Junqueras pactarà amb qui els permeti avançar cap a la independència
El precandidat a presidir ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts afirma que l'estat del benestar i els valors republicans són els altres dos objectius pels quals treballarà
Assegura que l'any 2003 el tripartit va ser una “aposta” per intentar que el PSC fes un pas endavant cap al reconeixement nacional de Catalunya “però no ho van fer”
El precandidat a presidir ERC, l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, ha admès que de ben “segur” que cometrà “errors en un futur”, però ha assegurat que el seu objectiu és treballar “amb un bon equip” per aconseguir els seus principals objectius: “la independència, l'estat del benestar i els valors republicans”.
Junqueras ha reiterat a TV3 la seva voluntat d'obrir el partit a la societat i no ha descartat cap tipus de pacte amb cap formació, sempre que sigui per aconseguir els objectius fixats i “avançar de forma decisiva” cap a un increment del poder polític i la “plenitud nacional”.
En aquest sentit, ha assegurat que l'any 2003 quan es va firmar el primer tripartit, es va apostar per intentar que el PSC “fes un pas endavant en el camí del nostre reconeixement nacional”. “Però en el moment decisiu no ho va fer”, ha remarcat.
Com a eurodiputat, càrrec que deixarà el pròxim Nadal, Junqueras ha fet un anàlisi de la situació que viu ara Europa, assegurant que molts Estats socis no entenen com l'Estat espanyol està retallant en sanitat i educació, però en canvi “tiren els diners” en inversions en línies d'alta velocitat que són deficitàries. Per Junqueras, al govern espanyol “li falta sentit comú” a l'hora d'invertir els diners en les diferents polítiques.
De fet, ha considerat que ni el PSOE ni el PP “tenen una resposta adequada a la crisi que arrossega l'Estat espanyol”. Per aquest motiu considera que l'única alternativa per a Catalunya és incrementar el poder polític fins aconseguir la independència. Per aquest motiu també considera important transmetre i “explicar” a la ciutadania que amb la independència, el PIB que “cada any marxa i no torna” de Catalunya, es podria invertir en polítiques sanitàries, educatives, econòmiques i universitàries.