El govern balear inicia el tràmit per eliminar el català com a requisit per accedir a la funció pública
Els partits de l'oposició rebutgen la modificació de la llei perquè ho consideren un “atemptat contra la llengua”
Creuen que el PP prioritza els drets del funcionariat “per sobre” els dels ciutadans
La conselleria d'Administracions Públiques del govern balear ja ha iniciat el tràmit per a la modificació de la Llei de Funció Pública, per a la qual el català deixarà de ser un requisit per accedir a un lloc de feina a l'administració pública i passarà a ser un mèrit. Aquesta era una promesa electoral del PP balear que ara ja està en marxa i a la qual s'hi han oposat el PSM-IV-ExM i PSOE.
La llei s'haurà de tramitar al parlament balear, un cop sigui aprovada pel consell de govern. Segons informa el govern illenc en un comunicat, a hores d'ara, l'esborrany de l'avantprojecte, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears, s'ha tramès, amb fase d'audiència, a les Conselleries, Consells Insulars, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), sindicats i altres organitzacions. Totes elles tenen un termini de 15 dies per poder fer els suggeriments que estimin oportuns al text de l'avantprojecte.
La modificació d'aquesta llei preveu que la persona que hagi accedit a un lloc de feina de l'administració pública sense el català com a requisit, podrà fer cursos de formació per tal de millorar el nivell i poder promocionar en la seva carrera. Per ascendir o promocionar, serà “indispensable” que la persona acrediti el nivell de català que se li exigeix segon el lloc de feina.
El govern apunta que l'objectiu de la modificació és “conjugar” el dret del funcionari a accedir a l'administració amb el deure d'oferir servei als ciutadans en els dues llengües cooficials.
Rebuig polític del PSM-IV-EXM i PSOE
Els grups polítics de l'oposició, PSM-IV-ExM, han rebutjat rotundament la modificació de la llei de funció pública. Els econacionalistes consideren que es tracta d'un “míssil contra la oficialitat” del català que és “intolerable”. Consideren que el PP “atempta” contra la llengua perquè no l'“assumeix” com a pròpia.
El diputat del PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, ha criticat que la primera mesura legislativa que vulgui tirar endavant el nou govern balear sigui “arraconar” la llengua catalana i no fer-la oficial. Alorda ha explicat que estarien disposats a parlar sobre “rebaixar” els nivells d'exigència en funció del lloc de feina, però ha remarcat que s'oposaran a davallar el caràcter de requisit. El diputat econacionalista diu que la idea de fons d'aquesta modificació és que el català “no és necessari” per a la funció pública, i, en canvi, el castellà, si.
Per part seva, el diputat socialista, Cosme Bonet, ha volgut també manifestar la “preocupació” per aquesta modificació, ja que, diu, incompleix l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i trenca amb un consens lingüístic que ha existit durant molts anys.
Considera que el govern vol atorgar drets als funcionaris, però la conseqüència, al parer de Bonet, és prioritzar els drets del funcionariat “per sobre” els dels ciutadans, ja que no tots podran ser atesos en la llengua catalana perquè el funcionari de torn no la sabrà.
Bonet també ha volgut recordar que fa uns anys, un conseller d'Interior del PP, José María Rodríguez, va intentar eliminar el requisit del català pels funcionaris a partir d'una certa edat, però el Tribunal Superior de Justícia de Balears va tombar aquesta proposta.
