Europa en cada detall

Un terç dels 100.000 milions d'euros del pressupost anual de la UE està dedicat a la política regional de cohesió. A través dels fons estructurals i de cohesió es financen projectes teòricament destinats a reduir les desigualtats i a generar riquesa a les regions. Administracions i iniciativa privada ho agraeixen profundament i, de fet, hi ha informes que conclouen que el PIB de Catalunya s'ha multiplicat per 3,2 des de l'entrada a la UE i que les exportacions han augmentat 12 punts. Els ajuts els gestionen les institucions del país, i en aquest sentit el PSC, que lidera els governs de la Generalitat i dels dos principals ajuntaments de la demarcació, s'ha jactat aquests dies del volum d'inversió executada en els últims sis anys gràcies als fons Feder. La injecció al Camp de Tarragona ha superat en aquest període els 20 milions d'euros.

Amb vista al nou període de fons estructurals fins al 2013, la incertesa era conèixer l'impacte de la reducció de fons que toquen a Catalunya i a Espanya derivada del creixement econòmic i de l'ampliació de la Unió Europea, però el fet que s'hagin creat els anomenats fons de transició i fons tecnològic, que prioritza no tant el finançament d'infraestructura com la investigació i la recerca, és la principal esperança. Com a aperitiu, el 50% del finançament de l'Institut Catalunya d'Investigació Química (ICIQ) de Tarragona, que va costar més de 27 milions, ja es va facturar a Europa, que disposa d'uns 53.200 milions d'euros per a innovació. Ara es preveu que Catalunya rebrà en els pròxims anys 679 milions d'euros del Feder, 84 milions més dins de l'apartat de projectes pluriregionals i 609 milions del Fons Social Europeu.

Per posar exemples concrets, la UE ha assumit el 72,2% dels 4.724 milions d'euros invertits fins ara en la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. També la meitat dels més de 45 milions que va costar la prolongació del dic de llevant del port de Tarragona. La cooperativa de la Selva del Camp i la planta de compostatge de Botarell s'han construït amb fons de la Unió Europea. L'anella verda de Tarragona i la remodelació del Camp de Mart aspiren a beneficiar-se de la nova convocatòria d'ajuts.

El tema estel·lar de la campanya ha estat un tren: el corredor mediterrani i l'impuls d'una línia transeuropea de mercaderies que doni cobertura als principals ports de la Mediterrània, entre els quals hi ha el de Tarragona, i que els permeti algun dia competir amb els grans referents portuaris que engoleixen el tràfic intens del mar de Nord. El PE ha tombat una proposta per liberalitzar els serveis portuaris –de fet el que demanen la majoria de partits catalans és harmonitzar les regles de joc als ports– i ha d'analitzar la lliure competència en el transport de mercaderies per carretera, i posar punt final a les restriccions de transport de béns dintre d'un Estat membre per part d'un transportista d'un altre país. Però el que anhela el territori, i en particular el port de Tarragona, és una sortida digna a les mercaderies per ferrocarril.

D'una banda, el corredor ferroviari per a passatgers sembla haver entrat ja, encara que sigui amb retard, en els plans de futur de la xarxa transeuropea de transport, que ha de ser revisada de manera imminent i els projectes de la qual reben un plus d'implicació econòmica i de seguiment tècnic per part de la Comissió Europea (CE), encara que siguin els estats els que tutelin l'execució dels projectes. Si l'Estat espanyol i el francès han escenificat que faran via amb l'alta velocitat, al racó més fosc hi ha el tren de mercaderies d'altes prestacions, tenint en compte que diverses fonts asseguren que l'actual línia del TAV que ha d'arribar a la frontera francesa no admet tècnicament el transport de càrrega.

El 2003, els ports espanyols del Mediterrani i diverses cambres de comerç es van unir per reclamar a Europa un corredor ferroviari d'altes prestacions per a mercaderies, des d'Algesires fins a Estocolm, el conegut com a projecte Ferrmed. El port de Tarragona hi era. Però el fet que Loyola de Palacio (PP) fos durant cinc anys la comissària d'Energia i Transport de la Unió no va tenir efectes en aquest sentit, i ara els partits nacionalistes catalans alerten que els espanyols volen fer passar aquesta hipotètica línia per Saragossa en perjudici dels ports catalans. La qüestió és que la Comissió Europea ha obert un gran procés de consulta pública sobre la integració de les xarxes de transport i una de les possibilitats és reforçar l'eix mediterrani també per a mercaderies.

