El protagonista de la campanya

Tot torna. Els pantalons pitillo, les vambes Victoria, els peluixos Gusiluz, els Sex Pistols, Alejo Vidal-Quadras... Se'n diu retrobranding. En publicitat és el rellançament de marques que al seu dia van ser notòries, que de mica en mica van sucumbir davant de noves generacions de marques i que van acabar desapareixent de la televisió. Després d'un servei abnegat al PP de Catalunya, Vidal-Quadras es va enretirar –o va ser enretirat, segons qui ho expliqui– cap a Brussel·les en el moment en què Jordi Pujol i José María Aznar festejaven. Al·lèrgic a qualsevol altre nacionalisme que no sigui l'espanyol, l'expresident del PP a Catalunya (de 1991 a 1996) sempre s'ha caracteritzat per les invectives iròniques contra el fet diferencial català. Sempre? Bé, durant un breu període va militar a la Unió Democràtica de Josep Antoni Duran i Lleida.

És impossible entendre el personatge sense remetre's a la biografia imprescindible que ha elaborat Joan B. Culla a La dreta espanyola a Catalunya, on recorda que Vidal-Quadras, als anys 90, parlava de les «vel·leïtats lituanes» o de l'«imperi lil·liputenc» que volia construir Jordi Pujol. Per l'eurodiputat i candidat número 4 del PP, el nacionalisme de CiU «defensa la diferència per la diferència». En fi, la llista és llarga.

Vidal-Quadras va néixer a Barcelona un 20 de maig, el de 1945, pocs dies després de la rendició dels alemanys en la segona gran guerra. Es va fer catedràtic de física atòmica i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està casat en segones núpcies i té tres fills. Un bon dia va decidir donar-se de baixa del PP a Catalunya i afiliar-se al de Madrid, però aquests dies ha fet eriçar els pèls del clatell a més d'un, dins i fora del PP, oferint-se a tornar a la vida política activa a Catalunya. De moment, s'estarà cinc anys més a Brussel·les, on ha sabut rendibilitzar el confinament convertint-se en vicepresident primer del Parlament Europeu.

Rampellut, d'atzagaiada intel·ligent i provocador nat, el seu darrer estirabot es pot llegir a la pàgina anterior. Vidal-Quadras s'ha convertit –i també l'han convertit– indiscutiblement en el protagonista de la campanya electoral. És sens dubte el candidat a les europees més bregat en la primera línia política. Amb la seva llarga trajectòria, n'ha vist de tots colors. L'avalen els millors resultats electorals del PP al Parlament de Catalunya, els de l'any 1995, amb 17 diputats i 421.752 vots. Ni tan sols l'acusació de tràfic d'esclaus per part de la seva família durant el Romanticisme, feta per l'historiador i candidat d'ERC Oriol Junqueras durant la campanya, no el va fer trontollar. «Últimament no parlo amb el meu rebesavi», va replicar. L'Alejo és descendent de l'alta burgesia barcelonina, amb Antonio López López, primer marquès de Comillas, en l'arbre genealògic.

Ha tastat tots els nivells de l'administració: regidor a l'Ajuntament de Barcelona (entre 1991 i 1995), diputat al Parlament (1988-1999), senador a les Corts espanyoles (1995-1999) i eurodiputat (des de 1999 fins a l'actualitat). Ha estat portaveu del grup parlamentari popular a la Ciutadella entre 1988 i 1990, president de la formació a Barcelona (1991-1993) i candidat a la presidència de la Generalitat el 1992 i el 1995. També va presidir la Fundación Concordia, i va fundar la plataforma Convivencia Cívica Catalana.

Diumenge sabrem si el Partit Popular es manté com a segona força a Catalunya en unes europees, és a dir, si el retrobranding amb la marca Vidal-Quadras funciona. Si la veu rogallosa encara ven.