El candidat europeista

A Mikonos. Ens l'imaginem bussejant d'illa en illa per les Cíclades gregues, les seves preferides. Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és aficionat a la Mediterrània i docte en navegació.Navegació per l'entramat institucional de la Unió Europea. Fa cinc anys que capeja el temporal de la dreta europea, intentant fer virar la proa del Parlament cap a l'esquerra, forjant aliances verdes, i també sobiranistes. El candidat ecosocialista és el paradigma oposat al tòpic que l'eurocambra és un cementiri d'elefants polítics. L'avalen 360 preguntes presentades, 205 propostes de resolució, 4 informes i 141 intervencions en sessió plenària, que l'han convertit en el segon eurodiputat més actiu de la legislatura, d'entre els 920 que han passat pel Parlament. Però l'eurodiputat de moda, per joventut i planta, és sobretot europeista. Pot semblar sobrera una afirmació com aquesta referida a un candidat a les eleccions europees, però no és òbvia en els temps que corren.

¿Es pot quedar sense escó l'eurodiputat espanyol més actiu? Els pitjors auguris diuen que sí. En tot cas, Romeva promet només cinc anys més entre Estrasburg i Brussel·les. No es tornarà a presentar perquè considera que amb dues legislatures a Europa, deu anys, n'hi ha prou. El que són segur és poc sostenibles, ecològicament parlant, pels viatges setmanals amunt i avall en avió que ha d'efectuar un eurodiputat que vulgui combinar la vida laboral amb la familiar (Romeva té dos fills, una nena de tres anys i un nen de deu mesos). El tren és més sostenible, per això l'eurodiputat es declara «trenofílic» i defensa el corredor mediterrani per connectar-se amb Europa –amb la resta d'Europa–. La infantesa i joventut les va passar al Vallès, a Caldes de Montbui. I què es pot fer a Caldes si no és enamorar-se de la natura? Després va venir l'etapa a la universitat. Primer com a estudiant de ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Doctor en relacions internacionals, posteriorment va esdevenir analista investigador de conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. Ha estat professor associat de relacions internacionals a la mateixa universitat fins al 2002. Els Balcans mereixen un capítol a part en la seva biografia. Des de l'octubre del 1995 fins a l'agost de l'any següent va ser l'ajudant principal del representant de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina. Els anys 1996 i 1997 també va ser supervisor de l'OSCE per a les eleccions a aquell país balcànic. Aleshores va arribar a dominar el serbocroat.

La seva relació amb Iniciativa arrenca el 1991, quan es va presentar a les eleccions municipals de Caldes. El 1994 va començar a militar a Joves amb Iniciativa-Joves d'Esquerra Verda, amb Alfons Garcia, dirigent del partit al Vallès. Aquell any ja va formar part de la llista per al Parlament europeu, igual com el 1999. També va participar en les candidatures d'ICV en les municipals del 1995, les catalanes del 1992 i les estatals del 2000. A Europa ha estat vicepresident de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i de la delegació per a les relacions amb els països d'Amèrica Central, membre de la comissió d'afers exteriors, de la subcomissió de drets humans i de la delegació a l'Assemblea Parlamentària Eurollatinoamericana, entre altres càrrecs. Dones, homosexuals, treballadors, ecologistes, propalestins, laics, desocupats, antinuclears, sindicalistes, pacifistes, sobiranistes, afectats per la crisi econòmica... Romeva està fent una quilomètrica campanya de captació de vot pel territori i per la xarxa, on disposa d'un perfil al Facebook amb 2.205 amics i d'un bloc personal escrit per ell mateix –no n'abunden–: «Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d'un llarg dia.» De segur que n'hi esperen més.