Reforma: sí, però no

El xoc que va provocar l'acord entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per modificar la Constitució per limitar el dèficit va traduir-se ahir en un reguitzell de reaccions en què el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va matisar les declaracions del portaveu del govern, Francesc Homs. Si dimarts Homs demanava un front comú català contra una reforma que liquida l'autogovern, ahir el conseller apostava pel to conciliador i perquè ningú s'esveri abans d'hora. Des de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada assegurava que el govern “sintonitza completament” amb la mesura de controlar el dèficit i va recordar que, de fet, Catalunya ja ho està fent. Això, que a simple vista podria semblar un sí al pacte PSOE-PP, té un condicional: qui ha de fixar el dèficit de Catalunya ha de ser el Parlament. Sobre la possible reducció d'autogovern que comporti la mesura, va mantenir la prudència, en el sentit que vol esperar-se a veure “què diuen la lletra petita i el redactat concret”.

Qui en canvi està convençut que Catalunya pot sortir perdent autonomia és l'expresident Jordi Pujol. També des de Prada, va revelar que ja fa temps que veu que “alguna cosa passaria” i va atribuir la proposta al resultat d'una vocació autonòmica feble o fictícia. Això sí, va coincidir amb Mas-Colell en el sentit que Catalunya ja fa temps que retalla, i que Europa i l'Estat espanyol s'ho han de plantejar.

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, va voler ahir calmar els ànims. “Estic segura que quan la Generalitat conegui la proposta també li semblarà una bona idea. No estem parlant de limitar l'autonomia financera, perquè es parla de dèficit i no de despesa”, va declarar. Les paraules de Salgado, però, no van convèncer ni els seus. Diferents líders socialistes van sortir en defensa de l'autogovern de Catalunya. Polítics com el president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, l'exconsellera Marina Geli, i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, van posar en dubte que la fórmula per solucionar la crisi econòmica comporti reformar la Constitució, i alguns, com Geli, animaven els 25 diputats socialistes al Congrés a no votar a favor de res que suposi reduir l'autonomia financera. De tota manera, sembla difícil que la mesura no prosperi. PP i PSOE tenen 321 dels 350 diputats al Congrés i 226 dels 264 membres del Senat. En aquesta darrera cambra és on hi podria haver més dissidències per la presència de l'Entesa Catalana de Progrés, però encara que els onze senadors socialistes es desmarquessin difícilment alterarien el resultat. Laia Bonet, la portaveu adjunta del PSC al Parlament, també apostava per la contenció. “Prudència és el que tots hauríem de fer. El que m'ha sorprès més és que el govern de CiU demani un front català quan no tenen ni un front entre Convergència i Unió.”