Els partits multipliquen les crides a la participació en la recta final cap al 7-J

El 22 de maig a la nit, tret de sortida oficial de la campanya, ja se sentien les primeres crides a la participació, que van in crescendo a mesura que s'acosta el 7-J. Les europees no són unes eleccions gaire engrescadores –com a exemple, l'escàs 4,4% de quota de pantalla que va tenir el debat de TV3, amb dades de Sofres– i les enquestes publicades aquest cap de setmana en diversos mitjans estatals auguren que la participació de diumenge podria estar per sota del 50% a l'Estat. Fa cinc anys, la de Catalunya ja va estar per sota de l'espanyola, i no va arribar ni al 40%. La gran majoria de sondejos –Abc, El Mundo, El País, Público i, en menor mesura, el de La Vanguardia– també coincidien que diumenge hi haurà una victòria del PP, que tindria l'electorat més mobilitzat que la resta de formacions. Amb la recta final enfilada, les formacions miren de capgirar les tendències dibuixades, i ho fan reforçant missatges. El del PSC contra la dreta i especialment contra el PP, i també perquè el seu electorat –menys mobilitzat que el de la dreta– no es quedi a casa el 7-J. Totes les propostes dels socialistes, com la llaçada ahir per la candidata Maria Badia d'investigar l'energia nuclear de fusió, van acompanyades de l'apel·lació que és necessari canviar l'actual majoria conservadora de l'eurocambra. «No és el mateix una Europa que lluita contra el canvi climàtic que una Europa que respon únicament amb retòrica», alertava. Entre cartell i cartell contra el PP, el PSC també mira de desmuntar l'argumentari de CiU, que, ja des de l'acte central de diumenge, crida obertament a iniciar el 7-J un «canvi» que acabaria el 2010 amb Artur Mas a la Generalitat. Badia li reclamava que «es tranquil·litzi» i s'esperi un any.

Però l'horitzó català és el que engresca més els electors de CiU. La federació va visitar ahir el País Basc, escenari ideal per desmuntar els arguments socialistes contra la dreta, després del pacte entre el PSE i el PP. És el que ha intentat durant tota la cursa cap al 7-J, esgrimint que els dos partits espanyols grans pacten quan poden i fent una crida que s'opti per ells i la seva experiència en la construcció de l'estat del benestar català com a aval.

L'estratègia de CiU també la critica ERC, que la inclou, amb el PP, en el bloc que «fomenta l'abstenció» perquè vol fer dels comicis «unes primàries» d'altres eleccions. Els republicans, als quals algun sondeig dóna dos eurodiputats, volten pel territori –també al País Valencià i les Balears– i multipliquen les crides. Ahir ho feia Oriol Junqueras demanant el vot dels sobiranistes de CiU i dels socialistes als quals «els fa mal votar» Magdalena Álvarez, tercera en la llista del PSOE. Els republicans miren de trencar la bipolarització entre el PP i el PSOE, com també intenten fer CiU i ICV-EUiA. L'ecosocialista Raül Romeva –algunes enquestes apunten que podria no repetir a l'eurocambra– presenta la coalició com la que pot decantar els socialistes cap a polítiques més d'esquerres. Ahir, es presentava com «el veritable vot útil» contra el bipartidisme «fal·laç» entre socialistes i populars.

La batalla del PP, però, és només contra els socialistes. Els populars veuen en la propaganda del PSC la millor crida a la mobilització dels electors, als quals demanen que vagin a les urnes per començar el 7-J el camí de Rajoy cap a La Moncloa.