-nos en l'acte polític que els organitzadors haurien volgut haguéssim entrat a l'últim espectacle d'envelat de la festa major de Premià Dalt, que es va escaure ara fa poc, per Sant Pere.

Pujol, que va intuir que aquell diàleg entre un català de tota la vida (ell) i un català dels anys seixanta (Molinero) podia derivar en les rèpliques entre Joan Pera i Paco Morán, va conduir la situació i l'atenció cap a la seva persona: “Referèndum per la independència? Anem a pams: de moment el president Mas n'ha promès un pel nou sistema de finançament”·. En Pujol sempre tan hàbil: ara és l'hora de Mas, el seu successor. Molt bé, ja hem fet el referèndum i la gent ha votat en massa a favor del nou sistema de finançament. I si Madrid en fa tant cabal com l'Estatut? En Pujol, el president de Catalunya durant vint-i-tres anys i l'home d'Estat que tothom reconeix es posa seriós al pavelló de Premià de Dalt: “En aquest cas ens haurem de preguntar molt seriosament: què hi fem, aquí?”.