L'aeroport de Reus tampoc no queda fora d'escena. Partits com Esquerra han denunciat que els tractats bilaterals entre l'Estat espanyol i països de fora de la Unió prioritzen Barajas i que això perjudica l'aeroport del Prat i, de retruc, els aeroports de Reus i Girona, a més a més d'«atemptar contra el liberalisme aeroportuari europeu».

Com a territori eminentment productor d'energia, i enmig del debat per la gestió dels residus nuclears, les comarques de Tarragona han d'estar per força pendents de les directrius europees en el sector energètic. L'actual portaveu d'energia de la CE, Ferran Tarradellas, creu que Tarragona té l'oportunitat d'explotar el sector de les energies renovables per sortir de la crisi. Les infraestructures energètiques –Europa advoca per la interconnexió i, en concret, per xarxes intel·ligents d'intercanvi, per reduir la dependència d'estats de fora de la UE– han de rebre enguany una important injecció econòmica de la CE, que preveu que l'objectiu del 20% d'energia renovable pot arribar, el 2020, a crear 2,8 milions de llocs de treball. L'altra cara és el debat sobre les centrals nuclears: Europa està donant autonomia plena als estats, tot i que els recorda que ara és el moment de prendre una determinació: el govern estatal no pot trigar a dir la seva sobre Garoña. El PP està a favor de l'energia nuclear, sense incrementar la quota tarragonina, i ICV diu clar que s'han de tancar les centrals. Entremig, molta indecisió, però tothom és partidari de parlar-ne a Brussel·les.

De la mateixa manera, en els propers mesos les propostes sobre la plena liberalització dels mercats del gas i l'electricitat tornaran al Parlament Europeu. Una de les qüestions clau és la polèmica clàusula de separació de la propietat dels centres generadors d'energia i la de les xarxes de distribució. Això pot fer possible trencar el gairebé monopoli que exerceixen algunes companyies a l'Estat espanyol. Els diputats han de discutir també propostes per millorar l'eficiència energètica dels edificis.

L'agricultura s'endú un 42% del pressupost del PE. La intervenció pública en l'organització comuna del mercat (OCM) ha permès subsistir a alguns pagesos del Camp i l'Ebre, però actualment el sector denuncia el conservacionisme europeu en favor dels latifundis del nord i en detriment dels agricultors i els ramaders del sud d'Europa. Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos (UP), demana que les polítiques de suport públic siguin més «possibilistes», sense tantes restriccions –un dels cavalls de batalla és la limitació de l'ús de fertilitzants, sobretot pel que fa al conreu de l'arròs i l'oli–, i que es deixi d'afavorir la producció en països que no són membres de la UE, on els costos són menors i d'això «se n'aprofiten les mateixes multinacionals agroalimentàries que després distribueixen a Europa.» Les importacions de fruita seca de Califòrnia i Turquia, o de fruita dolça i cítrics procedents de l'Amèrica del Sud són algunes de les amenaces al camp tarragoní, si no s'actualitzen mecanismes d'equilibri. Els partits més liberals també demanen que les mesures de protecció dels mars que resulten restrictives amb la pesca tinguin més en compte les característiques de cada zona. Un altre tema que hi ha al calaix d'Europa és el conreu de productes transgènics, rebutjat pels partits d'esquerres.

Les polítiques proteccionistes de Brussel·les en relació amb el medi ambient van dur ICV a buscar la complicitat del PE i la CE en la seva lluita contra el projecte estatal de passeig marítim a la Llarga. Un dels instruments que Europa ha proporcionat als ecologistes és la Xarxa Natura 2000, amb més de 20.000 zones europees i el repte de recuperar algunes espècies en perill d'extinció. Recentment, però, el govern ha retallat zones incloses com ara la dels Prats de la Pineda. El grup ecologista Gepec hi ha presentat al·legacions basant-se en la directiva europea d'hàbitats.

La directiva marc de l'aigua és el marc legal, aprovat pel PE a finals del 2000, que permet crear processos participatius per planificar la gestió de l'aigua, qüestionada a Catalunya i a les Terres de l'Ebre durant l'últim episodi de sequera. L'Agència Catalana de l'Aigua està duent a terme els processos participatius i ja ha tancat el de l'Ebre, on els antitransvasistes es queixen que gairebé no hi ha temps que les opinions recollides s'incorporin al pla de conca que ha d'establir l'Estat. A més, la PDE vol portar a Europa la seva posició contrària al regadiu Xerta, i ha demanat el vot nul en les eleccions.